cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Emergència lingüística

Cap a 1980, la gent podia creure’s que amb la política lingüística engegada per la Generalitat de Catalunya de fomentar l’ús del català tot i admetent la cooficialitat del castellà imposada pel marc jurídic espanyol, es podia arribar a assolir, amb paciència i bona lletra, que l’idioma predominant a Catalunya tornés a ser el català com ho havia estat fins a l’inici de la repressió franquista;

evidentment, l’instrument clau del procés normalització del català era la immersió lingüística escolar. Com és lògic, si, quaranta anys després, la Plataforma per la Llengua ens avisa que el català està en una situació d’emergència i, per això, si no s’hi intervé s’extingirà, ací tenim la prova que el model de normalització lingüística de la Generalitat no ha donat els resultats que se n’havien d’esperar.

La política lingüística del franquisme, que ja sabem quina era, va aconseguir no sols que tots els catalans —amb l’òbvia excepció dels de la Catalunya Nord— arribessin a dominar perfectament el castellà sinó, a més, que arribés a ser impossible viure i treballar a Catalunya —el Principat— sense saber el castellà, i és precisament aquest coneixement general del castellà l’element que converteix en estèrils tots els esforços per normalitzar el català que s’han fet durant les darreres quatre dècades per part tant de la Generalitat com de la societat catalana en general. Com que el català és cosa de tots, hem de parlar-hi sempre, amb tothom i a tot arreu; molt bé, però si ens trobem amb algú que ens doni a entendre o, fins i tot, ens ho demani o exigeixi explícitament, que li parlem en castellà, què hem de fer llavors? Com que no podem negar que dominem el castellà sense cap mena de dificultat, aquella persona persistirà en la seva actitud fins que, ni que sigui per cansament, acabem cedint; com és obvi si intentem fer-li pedagogia que la llengua pròpia de Catalunya és el català, aquesta persona ens en pot fer també que la llengua nacional d’Espanya és el castellà. La intervenció que cal fer per sortir de l’actual situació d’emergència lingüística és adoptar una mesura tan simple i senzilla com establir que a Catalunya ja no és obligatori ni saber el castellà ni aprendre’l; ara bé, òbviament, no cal pas ser un expert, solvent i prestigiós jurista per veure que si demà el Parlament de Catalunya aprovés una llei declarant el castellà matèria optativa en el currículum escolar, a les autoritats espanyoles no els costaria ni cinc minuts declarar-la inconstitucional ja que, segons l’article 3 de la Constitució, el castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla. Per tant, criticar les mesures lingüístiques adoptades pels successius governs de la Generalitat no té sentit perquè la normalització lingüística només es podrà assolir fent efectiva la República Catalana que, ara fa tres anys, es va decidir, no sé pas per què, deixar-la congelada tot just després d’haver-la proclamada; vés per on, doncs, amb la normalització lingüística passa igual com amb l’espoli fiscal, la manca d’inversions de l’Estat i el centralisme econòmic madrileny. Naturalment, per a la normalització del català, la República Catalana és condició imprescindible però no pas suficient. Si, com afirmaven gairebé tots els dirigents independentistes catalans en l’època de la Revolució dels Somriures, en la nova Catalunya independent el castellà continuarà sent-hi llengua oficial, llavors, l’estat català no farà res més que mantenir l’actual predomini lingüístic del castellà, i, per això, no s’aconseguirà la normalització amb la qual cosa el català acabarà extingint-se. Com sabem, a la República d’Irlanda, la situació del gaèlic és tan feble i precària com a la Irlanda del Nord, és a dir, als territoris que continuen formant part del Regne Unit ja que, a tot arreu d’Irlanda, tant a la República com a l’Ulster, la llengua de la societat és, en realitat, l’anglès mentre el gaèlic no passa de ser una petita nota folklòrica que només serveix per donar un cert color local; a Dublín, si una família té un nen, potser de nom no li posaran pas John sinó el seu equivalent gaèlic Seán, però, de totes formes, li parlaran en anglès i aquell nen creixerà sent un angloparlant nadiu, mentre que el gaèlic serà només una llengua que li faran aprendre a l’escola i, per això, únicament n’adquirirà unes quantes nocions però no arribarà mai a tenir-hi la fluïdesa i el domini que té en l’anglès. Igual sí que als irlandesos d’avui dia no els sap gens de greu haver perdut el gaèlic i se senten molt còmodes parlant en anglès, però jo no vull pas que la independència ens porti a una Catalunya irlandesa, és a dir, a un país on el català sigui només un referent identitari mentre que la llengua d’ús real de la societat sigui el castellà.

Per cert, si fer concessions al castellà és una manera d’eixamplar la base de l’independentisme a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, fer-ne al francès no podria servir per eixamplar la base de l’independentisme a la Catalunya Nord? Per raons força comprensibles, fins i tot alguns militants catalanistes nord-catalans consideren la recuperació de la llengua una tasca impossible a no ser que s’adoptin tot un seguit de mesures repressives i coercitives que ells, per principi, rebutgen. El meu punt de partida, que ja he expressat en diferents ocasions, és que jo no crec pas en miracles però sí en contramiracles, és a dir, si va ser possible que, a la Catalunya Nord, el francès passés de ser una llengua estrangera a ser la llengua de la societat, el procés invers també s’ha de poder aconseguir. Com tots sabem, i ho podem comprovar, avui dia l’Escola Bressola aconsegueix que mainatges criats en un entorn totalment francoparlant acabin dominant el català sense dificultats; per tant, podríem creure’ns que si a París s’obrís una Bressola, en sortirien unes criatures parisenques que sabrien parlar el català a la perfecció. Lògicament, és obvi que la Bressola no aconsegueix els seus resultats aplicant els mètodes repressius de l’escola de Jules Ferry; en primer lloc, perquè aquesta mena de pràctiques repugna totalment els valors i el codi ètic dels responsables d’aquesta xarxa escolar i, en segon lloc, perquè si, malgrat tot, decidissin tirar pel dret, és obvi que no podrien aplicar els mètodes Ferry perquè no tindrien pas el suport ni la complicitat de l’Estat. Doncs bé, si, des del Principat, el govern de la República Catalana subvencionés escoles que, a la Catalunya Nord, apliquessin els mètodes de la Bressola, segurament s’aconseguiria que la majoria dels joves nord-catalans finalitzessin la seva formació escolar dominant perfectament el català. D’altra banda, si l’existència d’una República Catalana millorés el prestigi del català, serien molts els nord-catalans que voldrien aprendre’l, i ací de nou apareixerien les subvencions de Barcelona per proporcionar els recursos materials i humans necessaris per bastir una xarxa de recuperació de la llengua a la Catalunya Nord. I així potser es passaria d’una situació en què el català només l’estudien i miren de fer-lo servir els militants catalanistes a una altra en què els únics que persistirien en l’ús a ultrança del francès i de no voler saber res amb el català serien, només, els més radicals i sectaris dels simpatitzants del Rassemblement National.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal