Ha arribat l'hora d'organitzar el Consell Reial
Continuem descobrint la història catalana amb Joan Villanove. Avui nos explica l'organització del Consell Reial i un sopar. vos ho perdeu pas.
El govern, en realitat la Cort Reial, bull amb tota mena d'homes i de dones, però l'organització és molt seriosa. Hi ha quatre grans oficials: el majordom, el cambrer o camerlenc, el canceller, el mestre racional.
El majordom. S'escull entre els nobles. És l'encarregat del servei a taula. Per tal de mimar el sobirà i els seus invitats catalans i estrangers, el majordom dirigeix un equip d’homes i de dones considerable. S'ocupa dels equipatges i de les vitualles quan el rei i la reina surten de viatge. El primer majordom del rei, Arnau de Codalet, és de Ribesaltes.
I ara, imagineu-vos per un moment que heu estat convidats a la taula del rei. És una taula més aviat estreta i llarga, parada amb unes estovalles brodades. La vaixella ja està posada: plats i plates de plata, culleres d’or i de plata, vasos daurats, ganivets catalans, amb la fulla molt fina i el mànec daurat. Una vegada el rei s'ha assegut comença el servei: els cambres porten les carns, altres les tallen, altres us serveixen el beure, altres van repartint el pa. Llavors se serveix el formatge. Per acabar, per postres, us porten fruita del temps. Un cop comença a baixar la llum del dia, s'encenen les espelmes... i llavors, l'espectacle de la sala es torna màgic! És magnífic. I encara no ho heu vist tot, ja que una trompeta anuncia l'arribada dels joglars, els músics i els malabaristes, artistes titulars de la cort; aquesta tarda també hi ha uns comediants que estan de pas. Entre cada número, el bufó fa algunes bromes. Bé, heu passat una bona vetllada? L'endemà, encara sota les ordres del majordom, us convidaran a caçar: el falconer us està esperant.
El cambrer. És el responsable de l'armari del sobirà, del tresor reial, de les joies i dels mobles, excepte el servei de taula. El cambrer està al servei del rei. El desvesteix i el vesteix; vetlla per la seva seguretat i dorm armat al seu costat o, en tot cas, no se n'allunya. Supervisa l'elecció de sastres i modistes, controla el barber, designa el metge i el farmacèutic; finalment, també està al càrrec de la il·luminació: espelmes, torxes, ciris. Comprova que les portes estiguin ben tancades.
El mestre racional. Porta el control de la comptabilitat, de les entrades i sortides de diners; té poder per a privar temporalment de les seves funcions els funcionaris culpables. El seu servei està format per diverses persones: secretaris, tresorer. Quins recursos té el rei? D’entrada, els ingressos del seu patrimoni - el patrimoni reial, a Millars, Clairà, Cotlliure, Sant Llorenç de la Salanca, Argelers, Talteüll, Estagell, - és un conjunt de béns (camps, jardins, molins...) que ell lloga als pagesos i burgesos. Cal afegir-hi multes, els drets d’entrada i sortida de mercaderies, els drets cobrats a les oficines de duanes. I per acabar, tots els impostos de la comunitat jueva. Tot va a parar al tresor reial, ja que tot depèn directament del rei. També hi ha els ingressos de Montpeller i de les Balears.
El canceller. És l'oficial reial de més alta categoria, per sobre de tots els altres serveis de la cort; en realitat s'ocupa dels afers d'estat, ja que, fins i tot en presència del rei, dirigeix les discussions durant les reunions. És un home prudent i savi, sovint doctor en dret. Guarda els segells que es posen a les actes, sota la signatura del rei; gestiona les súpliques (sol·licituds fetes al rei per part de particulars per tal que indulti algun condemnat, per exemple, o per obtenir una ajuda). El seu servei està format per nombrosos funcionaris: un sotscanceller, redactors, un notari, el confessor del rei, dos capellans encarregats del manteniment de la capella. També té, sota les seves ordres, els missatgers, fidels i forts, capaços de viatjar durant molt temps a cavall per fer arribar els missatges (cal un dia i mig de camí per anar a Barcelona). I també hi ha l'espia de servei.
El trobador Cerverí de Girona explica molt bé l'activitat eufòrica del rei quan escriu:
El noble rei de mallorca sap dir
e fer tot bé, e al segle déu servir
e obeir servant e honrant l’alba.
En la poesia lírica de l'època, la nit representa el pecat i l'albada la gràcia.
Anem ara cap a les principals residències reials: a Perpinyà el Castell Reial, a Palma l’Almudaina i a Cotlliure el Castell.
A Perpinyà. Des de 1267, una vegada establert el repartiment de terres, Jaume I el Conqueridor signa els documents per a la construcció del Castell Reial. Quan Jaume II és coronat l'any 1276, els treballs ja estan molt avançats. L'any 1283 la família reial ja hi viu, la qual cosa demostra la rapidesa dels treballs. No obstant, encara hi falta una gran sala; en cas de necessitat, les reunions es fan al convent dels dominics. Des del moment de la seva concepció ja s'ha decidit construir un Palau Fortalesa, és a dir, un lloc agradable per a viure-hi i fàcil de defensar en cas d'atacs: els objectius s'aconsegueixen plenament. El castell estarà pràcticament acabat cap al 1300. Haureu de tenir una mica de paciència, fins al proper capítol, per anar a visitar-lo.
A Palma. Just al costat de la mesquita, a dues passes del mar, els musulmans havien aixecat el seu palau fortificat anomenat Almudaina. Jaume II el reestructurarà totalment. Aquí també esperarem a què s'hagin acabat les obres per tal de visitar-lo.
A Cotlliure. La ciutat ja apareix mencionada en el segle VI aC; l'any 673 té el nom de Caucoliberi. Tenint en compte la importància comercial i estratègica de la ciutat, pertany directament als comtes de Rosselló, més endavant als reis de la Corona de Catalunya-Aragó, i després als reis de Mallorca. Els habitants es beneficien, doncs, de privilegis excepcionals. El castell? Una història molt llarga. És d'origen romà, reconstruït en gran part entre 1242 i 1280, sota el regnat de Jaume II, després transformat per Pere III el Cerimoniós durant el segle XIV, i reforçat per Alfons el Magnànim durant el segle XV.
Texts i fotografies: Joan Villanova
Comentaris (0)