El desafiament de Bordeus
Amb Joan Villanove, seguim les conquestes catalanes al mar Mediterrà
En el moment d'allunyar-se de les costes sicilianes, Pere el Gran, sota la vela del seu vaixell, pot fer balanç dels últims mesos. Havia salpat de les costes catalanes el 6 de juny de 1282 i, en aquests primers dies de maig de 1283, l’illa de Sicília ha passat a formar part del Casal de Barcelona, i potser fins i tot tota la Calàbria; afegim-hi les illes de Malta, de Gozzo i de Pantelleria. El fet d'haver vençut uns exèrcits tant forts, tant de terra com de mar, és realment prodigiós. Pere el Gran és conscient d'haver malmès el somni de Carles, que projectava conquerir l'Imperi Bizantí.
Vet aquí el que pensa probablement el rei en el moment en què, acompanyat de galeres, navega cap a la terra catalana. Però un vent violent en contra l’obliga a passar a una galera, i és a força de rems que el rei desembarca a Sardenya, prop del port de Caller.
Decideixen reposar una mica i tornar ràpidament a navegar. Una forta tramuntana persistent els empeny inexorablement cap a les costes africanes. Després d'un dia i mig d'esforços, per fi arriben a les costes de l'illa de Menorca. Per fi Pere desembarca a Cullera, al sud de València, la nit del 16 de maig: deu dies de viatge inacabables! Només queden dues setmanes abans del «desafiament de Bordeus».
Durant aquest temps, el primogènit, Alfons, havia convocat els millors cavallers de Catalunya i d’Aragó, tant els que havien de participar en el combat com els que quedarien a la reserva. Ha seleccionat les millors famílies de la noblesa. El primer dels sis campions és el vescomte Guillem de Castellnou, que manarà el grup; és reconegut unànimement com el millor cavaller del país català; llavors hi trobem el vescomte de Cardona; per acabar hi ha els nobles Cartellà, Pinós, Entença, Centelles, Cervelló, Anglesola, Montcada; per la banda aragonesa, hi reconeixem els nobles Urrea, Cornel, Alagó, Vidaure, Luna, Antilló, Ayerbe, Ferrandis. Alfons ha previst els queviures, el material, l’itinerari i les postes a les ciutats. La preparació és excel·lent.
Ara bé, el rei és esperat a Barcelona; a causa de la tramuntana ha desembarcat a prop de València; cal modificar el trajecte del viatge cap a Bordeus? Pere i el seu fill Alfons es reuneixen entre el 24 i el 26 de maig a Tarassona, a prop de Saragossa, a l'Aragó. Alfons li exposa la situació. I allà el rei Pere va de sorpresa en sorpresa. Sap que el rei Carles ha marxat de Sicília al cap d'un mes per posar-se d'acord amb el rei de França amb l'objectiu de parar una trampa al rei català. Per descomptat que el camp francès ha trobat els seus cent cavallers, seixanta de francesos i quaranta de provençals, però s'ha decidit que el rei de França, Felip III l'Atrevit, acamparà prop del terreny de la lluita amb un miler d’homes per fer presoner el mateix rei Pere el Gran! El desafiament cavalleresc de Bordeus s'ha convertit en una emboscada organitzada! Veient tot això, el rei d'Anglaterra, Eduard I, que s'havia compromès a garantir una seguretat total i una neutralitat completa del camp, renuncia al seu paper d'àrbitre. El senescal de Bordeus, Jean d’Agrilly, anuncia que no assistirà a aquesta lluita trucada.
Vet aquí, doncs, la situació exposada. El jove Alfons queda pendent de la decisió del seu pare. Què farà? Per al rei tot està molt clar. Elabora immediatament un altre pla, atrevit encara que arriscat, un pla que s'assembla a ell. Seguim-lo.
Vet aquí, doncs, el desenvolupament de tot aquest afer. Pere II es fa acompanyar només per tres cavallers: Blasc d’Alagó, majordom del rei, Conrad Llança, mestre racional, i Bernat de Peratallada, el seu escuder. El guia Domingo de la Figuera, que és l'escollit, coneix perfectament els camins i dreceres de tot els país. Seguidament, el rei fa preparar vint-i-set cavalls previstos per a les postes de l'anada i per a les postes de la tornada, però per un trajecte diferent. Llavors distribueix els papers: Domingo de la Figuera es vesteix de ric comerciant, amb un barret i guants; el rei va vestit de tal manera que podria passar per majordom d'aquest ric viatger; els altres tres cavallers es vesteixen de pobres escuders. I el grup es posa en camí.
Després d'haver cavalcat llargament, vet aquí que el nostre equip arriba a Bordeus, la tarda del 31 de maig. Ara bé, algun temps abans alguns catalans ja havien arribat a la ciutat. Alguns d'ells van a buscar Jean d’Agrilly, el senescal de Bordeus; li demanen que vagi al camp de lluita ja que, segons li diuen, «un missatger porta una missiva del rei Pere II; us lliurarà en mà una carta tancada.»
Vet aquí, doncs, en el mateix camp de batalla, allà on ha de tenir lloc el combat l'endemà, que el missatger demana al senescal si pot garantir la seguretat del rei i dels seus cent cavallers. La resposta del senescal és categòrica:
« No! Jo no puc garantir la seguretat!»
Llavors, el senescal veu amb estupor con el majordom del ric comerciant surt al galop, fa la volta al cap de batalla, brandant la seva espasa amb destresa, la seva llança amb habilitat, els seu escut amb atreviment, sota l'admiració dels homes presents. Després d'haver fet la volta al camp, el cavaller majordom s’apropa a Jean d’Agrilly i es treu la seva caputxa! Sorpresa, estupefacció, espant: el senescal reconeix Pere el Gran, el rei català. Li recorda el perill que corre si es queda aquí, a Bordeus, sota l'amenaça del rei de França i de mil homes! Aviat, un notari registra oficialment la presència del rei català.
«Mentre et notari escrivia, explica Ramon Muntaner, ell se n'anà a la capella; i descavalcà i tingué el cavall per la regna, i adorà Déu, i digué aquelles oracions que havia de dir, i lloà i beneí Déu, que en aquell jorn l’havia conduït a complir son jurament.»
No es pot perdre més temps. El rei i el seu equip, guiats sempre per Domingo de la Figuera, tornen cap a terra catalana per un altre camí. Aquesta vegada passen més pel sud, per Castella. De ben segur que ja ha enviat una carta al grup de cent cavallers catalans per tal que tornin.
I mentrestant, estimat i astorat lector, segur que us esteu demanant com reaccionarà el camp francès
En el camp francès es creia haver preparat un pla que no podia fallar, i reacciona molt violentament quan s'assabenta de la nova. Els cavallers es llencen cap a Bordeus per empresonar el senescal; si creiem el que explica Neocastro, un dels nombrosos cronistes que han explicat aquest famós desafiament de Bordeus, Pere el Gran havia ofert al senescal el seu escut, el seu elm, la seva espasa i la seva llança: als ulls del francesos, ell era un còmplice! Quan els habitants de Bordeus s'assabenten que el senescal ha estat fet presoner, surten al carrer amb les armes a la mà; sota l'amenaça de problemes incontrolables, els francesos deixen lliure el senescal. No obstant, ajudats pels navarresos, hi haurà represàlies per part dels francesos; cremaran alguns pobles aragonesos propers a la frontera.
Poc temps després, les còpies de l’acta redactada pel notari arriben a les corts europees. Ja hi ha tema per alimentar les converses de saló, per honorar o maleir Pere el Gran, segons el camp!
El cercle es va tancant. Però ara amenaça un perill mil vegades més gran: el risc de guerra amb el regne de França... ho veurem la setmana entrant
Texts i fotografies: Joan Villanova
Comentaris (0)