Joan Villanove

L'ambició dels catalans a Sicília

L'elecció del nou Papa Martí IV, d’origen francès, no farà canviar gens el pla elaborat per Pere II, rei de Catalunya-Aragó. El sobirà català vol iniciar una campanya militar de gran abast.

L’organització és colossal: preparar una flota de més de cent vaixells (galeres i vaixells de transport), convèncer les grans famílies de la noblesa amb els seus cavallers, enrolar mariners i escuders, acumular queviures i aigua dolça per als homes i els cavalls, reunir armes, etc...

Hem de precisar que si algunes grans famílies no van participar en aquesta aventura és perquè havien de garantir la seguretat mínima durant l'absència del rei. El consell reial es destina a fer un treball considerable; s'envien missatges signats pel rei en totes direccions; Pere II, en persona, recorre tots els indrets, ciutats, castells i ports on es prepara l'expedició. Al Rosselló, la família noble de Castellnou reuneix el seu contingent de cavallers i escuders; prepara amb molta cura tot l'armament, espases, ballestes, arcs i fletxes, escuts, cotes de malla, guarniments de cavalls, etc.

Per si en dubtàveu, aquesta frenètica activitat no passa pas per alt als reis veïns; els ambaixadors de tots els països fan visites al rei català per tal de descobrir les seves intencions. I sempre fan la mateixa pregunta: «per què esteu armant una flota tan important?» Però ningú no aconsegueix descobrir el seu secret; el seu germà Jaume tampoc no aconsegueix res; ni tan sols l'ambaixador del Papa no obté cap resposta. Tot això fa que Ramon Muntaner escrigui: «Què us diré? Tot el món estava amb les ales alçades per saber aquest senyor què faria.». I el rei continua, infatigable, desplaçant-se, ja sigui en persona o enviant homes de confiança, per tal d'estimular els preparatius.

I el dia previst, a principis de juny de 1282, la flota està reunida al port de Fangós, a dues passes de Tortosa; tots els vaixells de dimensions i de tonatges diferents, vaixells de vela o galeres de rems, reunits tots junts, formen una massa impressionant i ofereixen un sentiment de poder als milers d'homes que es mouen impacients. El rei fa aixecar algunes tendes i acampa a la platja el temps necessari per comprovar els últims detalls. Per fi Pere II està a punt per donar el senyal de sortida. Escoltem Ramon Muntaner descrivint el moment de les separacions:

«I, si mai es veieren grans plors i crits, aquí foren en prendre comiat, tant que el senyor rei, que era el senyor de cort més fort del món, estigué a punt de plorar. I s'aixecà i anà a prendre comiat de madona la reina i dels infants i els acaronà i els donà la seva benedicció. I li tingueren aparellat un lleny armat i s'embarcà amb aquella benedicció i gràcia que mai cap senyor es pogués embarcar.»

L'altre cronista, Bernat Desclot, és qui ens descriu la flota amb precisió.

  • Cent quaranta vaixells en total: vint tarides (grans vaixells de transport de diverses cobertes, amb dos pals),
  • vint-i-dues galeres (que es desplacen bàsicament a rem, tot i que disposen d'una vela),
  • vint-i-dues sageties (galeres lleugeres, ràpides, fàcils de maniobrar);
  • a més, alguns llenys (petita embarcació de transport sense coberta i amb vela i rem)
  • i naus (amb una, dues o tres cobertes i dos o tres pals) que transporten els cavalls, els guarniments dels nobles (armadures i equips complets dels homes d’armes), la farina i la civada.

En total, es pot comptar que s'embarquen uns 15.000 homes per a la campanya militar.

I se surt, el 6 de juny de 1282, cap a un destí que només coneix el rei:
«I, quan foren a vint milles en mar, precisa Ramon Muntaner, amb un lleny armat l'almirall en Jaume Pere anà a cadascuna nau, lleny, tarida, galera i barca, i a cadascun patró ell donà un albarà segellat amb el segell del senyor rei, clos i tancat amb et dit segell. I manà a cadascun patró que pensessin fer la via de Maó, que és a l’illa de Menorca; i que en el dit port entressin tots, i allà refrescarien; i, quan fossin fora del port de Maó, que cadascun obrís son albarà i no, abans sota pena de la persona, i, quan l'haurien obert, que fessin la via que els manava et senyor rei en l'albarà.»

Per fi s'obre la carta tancada: el lloc de desembarcament?

Al-Coll (Collo), un port del regne de Constantina, a l'Àfrica del nord. Cal saber que el rei de Constantina havia signat un acord secret amb Pere II, ja que desitjava guanyar la seva independència respecte del soldà de Tunis. En cas de victòria, fins i tot es diu que el musulmà es podria convertir a la religió cristiana. Però quan desembarca a Al-Coll, el sobirà català s'assabenta que el rei de Constantina ha estat mort pels exèrcits del soldà de Tunis. Vet aquí com, de cop, les tropes de Pere II es troben en una terra que ja no els és amiga, sinó enemiga. Es fortifica el port el més ràpidament possible i es preparen per a un eventual atac.
Llavors, Pere revela una part del seu projecte: enviar una missió diplomàtica davant el Papa Martí IV a Roma. Per a això busca, entre els seus propers, el noble català més apte per a dur a terme una missió d'allò més delicat. Cal que sigui un home d’una gran experiència militar i també amb una bona cultura general, capaç de dirigir-se dignament a la seva santedat el Papa i a tot un grup de prelats d'alt nivell. El rei escull el vescomte de Vallespir, Guillem de Castellnou. Li demana que vagi fins a Roma i, davant el Papa i el seu consell, Guillem anunciarà que Pere II, sobirà de la Corona de Catalunya-Aragó, es troba actualment en terres africanes; li explicarà que, amb el recolzament moral i financer del Sant Pare, el rei es compromet a fundar un regne cristià al nord d'Àfrica.

I vet aquí Guillem de Castellnou, al capdavant de dues galeres, allunyant-se d’Al-Coll cap a Roma.
Les galeres fan una parada a Sicília. Pere de Queralt baixa a terra amb una altra missió encomanada: entrevistar-se amb els elegits de Palerm. Els proposa els servies del catalans tot afegint que el seu Pere II podria «haver en cap e defensador, govern e rei».

Així doncs, no ens hem de sorprendre si, una mica més tard, dues galeres sicilianes de Palerm i de Messina arriben a Al-Coll per reunir-se amb el rei. Els representants de les ciutats demanen a Pere II que els alliberi de l’opressió exercida pel rei Carles I; i lliuren al rei català més de cent cartes de ciutats sicilianes, de burgesos i de nobles implorant la seva ajuda. Els sicilians acaben el seu discurs amb aquestes paraules:

«ja que no hi ha en aquest món gent més cruel que els francesos allà on tenen el poder».

El rei, afectat per la seva mala sort, els fa aixecar i respon:

«Barons, vosaltres sigueu benvinguts! Bé és veritat que el regne de Sicília deu ésser de la reina nostra muller i, després, dels nostres infants, i tenim gran desplaer de la vostra tribulació. Nós hem oït la vostra missatgeria i sobre això que ens haveu dit nós tindrem el nostre consell; i, tot allò que nós puguem fer de bé envers vosaltres, nós ho farem»..

De moment el rei encara no pot decidir res: cal sentir el veredicte del Papa. Per fi arriba Guillem de Castellnou; torna de Roma; la seva cara és un reflex del resultat de la negociació. La saviesa, la intel·ligència i la cultura de Guillem no han estat suficients per convèncer Martí IV, que s'ha mostrat intractable. El rei no obté res: «ni diners, ni croada, ni res de res...» I Guillem repeteix al rei allò que ha replicat al Papa: «Pare sant, jo me'n vaig amb la cruel resposta que m'haveu fet. Permeti Nostre Senyor ver Déu que, si per la vostra resposta ve mal a la cristiandat, tot caigui sobre l'ànima vostra i de tots aquells qui amb vós han compartit i han aconsellat aquesta resposta.»
Quin era el dilema del rei quan va marxar de les terres catalanes? O bé fundar un regne cristià al nord d'Àfrica, o bé conquerir Sicília. Doncs serà Sicília.
Estimat lector, hi ha una pregunta que us crema: «Quina és la situació política de Sicília aquest mes de juny de 1282?»

Texts i fotografies: Joan Villanova

 vaixell transport

Secció d’un vaixell de transport amb diversos ponts: homes, cavalls, vitualles, material (segle XIII).

lleny

En primer pla, un lleny, petita galera amb vela. Al fons, vaixells de transport (segle XIII).

segell guillem castellnou

Matriu de segell del vescomte Guillem VI de Castellnou (mort el 1285), gran militar i brillant ambaixador enviat per Pere II davant del Papa. Es va casar amb Ava de Vernet, senyora de Ceret. El segell és al Museu de la Vila Medieval de Peralada, amb altres documents del seu amic Ramon Muntaner. (Peralada, Alt Empordà.)

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal