El Primer Arbre Del Bosc (Blaumut – 2015)
Blaumut... Una atmosfera elegant i transparent que captiva. Un sentir passar el temps mentre el món gira lentament sota els peus. Imatges de sons que s’escolen entre la pell per transportar-nos a un constructe de figures oníriques.
El naixement de la banda es remunta al 2009 amb una formació inicial de tres membres: Xavi de la Iglesia (guitarra i veu), Vassil Lambrinov (violí) i Oriol Aymat (violoncel). No és fins al 2012 que s’hi sumen Manel Pedrós (bateria) i Manuel Krapovickas (baix elèctric i contrabaix) per completar una banda que generarà en menys d’un any un univers propi que impregnarà l’escena musical catalana amb el seu disc debut (El Turista) i s’hi consolidarà amb el seu últim treball (El Primer Arbre del Bosc).
Marta
Era un lloc petit, no hi cabien els mobles.
La finestra, un quadre exacte d'en Magritte.
El sofà es mirava la novel·la,
i en va perdre el fil.
I passaven nits com passen els cotxes.
La bombeta equilibrista sobre el buit,
tripula la pols damunt les coses
pel pes de l'oblit.
La lluna ve, la lluna va,
com un pèndol a la mà,
la cadència de la son.
De cara a vent o cara a mar,
un adéu sempre és polar,
però hi ha llum encara
al primer arbre del bosc.
L'almirall perdut en una gotera
navegava dins la closca d'una nou.
La deriva és només un poema,
el cubell del pou.
La lluna ve, la lluna va,
com un pèndol a la mà,
la cadència de la son.
De cara a vent o cara a mar.
un adéu sempre és polar,
però hi ha llum encara
al primer arbre del bosc. (2 cops)
Comentaris (1)