Daniela Grau, #EsborremLaFrontera
Daniela Grau al Coll de Banyuls
Diumenge 7 de juny unes 200 persones s'han manifestat al Coll de Banyuls per a exigir la reobertura de tots els passos fronterers. Compartim el discurs de Daniela Grau
Estimades, estimats connacionals,
Si sem aquí avui és perquè el govern francès es permet amb nosaltres el que no gosa fer a les fronteres amb Alemanya, Bèlgica o Suïssa: tancar la frontera, posar-hi blocs de formigó o de pedra malgrat els acords de Schengen. Tanquen la frontera amb el pretext de barrar el pas als immigrants i a la droga que igual passen per l’autopista com constatem dia a dia al diari L’Indépendant. Tancant la frontera, compliquen la vida als qui han de fer quilomètres per anar a treballar, per cuidar-se dels familiars, els vells, els malalts d’una i altra banda, tancant la frontera, ens humilien, ens ensenyen la seua mà de ferro. Denunciem mentides oficials, denunciem ordres perverses! El 23 de juny del 1966 dos catalans del Nord van aprofitar els Focs de sant Joan, llur caràcter festiu, popular, folklòric, per fer arribar la Flama del Canigó al Coll d’Ares, per suprimir símbolicament la frontera, per afirmar la unitat i unió dels Països Catalans. El 2021 cinquanta- cinc anys després estem pitjor: ells van poder obtenir que guàrdies civils i gendarmes aixequessin les tanques, avui no podem aixecar els blocs.
Als anys 70 del segle passat els catalanistes érem acusats a França de ser «separatistes», ara utilitzen aquest mot per designar els fonamentalistes musulmans. Mig segle després estem pitjor: amb una amalgama perversa ens assimilen ara a assassins. Denunciem les manipulacions del llenguatge i de la ment!
La nostra presència aquí avui és la prova, si en calgués encara una, de la voluntat genocida dels estats francès i espanyol que ens van conquerir i ens tenen dominats, manipulats, espoliats, represaliats des de fa segles per tal d’assimilar-nos i de poder així continuar a fer creure a Europa que no existim com a poble diferenciat, que no configurem cap nació i doncs que no podem reivindicar el dret bàsic de ser, el dret d’autodeterminar-nos i d’autogovernar- nos. Ni occitans, ni espanyols ni francesos, sem catalans! Com bé diu la cançó que repetim a cada manifestació «no sem una regió de França, ni una regió d’Espanya, sem un país ocupat»!
La supervivència de la nostra llengua és amenaçada i ho sabem, no sols aquí a la Catalunya del Nord sinó a tots els Països Catalans; la supervivència de la nostra nació mateixa és amenaçada perquè dos estats que es pretenen democràtics intenten des de fa segles d’anorrear- la. No ens deixem enredar per cants de sirenes, per hipotètiques taules de negociació al Principat de Catalunya i improbables reformes de la constitució a França. No ens podem acontentar de pseudovictòries concedides circumstancialment per enlluernar-nos. Volem un Estat Català. Volem que el català sigui llengua oficial.
Siguem realistes: si reivindiquem engrunes no tindrem mai el pa sencer!
Sem doncs aquí per manifestar el nostre rebuig –més enllà del seu tancament conjuntural i arbitrari–, de la frontera estatal franco–espanyola que ens va ser imposada el 1659, la frontera que continua esquarterant la nostra nació.
Daniela Grau Humbert Coll de Banyuls 06.06.2021
Comentaris (0)