Jordi Sànchez rebla el clau d’una violència totalment inventada per l’acusació
El president espanyol visita Catalunya Nord enmig de les protestes catalanes
En el sisè dia de l'interrogatori dels acusats independantistes, el president de l'associació Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, durant 6 hores d'interrogatori va explicar, demostrar i repetir qüestió rere qüestió davant del Tribunal Suprem que la suposada violència atribuïda als independentistes per justificar les inculpacions de rebel·lió i sedició són pura invenció de la fiscalia i dels advocats de l’acusació. Amb il·lustració de documents (vídeos, cartes ...), el líder de la societat civil ha desmentit absolutament tots els punts en contre seu i que el fiscal i els advocats de l'estat van intentar sense èxit de presentar al tribunal. Les manifestacions espontànies i pacífiques del 20 de setembre de 2017, durant les quals desenes de milers de persones es van manifestar davant del Ministeri d'Economia català que estava sent escorcollat per la policia espanyola, en cap moment van ser violents. En cap moment els dirigents associatius, Sànchez i Cuixart, van incitaa els manifestants a cap tipus de violència. Al contrari, Sànchez ha detallat i ben il·lustrat totes les seves intervencions per demanar la dissolució de la manifestació, per insistir en el pacifisme, la calma, essencials per la protesta. El president va donar tota la informació sobre el diàleg i les converses serenes que va tenir durant tot el dia amb policies dins i fora del ministeri. La fiscalia va tractar de prendre el pretext de dos vehicles de la Guàrdia Civil (deixats oberts i sense vigilància, amb armes a l'interior...) davant de l'edifici que van ser malmesos (rodes punxades, finestres trencades i coberts amb adhesius) per "demostrar" la violència. Però curiosament no es va poder ensenyar cap imatge d'aquests deterioraments. I aquests incidents menors i aïllats no poden constituir episodis de rebel·lió. Davant de les argúcies de l’acusació, els càrrecs que han motivat i motiven encara la detenció preventiva dels independentistes semblen cada dia més abusives i poc creïble.
Qêstions improcedents de l’acusació i absència de proves
L'acusació tot primer va criticar el fet que l'ANC hauria intentat d’impedir les investigacions policials al Ministeri d'Economia, i va demanar a Sànchez que es justifiqués del per què no havia intervingut per evitar el referèndum. A això, el líder independentista va respondre, d'una banda, que la protesta no tenia com a objectiu obstaculitzar l'acció policial (en cap moment es van impedir que fessin el seu treball), i d'altra banda que el dret de manifestació no constitueix un delicte. Pel que fa a "prevenir" el referèndum i "garantir la seguretat", el president Jordi Sànchez va respondre que com a simple responsable de l’associació, és obvi que ell no tenia cap mitjà, ni li pertocava, de garantir la seguretat pública i menys encara de prendre decisions que corresponien al govern... Després d'un llarg dia d’interrogatori de Sànchez i Santi Vila, ex ministre d'Empresa de Carles Puigdemont que va dimitir l'octubre de 2017 per ser en desacord amb l'objectiu independentista (i per això avui ell no és a la presó), els comentaristes semblen cada vegada més convençuts que ara l'acusació solament podrà comptar sobre les intervencions dels testimonis (policies i politiques epagnols) per intentar demostrar els càrrecs d’inculpació.
Propers interrogatoris de Cuixart i Forcadell
Dimarts 26 de febrer, seran interrogats els dos acusats restants Jordi Cuixart, president de l'associació Òmnium Cultural i Carme Forcadell, l'expresidenta del Parlament de Catalunya. A continuació, segons una llarga llista, nombrosos testimonis seran cridats a declarar, entre ells l'expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i la seua vicepresident, Soraya Sáenz de Santamaría, i diversos exministres. Per tant, el judici va a continuar en una atmosfera estranya i tensa augmentada per la decisió del president espanyol minoritari a les Corts que va decidir eleccions generals legislatives pel 28 d'abril, el que genera que tots els partits siguin ja en campanya. Alguns d’ells però, són presents cada dia al tribunal (l'extrema dreta Vox al costat del ministeri públic, i els líders i, de vegades, candidats independentistes al banc dels acusats i en presó previsional). El context electoral és encara més candent a causa de les eleccions europees i municipals, que també han de tenir lloc les properes setmanes.
Les protestes de Catalunya Nord per la visita del president espanyol
En aquesta situació, el president espanyol, Pedro Sánchez, no ha trobat res millor que visitar França aquest diumenge 24 de febrer. Va anar més precisament a la tomba d'Antonio Machado, el poeta republicà andalús que va morir a l'exili i va ser enterrat a Cotlliure a Catalunya Nord. Sánchez va anar llavors a la platja d'Argelers, on s'havia instal·lat el camp de concentració dels refugiats espanyols. Provocació suplementària, escapatori a les tensions de Catalunya Sud o intent d'acostament amb el Govern francès, la veritat és que la visita ha provocat protestes i manifestacions de les organitzacions catalanes en solidaritat amb els compatriotes del sud així com de les autoritats nordcatalanes que han expressat sempre el seu suport als presoners polítics i la seva condemna a la repressió espanyola. En particular, el vicepresident del Consell Departamental Nicolas Garcia (PFC) havia cridat a la mobilització contra la visita de Sánchez, el qual va veure com havia d’interrompre el seu discurs per xiulets, esbroncades i crits de "Llibertat, presos Polítics! ".
Obertura del procés contra el cap de la policia catalana
Aquesta setmana, l'audiència Nacional (a Espanya és un tribunal reservat als crims i delictes excepcionals (terrorisme, crim organitzat, el genocidi...), instància heretada de l'època de franquista i que va continuar la feina del Tribunal d'Ordre Públic de la dictadura), es va declarar competent per jutjar a Madrid (i no en els tribunals ordinaris catalans) tota la cúpula de la policia catalana, els Mossos d'Esquadra, també acusada de rebel·lió. Se li retreu de "no haver frenat la manifestació del 20 de setembre davant del Ministeri d'Economia". Inicialment, els mateixos eren acusats de "sedició" i "pertinença a una organització criminal" (sic). El major dels Mossos Josep Lluís Trapero, el mateix que havia desmantellat la cèl·lula gihadista de l’atemptat del mes d'agost de 2017, a les Rambles de Barcelona, se retroba doncs amb els seus adjunts, Pere Soler, César Puig i Teresa Laplana, al banc dels acusats i també els demanen desenes d'anys de presó. Aquests responsables de la policia catalana no són jutjats pel Tribunal Suprem perquè no són polítics ni elegits.
Alà Baylac-Ferrer
Comentaris (0)