Joan Villanove, Història de Catalunya
Joan Vilanova nos regala la Història de Catalunya
Per Sant Jordi és tradició regalar un llibre.
Joan Villanova nos ha regalat el seu, i el volem compartir.
Comencem avui amb un mot de l'autor
i cada setmana publicarem extractes de la "Història de Catalunya, naixement del reialme de Mallorca".
Des del Portal agraïm sincerament a Joan Villanova la seva aportació
Estimat lector,
Confortablement instal·lat a la vostra butaca, us prepareu per llegir aquest llibre. (...) Si encara no coneixeu la història dels Reis de Mallorca, o si només teniu una lleugera idea sobre tota aquesta època, us convido a emprendre la lectura des de la primera pàgina, sense preocupar-vos de la resta. Deixeu-vos endur. Descobrireu així la història tal i com es va anar desenvolupant, i anireu de sorpresa en sorpresa. La pressió del que està en joc, el comportament dels homes i els canvis bruscos en les situacions us poden fer creure que esteu llegint una novel·la! Gaudiu dels moments intensos que aniran passant per davant dels vostres ulls, i no intenteu imaginar què passarà al cap d'unes quantes pàgines; creieu-me, seria una pena saber per endavant com evolucionarà el destí dels reis de Mallorca i el futur del país català.
Què és un país i com l'hem de conèixer? «Hi ha nombroses maneres de descobrir un país, però una de les més atractives és, sense cap mena de dubte, mitjançant les festes i les activitats tradicionals qui s’hi celebren.» Així s'expressava Isidre Gavín, president de la Diputació de Lleida, l'any 2003. Aquesta imatge em sembla tan evident que no puc fer res més que aplaudir aquestes paraules. Les podria completar i enriquir amb altres elements. «Hi ha nombroses maneres de descobrir un país, una de les quals és la història». I tots els que descobreixen la història del país català veuen immediatament que és diferent de la història de França o de la història de Castella; Certament, és la història allò que dóna forma al gresol de les activitats tradicionals. I encara hi afegiria: «Hi ha nombroses maneres de descobrir un poble». I això ens porta a una pregunta: què és un poble? Un poble és un grup de dones i homes que han viscut junts un temps suficient com per tenir en comú lleis, monuments, costums, una manera de concebre les relacions humanes i, sobretot, una llengua. Llavors sí, som un poble. Això és el que afirmen, per fi, en aquest any 2004, nombroses autoritats polítiques de la Catalunya Nord.
Quan vaig començar a escriure el llibre sobre el Regne de Mallorca, jo no coneixia exactament quina havia estat la naturalesa de les relacions que hi havia hagut entre les dues capitals, Perpinyà i Barcelona. Què és el que les havia separat? Què és el que les havia apropat? Havien fet coses juntes? I també, aquest famós Regne de Mallorca, ha deixat algunes traces visibles i palpables encara en els nostres dies? Penso que he trobat algunes respostes que us deixaran bocabadats.
La idea de molta gent és que l'Edat Mitjana és una època tenyida d’obscurantisme; pàgina rere pàgina us anireu formant una opinió. És veritat que és l'època dels Privilegis i de les Franquícies, i us en parlaré sovint; hi ha un munt de termes i condicions que, actualment, semblen difícilment acceptables. Massa sovint es té la idea que eren els nobles i els clergues els qui gaudien de Privilegis. Ara bé, els sobirans també acorden Privilegis per a la gent del poble que s'instal·la en indrets on la vida és difícil: al sud, als pobles petits, a dues passes del món musulmà, sempre a punt de llençar una ràtzia mortal; o a la muntanya, en indrets allunyats de tot arreu; en aquestes situacions, la gent juga un paper de colons o de pioners, i algunes vegades assumeixen uns riscos molt grans. El Privilegi és una recompensa al coratge. El Privilegi té com a conseqüència una plusvàlua; és a dir, un territori que cal preservar, esbrossar o poblar es converteix, gràcies als Privilegis, en un territori més ric que dobla o triplica el valor. Ara bé, és gràcies als Privilegis, acordats pels sobirans, que s'arribarà de mica en mica a les llibertats municipals. Encara en els nostres dies, tot i que donem tota la importància la igualtat, els Privilegis existeixen en nombrosos casos, sòlidament ancorats.
Passem ara a parlar del llibre. Algunes paraules sobre les fonts històriques. Jo no sóc pas d'aquests investigadors que passen mesos i mesos sobre vells pergamins; vull dir que sento una respectuosa admiració cap a aquestes persones, sovint anònimes, que produeixen un treball tan preciós per als escriptors com jo. No les puc citar totes, ja que em farien falta una desena de pàgines; les revistes locals ja van plenes de les seves investigacions. Una menció especial per a les edicions Trabucaire, que van fent des de fa ja alguns anys un treball realment remarcable; l'editor publica tesis o estudis erudits que, sense ell, quedarien enterrats al fons de qualsevol calaix. El treball d'aquests investigadors és tant més meritori si tenim en compte que vivim en una època en què la gent s'especialitza en coses sense importància; és possible guanyar un magnífic cotxe només sabent el perímetre del bíceps del famós Arnold!
I per acabar, dues paraules sobre les fotografies. La majoria de les vegades, un fotografia explica moltes més coses que tota una pàgina de text. Amb les meves càmeres a la mà, he viatjat molt, algunes vegades ben lluny. No obstant, aconseguir una bona fotografia és una loteria: a vegades es fan molts quilòmetres per arribar davant d'un monument que resulta que està il·luminat a contrallum, i amb el sol als ulls és molt difícil fotografiar-lo; algunes vegades, però, la sort ens somriu i la il·luminació és perfecta. Alguns amics m'han deixat les fotografies dels seus viatges, i en aquests casos menciono el seu nom. A més, també descobrireu alguns clixés procedents de diversos museus o biblioteques: Perpinyà, Palma, Montpeller, Barcelona, Madrid, i també de Bèlgica, d’Alemanya, d’Anglaterra, d’Itàlia.
Cal repetir que la història del País Català és diferent de la de França o la de Castella que els nostres fills aprenen a l'escola? Sí, encara cal dir-ho, ja que és la història la que ha format la nostra originalitat. Ara, estimat lector, girareu la pàgina, i us desitjo un bon viatge per un passat més proper del que ara us podeu imaginar. És així com un poble troba el seu camí i reconstrueix el seu país.
Text i fotografies: Joan Villanova
Comentaris (0)