Joan Villanove

Jaume II eufòric

JV continua explicant la història de Catalunya. Nos interessem a Jaume II

Quan el rei Jaume I el Conqueridor abandona aquest món el 27 de juliol de 1276, el seu fill Jaume és coronat Rei de Mallorca: té trenta-tres anys. Coneix perfectament les seves terres, ja que n'ha estat el procurador des dels catorze anys. És, per tant, un home experimentat, ben recolzat per la seva esposa Esclarmunda de Foix, amb qui s'ha casat fa un any. Ara, doncs, us proposo de conèixer millor el territori del nou regne. És un regne dispers, amb tres pols d'atracció: Perpinyà, Palma i Montpeller; és un regne situat entre dos veïns molt poderosos: el regne de França i la Corona de Catalunya-Aragó.

Parlem primer de l'illa de Mallorca i de la seva capital Palma.
En el temps dels romans la ciutat té el nom de Palma. Llavors és conquerida pels musulmans, i passa a anomenar-se Medina Mayurka. Quan els catalans poblen l'illa l'any 1230 l'anomenen Ciutat de Mallorca. Al segle XVI, un erudit descobreix l'antic nom dels temps dels romans: Palma. A partir de llavors, la ciutat tindrà el nom de Palma de Mallorca.
Envoltada d'un mar que sembla eternament blau, l’illa es com un estoig verd retallada per milers de cales, badies i golfs protectors. La vegetació sorgeix de manera espontània, sense esforç i sense sofriment; la natura és «naturalment» bella amb els seus pins, els seus roures verds, les seves atzavares, les seves palmeres. Les figueres i les oliveres són rares, i els musulmans importen les olives; produeixen cotó i lli, però els teixits de seda venen d'Andalusia o de Síria. Crien xais que poden pasturar en total llibertat, sense pastor, ja que a l'illa no hi ha llops; les cabres són rares, però en canvi les mules, les vaques i els cavalls són molt nombrosos. Algunes vegades, tot seguint un camí, el caminant pot veure una llebre, un conill o una guilla.
L’arribada dels catalans canviarà molt les coses. Ocupen enèrgicament les terres, planten vinyes, oliveres, figueres, augmenten la producció de cereals; amb les plantacions d'ametllers, les seves flors blanques anuncien l'arribada de la primavera; el pobles sorgeixen al voltant de les seves esglésies. Així, a poc a poc, la imatge de l’illa va canviant, es va creant tot un altre món.
En resum, l'illa de Mallorca deixa als catalans que s'hi instal·len una deliciosa impressió de paradís a la terra. I és ben veritat que no es viu pas de la mateixa manera a l'illa que al «continent»; a poc a poc, els mallorquins es deixen endur per una certa indolència.
L’illa de Menorca, tot i que molt propera a Mallorca, presenta tota una altra cara. L'any 1276, l'illa encara està habitada pels musulmans; el governador presta jurament de fidelitat a Jaume II de Mallorca i cada any li ha de donar: 100 caps de vacum, 300 cabres, 200 xais de llana, 2 quintars de mantega, d'ordi i de blat. Aquest sistema no és nou; a l'Àfrica del Nord els reis musulmans també són tributaris dels catalans. Viure en aquesta illa ja és una dificultat; i més tard, quan passarà a formar part del Casal de Barcelona, serà deficitària en queviures: el blat hi creix molt malament; no obstant, el territori es bo per a la cria de xais. Com que el sòl és pobre en fonts i rius, s'han creat infinitat de estanys i cisternes per tal de recollir i conservar l'aigua de la pluja. En resum, Menorca és una illa de vent i de pedres on hi regna la tramuntana. L'únic oasi és la seva capital, la ciutat de Ciutadella.
La petita illa d'Eivissa és plena d'encant; està envoltada d'un cercle protector d'illes i illots. Formentera, la major part del temps inhabitada, és l'illa salvatge. Els catalans hi cultiven oliveres, figueres, garrofers, atzavares. L'aire és un perfum perpetu.

Després de les illes, ens centrarem en la senyoria de Montpeller.

Forma part del domini català des de fa ja cinquanta anys. Aquesta senyoria, formada per una vintena de pobles, és una terra àrida i seca, feta de garrigues, de vegetació escassa i raquítica; però, en canvi, és molt bona per a la cria de xais; al costat dels rius s'hi cultiven oliveres, i les vinyes arriben fins a quasi tocar el mar. La vitalitat de la senyoria se centra en la seva capital: Montpeller. És una ciutat rica, capaç de rivalitzar amb Marsella; el «gremi de drapers» és molt poderós, però no són pas fabricants, sinó que són revenedors i distribuïdors. I des del punt de vista jurídic, la ciutat és un cas particular; està partida per un petit bosc espès, Montpelleret, que aviat es convertirà en el raval de la ciutat; però el bisbe de Maguelona posseeix Montpelleret sota domini directe. Així, en aquesta «petita terra», el rei ha de rendir vassallatge al bisbe. Aquesta raresa provocarà algunes situacions inesperades. I per acabar, al costat de la senyoria hi ha el vescomtat d’Omelas, amb el seu imponent castell, que depèn del rei de Mallorca.
Al llarg dels següents anys, Montpeller tindrà cada vegada més prestigi gràcies als reis de Mallorca, amb la creació i més endavant el desenvolupament de la Universitat; aquesta sabrà escollir excel·lents professors i concedirà diplomes d'alt nivell; destacarem, en primer lloc, la seva cèlebre facultat de medicina. El «director» està nomenat pel bisbe, que està supervisat directament pel Papa en persona. Ja us parlaré de la Universitat amb més detall.

I per acabar, apreciat lector, després de les Illes Balears i la senyoria de Montpeller, passaré al Rosselló i la Cerdanya.
El Rosselló, terra de pas, ha rebut sempre «sang nova» i, a pesar de les entrades i sortides de militars, de viatgers, de comerciants, d’artistes, ha sabut renéixer de les seves cendres, i ha passat ràpidament de la resignació a la revolta. La terra rossellonesa no és pas un territori uniforme; cadascuna de les seves tres valls és un món diferent, una regió natural. La plana, formada per al·luvions, permet unes collites molt bones: fruits, llegums, cereals; el gremi de jardiners és molt poderós. El Vallespir dóna pomes, els prats alimenten el bestiar boví; sobre les valls, els turons estan plens de vinyes; al peu de les Corbières, els ramats de xais ocupen l'espai. A la Cerdanya hi floreixen els cereals i el bestiar boví.
Perpinyà és la residència principal dels reis de Mallorca. La ciutat està oberta a la Mediterrània, la qual cosa facilita les comunicacions. El Castell, que ja sobresurt del terra, serà un lloc de trobada i Perpinyà sabrà aprofitar plenament el seu estatut de capital reial. I ja per acabar, cal dir algunes paraules sobre Cotlliure. És una ciutat fortificada al voltant del seu castell i és un port de comerç abrigat del mar obert; de tot això se'n deriva que tots els sobirans li concedeixen nombrosos privilegis. Cotlliure és una ciutat reial, i el consistori, amb els seus Cònsols electes, s'organitza a partir de 1294.
Vet aquí, doncs, apreciat lector, tot el que fa referència al pas del rei Jaume II de Mallorca. I ara, a treballar!

Texts i fotografies: Joan Villanova

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal