cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Alà Baylac Ferrer

Puigdemont lliure

Els tribunals europeus desmunten les acusacions delirants de rebel·lió dels espanyols que s’entesten a inventar violència per mantenir la repressió. (Bilingüe)

 

en català - en français

El cap dels Mossos i el comandament ara inculpats de pertinença a «organització criminal»
El Parlament torna a plantejar l’el·lecció de Puigdemont o de Sànchez. Els jutges espanyols s’han embogit?

Perpinyà.- Una nova setmana boja i un nou cop d’efecte en la política catalana, i el que ja és una crisi institucional hispano-europea. Dijous 5 d’abril Carles Puigdemont és alliberat per la justícia alemanya que descarta l’acusació de « rebel·lió » i provoca així un xoc entre els espanyols, projectant la qüestió independentista catalana a la primera línia mediàtica a Alemanya i bona part d’Europa. La cort del land de Schleswig-Holstein ha deixat en llibertat el president català (després de dues setmanes de detenció a la presó de Neumünster arran de la demanda de detenció pels espanyols) amb una fiança de 75 000 € i l’obligació de quedar-se a Alemanya tan com la decisió definitiva d’extradició no és dictada per la justícia que ha d’examinar encara l’acusació de « malversació ». El mateix dia, els tres consellers de la Generalitat sota el cop d’una demanda d’extradició semblant, Comín, Basset i Puig, després de ser convocats pel tribunal belga són deixats igualment en llibertat, sense fiança. Igual que la justícia escocesa que deixa anar la consellera d’Ensenyament Clara Ponsatí. I encara el ministeri suís de Justícia exclou d’extradir ningú per motius polítics (en referència a les dues exiliades Marta Rovira, secretària general d’ERC, i Anna Gabriel, ex-diputada de la CUP). Els espanyols se desperten tan més durament que governants, mitjans de comunicació i bona part de magistrats i de l’opinió viuen en una realitat virtual basada en relats inventats de violències, rebel·lions, manifestacions insurreccionals atribuïts als independentistes catalans i confiaven en la solidaritat, el suport i l’actuació sense falla del món polític i institucional europeu, i dels òrgans judicials. A més la justícia belga ha obert una investigació per determinar si els serveis secrets espanyols han actuat il·legalment al seu territori per instal·lar un geolocalitzador al cotxe de Puigdemont.

Què pot passar ara ?
La decisió de la justícia alemanya ha precipitat un cop més l’actualitat catalana i rellança de manera espectacular les perspectives d’evolució de la situació, sense tanmateix descartar les innombrables incògnites. Extradiran finalment Puigdemont? O després de desmuntar les acusacions delirants de les autoritats espanyoles, el tribunal alemany (i també la justícia belga i escocesa) jutjaran inconsistents i inexistents les inculpacions de malversació ? I si mai acceptessin de validar aquestes imputacions, els espanyols acceptaran de processar els 2 independentistes únicament per aquests càrrecs o com van fer ja una vegada retiraran el mandat internacional per evitar de ser massa ridículs ? I si mai el jutge instructor Pablo Llarena decidís de recórrer la decisió alemanya davant del tribunal europeu d’Estrasburg (ho està estudiant), acceptarà el tribunal espanyol d’esperar anys la resolució del recurs per jutjar els acusats independentistes ? I en aquest cas els deixaran en llibertat o se quedaran en presó preventiva sense judici durant anys ? Les veus de juristes en tot cas comencen a dubtar seriosament de la validesa d’unes acusacions infundades i qüestionen cada cop més
l’equanimitat i el rigor democràtic de la justícia espanyola.

Enorme ressò a Alemanya

L’efecte de l’alliberament de Carles Puigdemont ha generat un interès mediàtic de primera magnitud a Alemanya, alimentat encara més per unes declaracions irades i odioses de certs àmbits político-mediàtics (des del partit d’ultradreta Vox que és acusació particular en la
causa antiindependentista fins al periodista Losantos que tracta el jutge alemany de « infect, nazi, roig, xoriço » entre altres amabilitats, diu que « a les Balears, hi ha uns 200 000 alemanys que podran servir d’ostatges » i « a Baviera, poden començar d’explotar bars »
incitant a passar a l’acció. La policia de Munic està investigant el cas ; la policia espanyola encara no ha dit res. La vice-presidenta del govern espanyol del seu costat reiterava que al final Espanya guanyarà mentre Rajoy confirmava que mai dialogaran amb els independentistes. Davant d’aquest panorama, el president Puigdemont a la sortida de la presó al micro de desenes de mèdies i teles i amb el somriure feia –en alemany, anglès, espanyol i català– una crida al diàleg i demanava a la UE de fer de mediador en el conflicte.

Mobilització de batlles nord-catalans i Comitè de solidaritat cors

A l’Estat francès també noves veus s’han aixecat per denunciar la repressió dels polítics catalans. A Còrsega s’ha presentat un Comitè de solidaritat i a Catalunya Nord, una trentena de batlles han signat un manifest que serà comunicat a les autoritats franceses demanant el respecte de la democràcia i dels drets fonamentals a Catalunya Sud. El Sindicat intercomunal per les llengües occitana i catalana (SIOCCAT) que reuneix 128 dels 226 municipis de Catalunya Nord també s’ha pronunciat públicament en defensa dels presos
polítics, pel respecte de la llibertat d’expressió i la fi de la repressió contra els catalans.

La justícia espanyola embogeix ?

La posició de les autoritats espanyoles, però, no sembla pas afluixar. El portaveu del govern ha contestat a la decisió del tribunal alemany i a la intervenció del ministre alemany d’Afers estrangers dient que Espanya continuarà de totes maneres d’aplicar i de fer respectar la llei sobre el seu territori. La jutgessa Lamela de l’Audiència Nacional per altra band s’ha engatjat dins una bogeria d’acusacions més extravagants les unes que les altres. Ara és el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapera, l’heroi dels atemptats islamistes de Barcelona el mes d’agost 2017 que és acusat de sedició i de pertinença a organització criminal
(arrisquen gairebé 40 anys de presó), amb tota la direcció i els comandaments de la policia catalana i de la conselleria d’Interior de la Generalitat. Els CDR –comitès de defesa de larepública– grups ciutadans pacifistes autoorganitzats i que protagonitzen manifestacions són acusats (fins i tot per polítics socialistes…) de portar a terme una guerrilla urbana i de ser responsables « d’actes insurreccionals » (sic) ! A més aquesta setmana, les autoritats espanyoles han detingut el llançador d’alerta suís Hervé Falciani sota un mandat de recerca
internacional pretextant que Suïssa els havia fet arribar una demanda d’extradició el passat mes de març. Declaració immediatament desmentida pel ministeri federal de Justícia helvètic que precisa que el mandat data del maig 2017…, que Falciani és recercat des del  2009 i que mai el faran servir de moneda de canvi per les exiliades catalanes a Ginebra.
Una bufetada suplementària per al govern espanyol.

Parlament, president i manifestació

Els esdeveniments han reactivat les tractacions per intentar d’investir un president de la Generalitat (abans la data límit del 22 de maig). El president del Parlament, Roger Torrent, hauria de convocar una nova sessió del Parlament els dies que venen i està fent noves
consultes (per 4a vegada) a prop dels partits per avaluar els suports dels possibles candidats : Jordi Sànchez (sempre empresonat) o Carles Puigdemont a l’exili. La mesa del Parlament ha avançat una peça nova autoritzant ara el vot delegat dels exiliats que,
jurídicament són « impedits » de ser presents al Parlament per la impossibilitat de sortir de Bèlgica, Alemanya i Gran Bretanya. El que permetria d’aconseguir la majoria necessària a l’elecció tot i l’abstenció de la CUP que rebutja d’investir cap altre candidat que Puigdemont.
Queda per veure si els tribunals espanyols, com ja havien fet precedentment, interferiran en el funcionament democràtic dictant una ordre –sense base legal– de prohibició de ser candidats a president dels elegits inculpats. La qual cosa ha motivat ja una segona
intervenció del comitè de l’ONU dels drets humans que demana a Espanya de respectar els drets civils dels ciutadans presumptes innocents. No hi ha pas encara cap perspectiva gaire clara de resolució de la qüestió catalana, que cada cop menys apareix com un « afer intern espanyol », com ho repeteix indefinidament la Comissió europea, però sí que se tornen a apuntar dies de manifestacions importants, sigui pels CDR, sigui amb l’ANC que convoca pel diumenge 15 d’abril a Barcelona una manifestació multitudinària.

Alà Baylac Ferrer

Puigdemont libre

Les tribunaux européens démontent les accusations délirantes de rébellion des Espagnols qui s’entêtent à inventer des manifestations violentes pour maintenir la répression

Le chef de la police catalane ainsi que le commandement maintenant accusés d'appartenance à "organisation criminelle"
Le Parlement se propose à nouveau l'élection de Puigdemont ou de Sànchez
Les juges espagnols sont-ils devenus fous?
Perpignan.

Une nouvelle semaine de folie et un nouveau rebondissement dans la politique catalane et dans ce qui est déjà une crise institutionnelle hispano-européenne. Jeudi 5 avril Carles Puigdemont est libéré par la justice allemande qui écart l'accusation de « rébellion », ce qui a provoqué un choc chez les Espagnols, en projetant la question indépendatiste catalane à la une des médias en Allemagne et en Europe. Le tribunal du Land de Schleswig-Holstein a libéré le président catalan (après deux semaines de détention dans la prison de Neumünster où il était détenu suite à la demande de détention par les Espagnols) sous caution de 75 000 € et avec l'obligation de rester en Allemagne, dans la mesure où la décision finale d'extradition n'est pas encore décidée par la justice, la poursuite pour «malversation» devant encore être tranchée. Le même jour, les trois ministres du gouvernement catalan, Comín, Basset i Puig, sous le coup d'une demande d'extradition similaire, après avoir été convoqués par le tribunal belge sont également laissés en liberté sans caution. Tout comme la justice écossaise qui a relâché la ministre catalane de l’Enseignement Clara Ponsatí. De plus le ministère de la Justice suisse a exclu toute extradition pour des raisons politiques (en référence aux deux exilées Marta Rovira, secrétaire générale d'ERC, et Anna Gabriel, ancienne députée de la CUP). Le réveil espagnol est d’autant plus dur que gouvernants, médias et nombre de juges et bonne partie de l'opinion vivent dans une réalité virtuelle basée sur des récits imaginaires (on parle plutôt aujourd’hui de « faits alternatifs ») inventant violence, rebellions, évènements insurrectionnels attribués aux séparatistes catalans et qu’ils comptaient sur la solidarité, le soutien et les interventions du monde politique et institutionnel européen et des organes judiciaires. De plus la Belgique vient d’ouvrir une enquête pour déterminer si les services secrets espagnols sont intervenus de manière illégale sur son sol pour installer un mouchard sur la voiture du président catalan.


Que peut-il arriver maintenant?


La décision de la justice allemande a une nouvelle fois précipité l'actualité catalane et relancé de manière spectaculaire les perspectives d'évolution de la situation, sans pour autant que disparaissent les nombreuses inconnues. Puigdemont va-t-il être extradé ? Ou après avoir écarté les accusations délirantes des autorités espagnoles, le tribunal allemand (ainsi que les tribunaux belges et écossais) jugera-t-il incohérentes et inexistantes les accusations de malversation ? Et s'ils acceptaient de valider ces accusations, les Espagnols accepteraient-ils de poursuivre les indépendantistes uniquement pour ce motif ou, comme ils l’ont dèjà fait une fois, retiretront-ils le mandat international pour éviter d'être trop ridicule ? Et si le juge d'instruction Pablo Llarena décidait de présenter un recours contre la décision allemande devant le tribunal européen de Strasbourg (il est en train d’en étudier la faisabilité), la justice espagnole attendra-t-elle la résolution de l'appel pour juger les accusés indépendantistes ? Et dans ce cas seront-ils libérés ou resteront-ils en prison préventive sans procès pendant des années ? De toute façon, les voix de nombreux avocats commencent sérieusement à mettre en doute la validité des accusations infondées et remettent de plus en plus en cause l'équanimité et la rigueur démocratique de la justice espagnole.
Énorme écho en Allemagne
L'effet de la libération de Carles Puigdemont a suscité un intérêt énorme dans les médias en Allemagne, intérêt alimenté par les déclarations rageuses et haineuses de certains milieux politiques et médiatiques (du parti d'extrême-droite Vox par exemple qui est partie civile dans l’accusation contre les indépendantistes, ou du journaliste Jiménez Losantos qui profère dans les médias des insultes contre le juge allemand qualifié « d’infect, de nazi, de rouge, de racaille », entre autres gentillesses, qui indique « qu’aux Baléares, il y a environ 200 000 allemand qui peuvent servir d'otages » et « qu’en Bavière les bars peuvent commencer à exploser », incitant à passer à l’action). La police de Munich enquête sur l'affaire ; la police espagnole n'a encore rien dit. La vice-présidente du gouvernement espagnol de son côté a réaffirmé que « l'Espagne va gagner de toute façon » alors que Rajoy a répété qu’il n’y aurait jamais de dialogue avec les indépendantistes. Pour sa part, le président Puigdemont à sa sortie de prison devant des dizaines de micros et de télés et avec le sourire a lancé -en allemand, en anglais, en espagnol et en catalan- un appel au dialogue et a appelé l'UE à jouer le rôle de médiateur dans le conflit.
Mobilisation des maires nord-catalans et Comité de solidarité corse
En France, de nouvelles voix se sont élevées pour dénoncer la répression des politiques catalans. En Corse, a été créé un Comité de Solidarité et en Catalogne Nord, une trentaine de maires ont signé un manifeste qui sera communiqué aux autorités françaises pour exiger le respect de la démocratie et des droits fondamentaux en Catalogne Sud. Le Syndicat intercommunal pour l'occitan et le catalan (SIOCCAT) qui regroupe 128 des 226 municipalités de Catalogne du Nord s’est également prononcé publiquement pour la défense des prisonniers politiques, le respect de la liberté d'expression et la fin de la répression contre les Catalans.

La justice espagnole est-elle devenue folle ?

La pression des autorités espagnoles ne semble toutefois pas se relâcher. Le porte-parole du gouvernement a réagi à la décision du tribunal allemand et à l'intervention du ministre allemand des Affaires étrangères, affirmant que l'Espagne continuerait d'appliquer et de faire respecter la loi sur son territoire de toute façon. La juge Lamela de l'Audience nationale d'un autre côté semble s’engager dans une voie toujours plus folle, en formulant des accusations toujours plus extravagantes. C’est maintenant, le comandant de la police catalane, Josep Lluís Trapero, le héros des attentats islamistes de Barcelone au mois d'août 2017, qui est accusé de sédition et « d'appartenance à une organisation criminelle » (il risque près de 40 ans de prison), avec toute la direction et le commandement de la police catalane et du ministère de l'Intérieur de la Generalitat. Les CDR -comités de défense de la république- groupes de défense citoyens pacifistes auto-organisés et qui organisent des manifestations sont accusés (même par des socialistes ...) de mener une « guérilla urbaine » et d’être responsable « d’actes insurrectionnels » (sic) pour avoir ouvert des péages d’autoroutes ! En outre, cette semaine, les autorités espagnoles ont arrêté le lanceur d'alerte suisse Hervé Falciani en vertu d'un mandat d’arrêt international, au motif que la Suisse leur avait envoyé une demande d'extradition en mars dernier. Déclaration immédiatement démentie par le ministère fédéral de la justice helvétique qui précise que le mandat date de mai 2017..., que Falciani est recherché depuis 2009 et qu’ils ne l’utiliseront jamais comme monnaie d’échange avec les exilées catalanes à Genève. Une gifle supplémentaire pour le gouvernement espagnol.

Parlement, président et manifestation

Les événements ont réactivé les tractations pour essayer d'investir un président de la Generalitat (avant la date limite du 22 mai). Le président du Parlement, Roger Torrent, devrait convoquer une nouvelle séance du Parlement les jours prochains et est en train de procéder à de nouvelles consultations (pour la 4ème fois) auprès des partis pour évaluer le soutien des candidats potentiels: Jordi Sànchez (en prison préventive depuis six mois) ou Carles Puigdemont en exil. Le bureau du Parlement a joué une nouvelle pièce en autorisant le vote délégué des exilés, qui sont légalement "empêchés" d'être présents au Parlement en raison de l'impossibilité de quitter la Belgique, l'Allemagne et la Grande-Bretagne. Ce qui permetrait d’arriver à la majorité nécessaire à l’élection même avec l’abstention de la CUP qui refuse toujours d’investir tout autre candidat que Puigdemont. Reste à savoir si les tribunaux espagnols, comme ils l'ont fait précédemment, vont interférer dans le fonctionnement démocratique en ordonnant -sans base légale- l'interdiction d'être candidat à la présidence des élus inculpés. Ce qui a déjà conduit à une deuxième intervention du Comité des droits de l'homme de l'ONU qui demande à l'Espagne de respecter les droits civils des citoyens présumés innocents. Il n'y a pas encore de perspective très claire de résolution de la question catalane, qui apparaît de moins en moins comme une « affaire interne espagnole », comme le répète indéfiniment la Commission européenne, mais les jours qui vienent risquent d'être à nouveau riches en événements et en mobilisations, soit par les CDR, soit avec l'ANC qui a convoqué une manifestation de masse le dimanche 15 avril à Barcelone.

Alà Baylac Ferrer

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal