Joan Villanove

Els primers actes del nou rei són per a Mallorca

Joan Villanove avui nos relata els primers passos, les primeres decisions del rei JAUME II

 

Poc després de la mort del seu pare, Jaume II és coronat a Palma el 12 de setembre de 1276; la població cristiana, que viu a l'illa des de fa ja uns quaranta anys, participa amb joia a la inauguració d'aquest nou regne independent. Amb la coronació del primer rei s'inicia una era molt prometedora, i es viu realment un impuls espontani per bastir un «nou món». El model musulmà ja s'ha suprimit, i el sentiment d'innovació és permanent a l'illa, sobretot tenint en compte que al Rosselló i la Cerdanya ja hi funciona una organització vella.

Diguem-ho clar. En el regne de Mallorca no hi haurà cap assemblea de diputats, és a dir, no hi haurà cap organisme consistorial. El que manté la unitat del regne és la persona del rei i del seus representants: els veguers (per a la justícia) i els batlles (per a l'administració); el veguer té jurisdicció sobre una diòcesi, imparteix la justícia gratuïtament, no pot condemnar a tortura, supervisa les èpoques de pau i treva i dóna comptes al bisbe, només pot estar assessorat per persones d'una moralitat excel·lent, etc. El batlle reial és el delegat administratiu i fiscal del rei, signa les transaccions immobiliàries, controla els comptes reials (deutes, rendes, etc.), i pot condemnar certes persones per afers de poca importància; el batlle senyorial té els mateixos drets locals, però no pot pronunciar càstigs corporals. El procurador reial és l'encarregat de l’administració del patrimoni reial i cobra els diners corresponents als lloguers, impostos i drets relatius a aquest patrimoni. Gràcies a nombroses cartes i privilegis acordats pel rei, l'autoritat de la noblesa està limitada i és moderada.

El repartiment de l'illa es realitza entre el rei i els inversors que han armat els seus vaixells i els seus soldats en el moment de la conquesta – església, noblesa, burgesia - L'illa queda dividida en quinze districtes, nou a la plana i sis a la muntanya: Palma, Montuïri, Canarrossa, Inca, Petra, Muro, Felanitx, Manacor, Artà, Andratx, Santa Ponça, Bunyola, Sóller, Almalutx, Pollença. Cada districte inclou un o diversos pobles; i a partir d'aquí començarà una frenesia de construccions: cada poble tindrà la seva església, les seves fortificacions i, en alguns casos, el seu castell. Com a home visionari vinculat als negocis, Jaume II decideix que una tercera part dels impostos es dedicarà als programes de desenvolupament i de creació d'infrastructures (ponts, ports, construccions, camins, etc.). Les mesures econòmiques són molt clares: foment de la indústria, expansió del comerç, unificació de la moneda, organització financera i administrativa. Tot ha de concórrer al prestigi i a la riquesa de la nova dinastia. I, evidentment, el nou rei manté i sovint amplia les franquícies i els privilegis acordats per Jaume I, el seu pare.

I ara us vull parlar d'una novetat que fa referència a l'educació. L'endemà de la seva coronació, Jaume II rep la visita del seu amic Ramon Llull; el nostre filòsof proposa al rei que edifiqui una escola destinada a l'aprenentatge de les llengües orientals. Fou així que nasqué l'escola de Miramar, aprovada pel Papa Joan XXII per la butlla del 16 de novembre de 1276; tretze frares franciscans aprendran l'àrab. Ramon Llull dirigirà l'escola durant dos anys.

No obstant, pel fet que Mallorca és una illa, corre el risc, en tot moment, de ser atacada per mar: és vulnerable. El rei decideix arranjar la fortalesa musulmana de Palma, construir castells, bastir talaies.

El 9 de febrer de 1277, a Montpeller, la seva ciutat natal, el rei rep una acollida commovedora; pel fet d'haver acordat i mantingut la carta municipal i els seus privilegis, és acollit per una «multitud agenollada». El rei crida llavors Ramon Llull per tal que presenti a la facultat alguns dels seus escrits: el Llibre de contemplació i el Llibre del gentil. Instal·lat durant un temps a la ciutat, Ramon Llull escriurà en català algunes de les seves millors obres, bàsicament el seu famós Blanquerna, de 1283 a 1285.

De tornada a Perpinyà, el rei celebra una reunió general on hi participa una impressionant cort de barons i de cavallers arribats d’Aragó, de Catalunya, de Gascunya i del Llanguedoc. Tots volen conèixer i estar prop del nou sobirà.

Texts i fotografies: Joan Villanova

coronament jaumeII

Coronació de Jaume II de Mallorca en el Llibre de Privilegis.
(Arxiu del Regne de Mallorca. Foto de l’Arxiu).

palma 1

Palma. A partir de 1230 es fa l'inventari de Palma de Mallorca. La ciutat té 4.200 cases, que es reparteixen entre els vencedors. Aquestes construccions àrabs s'aniran substituint de mica en mica per cases d'estil català; normalment es construiran en pedra. Actualment encara poden veure's algunes cases senyorials dels primers anys 1300, en el centre de la ciutat, a prop de les esglésies de Santa Eulàlia i Sant Francesc. Tal com precisa l'historiador Marcel Durliat: «Les cases urbanes mallorquines reprodueixen amb una fidelitat perfecta façanes de carreus del seus models catalans». Durant els primers anys es limiten a mantenir el recinte musulmà, i serà així fins al segle XVI.

palma 2

batlleria

Palma. Els edificis de l'ajuntament actual es coneixen actualment com a Cort. Després de la conquesta del 31 de desembre de 1229 es forma un govern municipal; aquest inclou: el jurat en cap (conseller principal), normalment un cavaller; aquest està assistit per dos jurats de la noblesa militar; també l'ajuden dos comerciants; i finalment també hi ha un artesà. L'any 1230, Nunó Sanç, comte honorífic del Rosselló, funda l’hospital de Palma. És en aquest lloc on s'ha construït l'ajuntament.

 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal