Joan Villanove

De Girona assetjada a la derrota francesa

A terra, Girona continua essent assetjada.

Pere el Gran, al capdavant d’un grup important de cavallers i d’almogàvers a peu, es llença sobre la reraguarda francesa.

Aquesta dia del 15 d'agost dóna pas a la nit amb un cos a cos terrible. El rei està al cor del combat. Un tros de pica clavat a la sella del seu cavall indica que la seva vida ha corregut un gran perill, tal com ho explica el cronista Bernat Desclot :

«Car bé sapiats que si dos dits fos venguda pus alta l’ascona, que ab lo rei que no era ben guarnit, de part a part l’haguera tot passat sens tot si. E d’açò fa testimoni cell qui açò reconta en aquest llibre, que veé la sella del rei e lo ferro que hi era romàs».

Girona resisteix sempre, tot i que hi comencen a faltar els queviures. Llavors, amb l’acord del rei, Ramon de Folc, l’organitzador de la resistència, demana al camp francès un termini de vint dies abans d’obrir les portes: els caps militars francesos accepten les condicions i s'aturen les hostilitats. Vint dies més tard, el 7 de setembre, Girona capitula i la ciutat no és saquejada: és el jove Felip, fill del rei de França, qui pren possessió de la ciutat. Iniciat el 28 de juny, el setge acaba aquest 7 de setembre. Només hi queden queviures per a dos dies. Ara, el comandament francès ja pensa en Barcelona.

És una victòria? En realitat, en aquest moment, la posició del camp francès s'ha afeblit. Què ha passat? El 23 d'agost, mentre van passant aquests vint dies de treva, l’almirall Roger de Lloria arriba a Barcelona amb trenta galeres fortament armades. Aviat surt a trobar el rei, i estableixen un pla de batalla. Així, el 2 de setembre, l’almirall, al capdavant de quaranta galeres i quaranta vaixells diversos (llenys, sageties, barques), navega mar endins en cerca de la flota francesa. On és?
L'endemà, vingut de Sicília, el sotsalmirall Berenguer de Montoliu arriba a Barcelona amb quatre galeres; però no té temps ni de desembarcar; vol posar ordre als seus vaixells i donar una mica de descans als seus homes. No, se li diu; ha de reunir-se urgentment amb Roger de Lloria; ja que ell, Montoliu, s'ha creuat de lluny amb la flota enemiga i sap on és.

Quan els dos homes uneixen les seves forces, Roger decideix no perdre ni un segon i surt a perseguir la flota francesa. El sol ja està baix a l'horitzó, però això no importa! És al voltant de les illes Formigues, cap a Sant Feliu de Guíxols que esclata una segona batalla naval decisiva, una batalla nocturna! Cap a la mitjanit, els catalans han capturat tretze galeres franceses i les altres dotze han fugit.
L'endemà pel matí, el 4 de setembre, es desembarquen els presoners a la platja. Roger de Lloria protegeix els nobles per poder demanar un rescat. Llavors, sense que se sàpiga si és el rei o Roger qui dóna l'ordre, es designa un grup de dos-cents quaranta presoners que se'ls fa cecs! Només un conserva un ull, i és aquest borni el que condueix el grup cap al camp francès. Davant una crueltat d'aquesta mena, es fàcil imaginar-se el terror que envaeix les tropes de Felip III l'Atrevit. Llavors, el comte de Foix es reuneix amb Roger de Lloria i li demana una treva. La resposta del fogós almirall no té cap ambigüitat: no!

La guerra arriba a la seva fi. La flota francesa està derrotada: els queviures i les municions que venien de Marsella s'han acabat. Si hi afegim una calor sufocant, unes pluges torrencials i la malaltia que s'escampa, la partida està perduda. Felip III l'Atrevit, ja malalt, es queda a Castelló d’Empúries. Se li confecciona una llitera per portar-lo fins al Rosselló. És la retirada en unes condicions llastimoses. A principis d'octubre arriben al coll de Panissars. Els almogàvers, àvids de botí, demanen al rei que els doni carta blanca per caure sobre la columna francesa. Per una altra banda, el jove Felip, fill del rei de França, envia un missatge al seu oncle, Pere el Gran, per implorar-li que protegeixi el seu pare.

Finalment, el rei català dóna llibertat total als almogàvers, ja que, com ho diu ell mateix, no els pot aturar; els demana que perdonin la vida al rei de França, als seus familiars més propers, als seus fills, als seus capitans i al bisbe Cholet. Pel que fa a la resta, els almogàvers provoquen la fugida del supervivents i recuperen les fortunes: armes, or, equipatges, la vaixella de plata, teles, tendes, cofres, etc.
Un grapat d'homes creuen el Pertús; és recollit per Jaume II de Mallorca. Felip III l'Atrevit mor a Perpinyà, el 5 d'octubre de 1285.
Muret no s'ha repetit.

Texts i fotos Joan Villanove

Un episodi del setge de Girona, el 1285.
Llegim, per començar, la descripció que ens fa el cronista Bernat Desclot.
«Vous devez savoir que la ville de Girona est située dans un repli de terrain, arrosée par un cours d’eau que l’on appelle le Ter. Elle est emmurée tout autour d’une bonne et forte muraille, qui est très ancienne. En haut, à l’extrémité de la ville, du côté du levant, se trouve l’église Santa Maria, qui est la Seu major (la cathédrale). A côté de cette église, vers le midi, est le palais de l’évêque. En amont, au plus haut point de la cité, à main droite du palais de l’évêque, il y a une tour très belle et très élevée, bâtie en gros murs, à pierre et à chaux. Elle se nomme la tour Gironelle, et elle forme la principale défense de Girona. »

És impossible, doncs, atacar la ciutat, com faran els francesos? Continuem amb el relat de l'historiador Lecoy de la Marche, escrit el 1892, que va buscar en les fonts de les cròniques franceses i catalanes.

«Felip III, en veure que la llança i l'escut no servien de res, va ordenar al seus enginyers que obrissin sota la muralla una «cava» que els permetés d’esfondrar-la. Malauradament, la ciutat estava completament construïda sobre la roca, per la qual cosa era molt difícil trobar un punt on clavar-hi un pic. Tot i així, n’hi van trobar un; però Raymond Folc, el comandant del post, va endevinar el que es proposaven i va fer construir una segona muralla, darrere de la primera, feta de pedres enormes. Així els miners, després d’atacar la primera, es van trobar davant d'un obstacle nou que els va desencoratjar. Aleshores, el rei va pensar a emprar una galeria de fusta que s’anomenava «gat» i que, abrigant un cert nombre d'homes, els permetés apropar-se impunement als murs i obrir mines o bretxes. L'artefacte es va alçar de seguida; el van recobrir de taulons, després de pells de bou adobades, i, emparats sota aquest sostre improvisat, es van preparar per obrir un nou soterrani. L'obra avançava i tota la màquina funcionava sota el sòl amb els treballadors que protegia, quan una nit cinc-cents sergents catalans van sortir secretament del post portant cadascun una cantimplora amb oli, i, abans que els francesos tinguessin temps de saber què passava, van abocar tot aquest oli sobre el gat i van disparar-hi foc: es va consumir del tot, amb l'enginyer que l'havia construït i molts altres homes. Aquesta proesa tan audaç, acomplerta per aquests avantpassats dels «incendiaris», i el resultat que se’n va obtenir és un fet important en la història de l'art militar. Aquest fracàs va treure de polleguera el rei de França.»

El secret de la victòria naval.

retaula arquerRamon Muntaner és cronista, però també un capità que va lluitar a tots els mars de la Mediterrània. Aquests són els seus consells, fruit de l’experiència

«I per cert que vull que cadascú sàpiga, i us ho diu qui en moltes batalles ho ha vist, que els ballesters en taula s'emporten les batalles quan les galeres posen els rems en frenell. Per la qual cosa sempre, sigui qui sigui l'almirall o capità de galeres de catalans, es comportarà assenyadament si no duu tercerols a les galeres, sinó ballesters que siguin de taula, car els ballesters de taula van reposats i amb Ilurs ballestes i amb les sagetes i altres projectils ben ordenats i reposats i guarnits amb plomes, i, mentre les galeres voguen, ells estan posant a punt llurs ballestes. Que els ballesters catalans són tals que sabrien fer una ballesta nova, i cadascun sap posar tensa la seva ballesta, i sap fer una sageta i un matràs a corda, i encordar i lligar i tot allò que el ballester pertany; que catalans no entenen que sigui ballester ningú si no sap, del començament fins a la fi, tot allò que a la ballesta pertany. I per això porta tot et seu arreu en una caixa, com si hagués de tenir un obrador de ballesteria, i cap altra gent no té això; que els Catalans ho aprenen amb la mamella als llavis, i les altres gents del món no ho fan; per la qual cosa els catalans són els més sobirans ballesters del món. Per aixó els almiralls i els capitans dels estols de catalans deuen donar tota avinentesa perquè aquesta bondat singular que l'altra gent no té no deixi d'existir. Per això és convenient que semblants ballesters no voguin terçols, que, si ho fan, aviat perden la gràcia de la ballesta.»

Nota - Normalment, a galeres, hi ha dos remers per rem. A la marina de les altres nacions, per substituir un remer cansat, es manté en reserva un tercer remer, anomenat tersot, que al mateix temps és ballester. A la marina catalana, el ballester no rema i es concentra en la seva feina.

La resposta històrica de Roger de Lloria.
Quan el comte de Foix es troba amb Roger de Lloria per demanar-li una treva, l’almirall català, amb el seu vigor habitual, respon com Bernat Desclot ens explica:
«No em fassats­ reguard quan deïts que et rei de França armarà a l’altre any tres­cents cors de galeres: jo crec bé que ell les porà armar, aqueixes e encara més. E jo, a honor de mon senyor Io rei d’Aragó, si et rei de França n’arma tres-centes, armar-n’he cent sens pus. E quan aquelles cent hage armades, pens-ne d’armar Io rei de França tres-centes o mil si es vol, que no tem que es gosen ab mi trobar en neguna part. Ne sol no em pens que galera ne altre vaixell gos anar sobre mar menys de guiatge del rei d’Aragó; ne encara no solament galera ni Ileny, mas jo no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut ab senyal del rei d’Arago en la coa per mostrar guiatge d’aquell senyor rei d’Aragó e de Sicilia.» 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal