Francesc Bitlloch, Jordi Taurinyà

Jordi Taurinyà, una història de família

i de treball diari per la llengua al Conflent i arreu del país.

El Portal ja va informar fa dies que el premi de l'ADAC a la normalització lingüística ha estat atorgat a Jordi Taurinyà.

Aquest premi nos fa un plaer molt especial ja que el rep el President del Casal del Conflent que és membre del Col·lectiu 2 d'Abril, el que edita El Portal

Ens trobem al Casal, en ple centre vila de Prada i xerrem...

Jordi Taurinyà: Sí, han volgut premiar la feina que fem aquí al Conflent i a Catalunya Nord per la llengua i la cultura. De fet la feina l'he feta des del Casal, però també des de la Flama de la llengua, la Flama del Canigó i més entitats...

Saps? Ja fa temps, un dia que érem al cementiri de Prada, a la tomba de Pompeu Fabre, per l'acte que se fa de la Flama de la Llengua... nos vam trobar gent de la Bressola, de l'UCE, de l'Associació Alentorn, del GEPERENC i vam dir: "Per què no fem una unió de tots els nostres esforços i fem un Casal del Conflent?" I així va néixer la cosa...

El Portal: Quines seccions hi ha?
JT : Pròpiament del Casal, hi ha Els Pallagos que són els castellers, hi ha els Nyerros que són la secció de diables, hi ha tallers de contes en català, hi ha cursos de català, hi ha la feina amb les escoles... hi ha la penya blau-grana, hi ha les gralles, exposicions, conferències, jocs de taula... També tenim l'antena de Ràdio Arrels...

El Portal: I d'on te ve la dèria de la llengua?

JT : De lluny. El meu pare no la tenia gaire... ell era "pupille de la nation" i l'havien format per ser mestre. Saps què hi havia escrit en en la seva fulla de consignes? "Soyez fiers, ne parlez jamais à la population du village et aux enfants en catalan." Ja saps com era tot. El pare escrivia coses en català i feia activitats però pel que toca a l'escola, era francès. Saps? La primera guerra mundial va fer molts morts, i els monuments ho recorden... tot plegat va fer oblidar un xic lo que érem...

A casa el pare nos parlava en francès però la mare, d'amagat, en català... i tothom el sabia i el parlava. Les soles que nos parlaven sempre eren les àvies.De francès no en sabien... Per això quan ho hem volgut recuperar no nos ha costat gaire perquè ja ho teníem a l'orella.

El Portal: Tens sort, perquè conec gent que el té a l'orella però no el pot parlar... té per sempre la prohibició física de la infància a la boca... Sovint són gent que volen que els fills i nets el parlin però ells no poden...

JT : Sí, per la llengua, per molta gent ha estat molt complicat. Però hem anat prenent consciència. Hi ha dues persones que m'han ajudat molt en aquesta cosnciència. Són el Cala (Josep Serra) i l'Hervé Pi. Han estat importants per mi. El Cala pensava que per atreure el jovent calia fer cultura popular com els castells

El Portal: i sense l'Hervé segurament no hi hauria ni un castell a Catalunya Nord...

JT : Però abans ja vaig anar fent camí... Als anys setanta, teniï una gasolinera a Illa i un dia va passar en Ramon Gual (pare), se va aturar i me va dir: "Volem fer una deslocalització de l'UCE a Vallestàvia", i ho vam començar a fer. Hi havia el Maties Mazarico, el Ramon Gual (fill)...  

Si per la llengua....sem anat prenen consciència. Hem tingut una ajuda important amb Radio Arrels. Hem pogut sentir músiques del Sud i del Nord que no coneixiem gaire : Lluís LLach, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Raimon, Els Esquirols, Elèctric d'Harma, Teresa Rebull, L'Agram, Joan Pau Giner, Pere Figueres, etc... En Ramon Gual pare ens apuntava cassets d'aquestes músiques que escoltavem sense parar.

Una altra cosa que no t'he dit és que militar a Esquerra Republicana de Catalunya m'ha permès també entrar de ple en el català i a més, tenir molts contactes amb catalans del sud....

EP : L'UCE i la gent vinguda del sud han ajudat molt, no?

JT : Sense aquesta gent estaríem acabats. Primer els personatges que van passar, Pompeu Fabre, Casals i tants d'altres... i després els que se van establir aquí, el Verdaguer, Gual i companyia. Pensa que amb el pare anàvem a parlar amb en Pons (Josep Sebastià Pons, gran poeta) i altra gent del país i hi havia un caliu de la llengua... però se perdia...el català se perdia amb la gent que se moria...

EP : Ara hi ha un bon nucli militant per aquí.

JT : Sí, però hi ha coses que no arribem a fer avançar... com tot això de la recepció de TV3 i de les ràdios catalanes. És una pena que ho rebin tot al Rosselló i a la Cerdanya i aquí no se veu res! Nos volien fer pagar 9000€ com a associació... i jo no crec que això sigui feina d'una associació.

El sindicat de televisió del Canigó i el Consell Departamental se n'ha desentès completament. No ho comprenc pas.

EP : El cèlebre Office, hauria de començar per aquí...

JT : Sí perquè estem molt abandonats. No hi ha ajuda. Però continuem! Mira, en tot això que han premiat, ha comptat molt la gent de l'entorn, i la família! La dona, i les filles que també hi treballen! La gran, l'Elsa, treballa de mestra bilingüe, la Muriel té la botiga "Visca" a Perpinyà i la Júlia treballa a FR3 per a l'emissió aquella que nos dóna uns minutets en català..."Viure al país". Tot ha ajudat. Mira, jo me defineixi sobretot com un home d'acció. No sóc un intel·lectual, vaig a fer coses.

La sort que hem tingut és que hem fet el gir cap el català tota la família junta : a l'inici , la Júlia a travès de l'Uce i l'amistat amb les filles Serra (Marta i Joana), la dona apassionada de literatura catalana amb Josep Pla, la Muriel que va fer recerques als arxius de la Corona d'Aragó a Barcelona pel seu master d'historia i l'Elsa, mestressa d'escola, que s'ha dedicat al bilingüe. I més sort : els gendres s'hi van afegir...

EP : Parla'm un poc dels Focs de Sant Joan que ara s'acosten...

JT : Sí. Sempre hi hem col·laborat però des de l'any passat el "cercle des jeunes" que s'ocupava de la Trobada i la Flama va deixar l'organització i ara és el Casal del Conflent qui ho assumeix, juntament amb la gent d'ÒMNIUM de Catalunya Sud (i amb la gent del GEPERENC, l'Antoni Glory...)

Lo que volem és que la cèlebre Trobada dels 17 i 18 de juny sigui un moment que respecti la muntanya, que faci conèixer la nostra cultura i que no sigui una ocasió de borratxeres i abusos. L'organització sempre és complicada perquè cal limitar la pujada de votures... tenim més de 140 demandes i podem donar unes 85 autoritzacions. En donem en proritat als comitès dels pobles de Catalunya Nord, una vintena al sud i deu per al xalet-refugi i organització... i és tota una feina de control i d'animació positiva. Aquests dies hi ha molts més nord catalans...

En canvi el dia 22 de juny, hi ha el foc de mitjanit per a reanimar la flama i aquí, amb ÒMNIUM, hi ha molta més gent del sud que després s'emporta la flama per totes les rutes i la porta a tots els pobles i ciutats.

Com l'any passat, anirem al Castillet a cercar la flama, la pujarem a peu al Canigó, farem el foc nou amb una bonica cerimònia a mitjanit a la Pica... també al Refugi, a la plaça fem un acte... se tracta de fer conèixer les tradicions de fer conèixer la catalanitat i d'evitar els abusos que no respecten ni les muntanyes, ni les persones.

EP : Gràcies, Jordi. Felicitats i... seguim!

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal