Joan Villanove

Els blasons… una mica d’història.

Des del segle VI abans de Crist, els antics (els grecs en particular) utilitzen marques distintives hereditàries, però es poden triar o modificar segons el gust de cadascú: no hi ha regles.

Al segle XII, els escuts d’armes apareixen a Europa.

Per què? Els cavallers, tots vestits amb l’armadura i les cotes de malles, no es poden reconèixer; al centre de la batalla, ja no es distingeix l’amic de l’enemic. Evidentment, l’escut és el primer objecte on es poden pintar els colors de les famílies; després, el pendó també serveix de suport. Els escuts d’armes esdevenen hereditaris; de vegades, durant el casament, es posen els blasons de les dues famílies un al costat de l’altre; de vegades només se’n conserva un de sol.

En resum, els escuts d’armes obeeixen regles estrictes. Una mica més tard, després de la noblesa, serà la classe no combativa, la burgesia, qui tindrà dret a emblemes amb segell; a continuació, serà el torn de les esposes dels nobles, dels bisbes, de les ciutats, de les corporacions, de les abadies i fins i tot dels camperols.

El 1790, durant la Revolució, la República Constituent prohibeix els escuts d’armes que, segons ella, són un signe de feudalisme i d’obscurantisme.

El blasó? Una eina molt útil.
Sí, perquè permet seguir el recorregut de les famílies. Així, durant l’expedició militar de Pere II a Sicília, podem descobrir les que es van quedar a Sicília després de la conquesta. Un estudi comparatiu dels blasons catalans i dels blasons sicilians m’ha permès comptar més de cent vuitanta famílies, de l’alta i petita noblesa catalana, que es van instal·lar més o menys definitivament a Sicília. En són unes quantes!

Encara cal afegir les desenes de mercaders, negociants, banquers, etc., que no sempre tenien escuts d’armes. La major part de les famílies, un cop instal·lades a Sicília, van conservar el mateix escut i d’altres el van modificar.

blaso abella siciliaBlasó dels Abella a Sicília.

Abella. La baronia d’Abella es troba a la Conca (comarca del Pallars).

La família intervé molt a la política catalana dels segles XIII a XV

Ferran d’Abella rep com a mostra de gratitud l’illa de Malta; més tard, el rei de Sicília, Frederic II, li concedeix els senyorius de Giaesi, Agiró i Raginelgi

Berenguer és majordom de Pere III i participa a l’expedició contra Jaume III de Mallorca el 1349

Ferrer negocia amb Gènova el 1386, participa a la campanya de Sicília el 1392

el comandant de Palerm el 1360

Joan Francesc composa una òpera, Descrizione di Malta, el 1647.

blaso ala sicilia

Blasó d’Ala a Sicília.

Ala. La família catalana s’instal·la a Catània

Guarnoccio esdevé secretari de Frederic II

baró de Canicattini, Racalvoti i Fontana della Mortilla

un cavaller de Malta (potser la família Ala era originària d’Alenyà, que té el mateix blasó? o de la família de Ralleu?)

 

blaso alago siciliaBlasó d’Alagó a Sicília.

Alagó. Família d’origen aragonès.

Blasc d’Alagó, valerós militar; el 1291, guanya la batalla de Montalto; mor al setge de Messina

Artal, vicari general de Sicília el 1355

Francesc, senyor de Priolo el 1518.

blaso cardona catBlasó de Cardona a Catalunya.

El mateix a Sicília.

Cardona (comarca del Bages). Una de les famílies catalanes més poderoses, probablement la més rica, gràcies a les seves mines de sal.

El 1282, Ramon de Cardona esdevé senyor de Mazzarone

Antoni, almirall el 1375

Antoni, virrei de Sicília (1416-1419) = comte de Caltabellotta = canceller i conestable d’Alfons IV a Nàpols =

Antoni, president del regne de Sicília el 1435 = comte de Collisano el 1444 =

Joan Ramon, virrei el 1477 =

Antoni, canceller el 1479 =

Enric, cardenal de Monreale el 1501 =

Un altre Antoni, marquès de Padula, almirall el 1506 =

Pere, almirall el 1507 = Ramon, virrei el 1507 =

Enric, president electe del regne de Sicília el 1526 =

Alfons, marqués de Guiliana i president del regne el 1542 =

etc.
Observació: tres almiralls, tres virreis i tres presidents electes.

 

La ciutat de Cardona està dominada per la massa impressionant de la fortalesa. El castell, ja mencionat el 798, va ser transformat per Guifré el Pelós pels volts del 880. L’església de Sant Vicenç, enganxada al castell, és un remarcable edifici romànic (1019-1040) amb una nau central de 47 m de llarg. Encara es conserva de l’època l’antiga la torre rodona, Torre de la Minyona del segle XI. Actualment, el castell s’ha transformat en parador.

blaso castellnouBlasó de Castellnou.
Castellnou. El 1020, neix el vescomtat del Vallespir, anomenat vescomtat de Castellnou. El castell de Castellnou (comarca del Rosselló) ja es menciona el 994; per la seva posició estratègica, situat al cor dels Aspres, el seu paper és essencial.

Guillem de Castellnou, és amic íntim del rei Pere el Gran; l’acompanya a Al-Coll, al nord d’Àfrica; el rei l’envia com a ambaixador davant del papa Martí IV per demanar ajuda en la realització d’una croada a l’Àfrica; el rei el nomena comandant dels cent cavallers que han de combatre a Burdeus; Ramon Muntaner diu d’ell que era el millor cap militar català; mor el 1285.

Jaspert, el seu germà, vescomte, recolza Pere II contra el rei Jaume II de Mallorca

Dalmau, el 1312, acompanya Ferran, fill del rei de Mallorca, a la guerra que oposa els catalans a Robert d’Anjou, rei de Nàpols; arriba amb cent cavallers i 200 homes a peu; mor a la guerra a Sardenya el 1323

Jaspert (fill de Guillem) tria el camp de Pere II durant la guerra contra els francesos el 1285 i això li val la confiscació momentània dels seus bens; la seva llarga guerra contra el vescomte de l’Illa de Riberal l’arruïna; mor el 1321.

Castellnou. El «castell nou» (comarca del Rosselló) va ser construït pels vols del 990 i restaurat el 1875. Els vescomtes de Castellnou, a més del Vallespir i altres feus del Rosselló i el Conflent, posseeixen altres senyorius: Cameles, Corbera, Caixàs, Fontcoberta, Bellpuig, Prunet, Santa Coloma de les Illes, Pontellà, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall, Teulís, Casafabra, Montferrer i també, al segle XIII, Ceret. En morir el vescomte Jaspert V el 1321, el vescomtat de Castellnou desapareix.

Encara ara, aquest castell, malgrat les seves nombroses modificacions, és realment molt impressionant, magnífic. És un típic castell medieval construït en un turó. El recinte fortificat data de l’època medieval del XIII; dues portes d’entrada s’obren sobre el poble pintoresc i autèntic. En aquest dia d’hivern, s’endevinen al fons les neus del Canigó.

blaso centellesBlasó de Centelles a Catalunya.

El mateix a Sicília.

Centelles. Família de la noblesa catalana originària de Sant Martí de Centelles (comarca d’Osona), primer baronia de Centelles i després comtat; els Centelles van tenir un paper important a Sicília i a Sardenya

Gilabert II i Pere serveixen el rei Martí el 1397

Bernat, gentilhome del rei

Gilabert, general de cavalleria de Mallorca

un altre Gilabert, virrei de Sicília de 1440 a 1441

el prior de Messina el 1462

Josep, president de Sicília el 1487

Melchor, lloctinent general de Joan d’Àustria el 1650.


Observació: un virrei i un president.

El castell de Centelles. En un turó, per damunt de l’església, es troba l’antic castell en dues parts, el castell superior i el castell inferior.

blaso cruilles catBlasó de Cruïlles a Catalunya.

Només nou motius a Sicília.

Cruïlles. Família noble originaria de Cruïlles (comarca del Baix Empordà) que ha tingut un paper molt important en la història dels Països Catalans

Galceran de Cruïlles participa a l’expedició militar de 1282; li encarreguen la vigilància d’un presoner escollit, Carles el Coix, fill de Carles I, rei de Nàpols; el porta a Catalunya ben vigilat

Bernat, el 1284, lluita a Calàbria

Gilabert, prodigiós cap militar, almirall remarcable a Sardenya i Sicília

Berenguer, camarlenc del rei Martí a Sicília, baró de Francaforte, Terranova, Montforte, etc.

Es troben els Cruïlles senyors de Mosset (comarca del Conflent).
Observació: un almirall.

Cruïlles. El poble mereix realment una visita, s’ha preservat el seu ambient medieval i des dels primers passos per la part antiga us sentireu presos en la seva atmosfera: pedres, rajoles i flors formen un conjunt harmònic. La torre cilíndrica del castell dels segles XI i XII, en peu des de l’edat mitjana, s’alça amb orgull fins als vint-i-cinc metres.

Peratallada. A l’origen, el castell estava format per una gran torre rectangular sobre una ampla i potent base de pedra. Al costat, els senyors de Cruïlles van edificar el seu palau residencial. La part més antiga és romànica, amb un gran saló principal amb finestres de mig punt. A continuació, es troba un conjunt d’habitacions de l’època gòtica. La façana és del segle XVIII, i la magnífica porta d’entrada és del 1745. És una bonica residència senyorial que visitareu amb plaer.

blaso marquetBlasó de Marquet a Catalunya.

Marquet. Família de comerciants, navegants i armadors de Barcelona; els descendents ocuparan llocs molt importants: tres vice-almiralls a Sicília i un a Sardenya

Ramon, vice-almirall, organitza la immensa flota que conduirà els catalans a la conquesta de Sicília; amb el seu còmplice Roger de Llúria, són imbatibles; en tornar a Barcelona, marxa cap a Sicília amb la reina Constança i els seus fills;

Ramon Marquet i Roger de Lloria aniquilen la flota de Felip l’Atrevit el 1285, davant de Roses

Galceran, ambaixador del rei Martí i vice-almirall de la flota el 1393 = el procurador del regne de Sicília el 1410 = el diputat i baró de Llúria =

Tenint en compte els serveis prestats, el blasó dels Marquet porta, a Sicília, les quatre barres catalanes per autorització reial.
Observació; quatre vice-almiralls.

blaso marquet sicilia

Blasó de Marquet a Sicília.

escut montcadaBlasó de Montcada a Catalunya.

Montcada. Família de la noblesa catalana molt antiga que, amb la família Cardona, ha sigut la més prestigiosa de la nostra història.

Són incomptables els personatges remarcables que ha donat; els Montcada es citen al segle XI a Montanyola (comarca d’Osona); es troba aquesta il·lustre família en totes les batalles a partir de l’any 1000; a Sicília, després de Peralta i Alagó, la família Montcada posseeix el patrimoni més important 

Guillem Ramon de Montcada participa en la conquesta de Sicília amb Pere el Gran; passa al servei dels futurs reis, Jaume i Frederic

Guillem Ramon, senyor de l’illa de Malta = el comte d’Agosta el 1336

Mateu, governador del regne de Sicília = el comandant general del ducat d’Atenes conquerit pels almogàvers el 1311 = el comandant al servei del rei Martí, que el nomena marquès = el comandant en cap de l’exèrcit de Sicília el 1398 =

Ramon, comandant general de l’exèrcit d’Alfons IV, virrei de Sicília el 1463 = el cambrer del rei Alfons a Nàpols =

Joan Tomàs, virrei de Sicília de 1475 a 1478 =

Joan Tomàs, president de Sicília el 1494 = el comandant de l’exèrcit el 1502 =

Guillem Ramon, president del regne de Sicília el 1509 =

Hug, virrei de Sicília de 1509 a 1516 = un almirall el 1518 = un virrei de Nàpols el 1527 = etc.
Observació: tres virreis, tres almiralls o generals i dos presidents.

blaso montcada siciliaBlasó de Montcada a Sicília.

Al principi, a Catalunya, el blasó de Montcada té únicament els vuit cercles daurats sobre fons vermell. A Sicília, el blasó s’enriqueix; pels serveis prestats a la corona, s’hi afegeixen les quatre barres; més endavant, les bandes blaves a dalt a la dreta i a baix a l’esquerra provenen de Baviera (com a conseqüència d’un matrimoni); després, s’hi afegeix un lleó daurat sobre fons negre. El 1924, el rei d’Itàlia concedeix el títol de comte a Conrad de Montcada i de Vallgornera.

Vic. El castell dels Montcada, edificat al segle XI a l’emplaçament del temple romà, era un gran edifici rectangular dotat d’una planta baixa i dos pisos, amb un pati interior. Només queden uns vestigis adossats a les cases, però suficients per afirmar que es tractava d’un dels edificis del romànic civil més importants del país. Va ser demolit el 1882.

blaso pallars catBlasó de Pallars a Catalunya.

Pallars. Antiga família de la noblesa catalana originària de la casa comtal de Pallars (comarca del Pallars, després la Noguera) =

Arnau Roger I de Pallars, 1256-1288, és un conseller proper del rei Jaume I; acompanya Pere II el 1282 al nord d’Àfrica i després a Sicília; lluita contra els francesos a l’Empordà el 1285 =

Arnau, al servei d’Alfons IV a Nàpols el segle XV =

el seu fill, Arnau Roger IV és virrei de Sicília de 1421 a 1424.
Observació: un virrei.

 

Castell de Llordà. Defensa intrèpidament el pas de la vall de Tremp. És cedit per Arnau de Mir al seu gendre Ramon IV de Pallars al segle XI. El castell, rodejat de tres recintes fortificats, sembla inexpugnable; la torre està intacta; al costat, l’església de Sant Sadurní, al primer recinte, a la base del turó.

blaso peralta siciliaBlasó de Peralta a Sicília.

Peralta. Família noble (comarca de Ribagorça) fortament establerta a Sicília; aquesta família es menciona als textos a partir del segle XI =

Guillem de Peralta acompanya Pere II a Sicília el 1282 =

Ramon, comte de Caltabellota i canceller de Sicília; comanda un exèrcit durant l’expedició a Sardenya el 1324; és governador de Sardenya i de Còrsega; torna a Sicília al servei del rei Frederic; és nomenat comte d’Alcamo i de Castellammare del Golfo el 1338; canceller de Sicília el 1340

Altres Peralta

L’ambaixador de la reina de Nàpols el 1347 Guillem, virrei de Sicília de 1475 a 1477 = el comandant en cap dels exèrcits el 1522 =

Joan, president del regne de Sicília el 1536 = el vicari general a Siracusa el 1542 = el príncep de Palerm el 1565 = el cavaller del Toisó d’Or el 1609 =

Lluís, president de Sicília de 1635 a 1639 = el virrei de Sardenya el 1647 i de València el 1657 = el majordom en cap del rei Carles II = un títol de Gran d’Espanya = el procurador de Sicília, canceller, vicari general = etc.
Observació: dos virreis, dos presidents i un general.

 

Peralta de la Sal. Per arribar al castell d’on era originària la família Peralta, haureu de caminar per un interminable camí rocallós i perdut al bosc. Finalment, sobre un turó, apareix el castell, lluny dels centres de decisió. La família de la baronia de Peralta de la Sal ha necessitat molta intel·ligència, diplomàcia i voluntat per arribar al cim de les grans famílies catalanes; sobretot a Sicília, on ha ocupat els llocs més prestigiosos amb les responsabilitats més altes.

blaso platja siciliaBlasó de Platja a Sicília.
Un Roger Platja arriba amb el grau de capità; desprès és diputat; baró de Vatticani.

Queralt. Aquesta antiga família catalana, que es menciona a partir del segle XI, és originaria del poble de Gurb (comarca d’Osona); després s’instal·la i constitueix el poble de Santa Coloma de Queralt =

Pere de Queralt marxa amb l’expedició de Sicília amb Pere II; és capità d’una companyia a Al-Coll; després, és ambaixador dels elegits de Palerm, durant el viatge de Guillem de Castellnou, que anava a veure el papa a Roma; amb els almogàvers, expulsa un exèrcit francès que assetjava Messina, un exèrcit que fuig a Calàbria; acompanya Pere II al camp de Bordeus =

Pere, vicari i conseller del rei el 1396 = l’arquebisbe de Monreale el 1404 = el cambrer del rei Martí = el comandant de Palerm =

Guerau és nomenat duc pels serveis prestats durant les guerres de Sicília =

la família Queralt, ja els primers anys sicilians, posseeix Caccamo, Castronovo, Mazzara, Bivona…

Santa Coloma de Queralt. El patrimoni dels Queralt es considerava a l’època el segon desprès del dels Cardona; la família s’instal·la després de l’any mil a Santa Coloma. El palau, que veiem a la fotografia, data del segle XVIII.

El palau s’ha transformat en nombroses sales: oficina de turisme, exposicions, biblioteca, escola de música, etc. Las seves escales inciten a la reflexió i l’estudi.

Del segle XI, només en queda la Torre de la Vigilància, de 24 m d’altura i 12 de diàmetre.

escut rocabertiBlasó de Rocabertí a Catalunya i a Sicília.
Rocabertí. Aquesta família noble (comarca de l’Alt Empordà) ha estat íntimament relacionada amb la reialesa catalana de Barcelona i de Perpinyà; es realitzen matrimonis amb la noblesa del Rosselló =

Dalmau de Rocabertí participa amb 150 homes del seu vescomtat a l’expedició de 1282 a Sicília; per les possessions que tenia al Rosselló, presta jurament de vassallatge a Jaume II de Mallorca =

Felip Dalmau, al front de cinc galeres, allibera Maria I, reina de Sicília, presonera d’un noble sicilià, pels vols de 1380 =

Dalmau recolza el rei durant una operació militar a Sicília el 1432.

escut santa pauBlasó de Santa Pau a Sicília.

Santa Pau. Família noble del comtat de Besalú (comarca de la Garrotxa)

Hug II i Ponç III de Santapau acompanyen Pere II

Ponç IV, com a conseller de Pere III, participa a la guerra al Rosselló el 1343; torna a Sardenya com a cap de guerra i veguer, acompanya amb les seves galeres la reina Eleonor de Sicília el 1349; el 1351, al front de 59 galeres (30 galeres catalanes, 20 de Venècia i 9 de Bizanci), és nomenat almirall de l’exèrcit que combat amb els genovesos; durant la batalla de l’estret del Bòsfor el 1352, resulta ferit i mor uns dies més tard =

Hug IV, pels serveis prestats, és nomenat baró Butera i Licòdia a Sicília i baró de Mosset al Rosselló

Galceran està al servei del rei Martí I, és conseller reial i cambrer; acompanya Martí el Jove a Sardenya el 1408, és testimoni del seu testament i conseller de la reina vídua; després, és cambrer del nou rei Ferran I, a qui acompanya a Perpinyà el 1415; deixa les seves possessions de Catalunya al seu fill Hug i les de Sicília a Ramon

El seu fill Ramon, baró de Butera, Falconeri, Licòdia i Lentíni, és elegit president del regne de Sicília de 1483 a 1488 = Hug, marquès de Licòdia el 1509 = Ponç, capità general de l’exèrcit, és elegit president del regne de Sicília el 1516 i el 1540 = Ambrosi, marquès de Licòdia, el 1542, és elegit president del regne de Sicília de 1546 a 1547 = el príncep de Butera, el 1563, és cavaller del Toisó d’Or, repel·leix l’assalt dels turcs = Francesc, marquès i príncep; Camilla, la seva filla és marquesa = etc.
Observació: un almirall i tres presidents.

 

Santa Pau (comarca de la Garrotxa). Els barris vells del poble continuen amuntegats al voltant d’una gran construcció molt antiga amb un blasó que data de 1598. La façana dóna a una pintoresca plaça amb arcades, el Firal dels Bous; observeu les finestres gòtiques i la torre de l’homenatge. El poble antic és rústic i autèntic. Al costat, es troba l’església de Santa Maria, que data de 1430. És un poble únic per visitar. (Fotografia del poble de Santa Pau.)

blaso talamanca siciliaBlasó de Talamanca a Sicília.
Talamanca. La baronia de Talamanca es remunta al segle X (comarca del Bages) =

Gilbert i Hug de Talamanca són a Sicília amb el rei Pere II; Hug és nomenat comandant de Palerm el 1302 =

Mateu, valerós capità de Frederic II, obté com a recompensa el senyoriu de Delia =

Perone, baró d’Etna = Bernat, almirall del rei Martí I = Gilabert, cambrer del rei i baró de Vicari.
Observació: un almirall.

Talamanca. De l’antic castell, mencionat el 976, en queden pocs vestigis; ha estat restaurat i es poden veure la torre i les restes de les fortificacions; a l’església parroquial de Santa Maria, del segle XII, es pot veure el sarcòfag gòtic de Berenguer de Talamanca, mort el 1325.

 

escut vilaragutBlasó de Vilaragut a Catalunya, el mateix a Sicília.

Vilaragut. Família de nobles de València, originaria de Lluçà (comarca d’Osona) = Ramon i Guillem de Vilaragut són a Sicília al costat de Pere II = Berenguer s’instal·la a Sicília i és l’agent comercial de Jaume, hereu de Catalunya-Aragó, pels seus negocis amb el nord d’Àfrica de 1286 a 1289; és ambaixador a Tunísia; saqueja Calàbria amb les seves galeres, d’on surten les expedicions militars franceses = Guillem, comandant del rei Sanç I de Mallorca a Montpeller = Berenguer, conseller i camarlenc del rei Martí a Sicília el 1392; posseeix un castell al Conflent i a Sicília, a Salemi = Ramon, participa a la campanya militar de Sicília el 1392 = Joan, majordom del rei Alfons a Nàpols; deixa descendents a Sicília = Carles, baró de Bertoli.

escut sicilia

Blasó de Sicília al monestir de Santes Creus.

blaso sicilia monreale

Blasó de Sicília a la catedral de Monreale, a prop de Palerm.

Texts i fotos Joan Villanove

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal