Joan Villanove

El repartiment de l'illa de Mallorca

Aquesta setmana Joan Villona nos explica el repartiment de les cavalleries, els presoners de guerra i la conquesta d'Eivissa i Formentera.

Algunes setmanes abans de la conquesta de l’illa de Mallorca, Jaume I i el seu Consell Reial havien constituït una Comissió de Repartiment de les terres de l'illa. A part del rei, la Comissió estava formada per:

el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou; el bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles; el templer Bernat de Camanyes; el «comte honorífic» del Rosselló, Nunó Sanç; el comte Hug d’Empúries; el vescomte de Bearn, Guillem de Montcada (com que Guillem i Ramon de Montcada seran morts durant la conquesta, seran substituïts per dos cavallers catalans, Ramon Berenguer d’Ager i Ramon Alaman); i per acabar, hi ha també dos burgesos d’Aragó, Eiximèn d’Urrea i Pero Cornel.

Una vegada acabada la conquesta, l'any 1230, la Comissió organitza la distribució. La part més important (la meitat del territori) passa a mans de Jaume I. L'altra meitat és a repartir entre el comte del Rosselló, el vescomte de Bearn, el comte d’Empúries i el bisbe de Barcelona. El comte del Rosselló obté d'aquesta manera un terç de l'illa, amb 1875 «cavalleries», on una cavalleria és un sector geogràfic defensat per un cavaller; i és el gran guanyador. Marsella, que havia enviat un contingent, rep 636 cavalleries dins el sector del rei. Narbona 19 cavalleries. Gènova 28. L’Aragó, Navarra i Castella, que havien invertit poc en la guerra, obtenen les parts més petites. El repoblament es fa amb catalans.

Els presoners de guerra.

A partir del moment en què els catalans s’instal·len a l'illa de Mallorca, se suprimeix l'organització musulmana almohade. D'ara endavant s'aplicaran el model cristià i l'estil català: el país es converteix en una societat de cavallers, i cadascun d'ells és el cap del seu sector, «la cavalleria». Són ells els encarregats de la defensa de la terra, en cas d’atacs. A part d'algunes poques conversions, les grans famílies musulmanes abandonen l'illa i es dirigeixen cap al nord d'Àfrica. Quant als altres musulmans, són considerats com a presoners de guerra; són els «criats esclaus» al servei dels guanyadors, lligats al seu nou amo (o mestressa); als criats els està prohibit treballar en els tallers. Alguns són venuts en alguns ports de la mediterrània. Això és també el que els passa als cristians que són fets presoners pels musulmans. Aquests criats esclaus porten el nom de mudèjars; estan autoritzats a practicar la seva religió amb la condició que no ofenguin els cristians; conserven els seus costums. Representen una mà d'obra qualificada i indispensable per als treballs del camp i per a la construcció; alguns són traductors. Així doncs, es tracta d'una població molt valuosa i el rei la posa sota la seva protecció directa i personal. Aquests privilegis, els mudèjars els paguen mitjançant un cànon. Els banys públics són arrendats i dirigits per les dones mudèjars: els reis, els senyors, els monjos i la gent del poble freqüenten regularment aquests banys.

Conquesta d’Eivissa i de Formentera.

El mes de setembre de 1231, Jaume l dóna en feu les illes d’Eivissa i de Formentera a Nunó Sanç, el comte «honorífic» del Rosselló, i a Pere de Portugal: a ells els toca la feina de conquerir-les. Pere de Portugal és abans un aventurer que no un polític, i la conquesta no avança.

L'any 1234, Jaume I torna a posar la conquesta en mans de Guillem de Montgrí, sagristà de Girona; aviat serà nomenat arquebisbe de Tarragona.

Finalment Nunó Sanç, Pere de Portugal i Guillem de Montgrí acaben per entendre's, uneixen les seves forces i conquereixen Eivissa el 8 d'agost de 1235. Formentera, conquerida l'any 1246, està pràcticament deshabitada.

Text i fotografies: Joan Villanova

pla palma any1230

Plànol de Palma de l'any 1230, just després de la conquesta. Observeu les muralles que envolten la ciutat.

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal