cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

La batalla de Volhov

Com sabem, Espanya és un país que, fins trenta anys després de la fi de la II Guerra Mundial, va estar governat per un règim feixista, del tot afí a Hitler i Mussolini i, a més, la transició democràtica iniciada el 1977 no va significar pas la condemna del franquisme sinó, simplement, la seva transformació;

així doncs, no ens ha de sorprendre gens que la Guàrdia Civil donés a la seva operació contra l’independentisme el nom de Volhov, evocant així una victòria de la División Azul, és a dir, del cos expedicionari que Franco va enviar a Rússia a lluitar a favor dels nazis, l’equivalent espanyol, doncs, de la Légion des volontaires français contre le bolchevisme anomenada posteriorment Division SS Charlemagne; per raons força comprensibles, no m’imagino de cap manera els cossos policials alemanys donant a una operació el nom d’una batalla que la Wehrmacht hagués guanyat al front soviètic, i això que n’hi deuria haver moltes perquè fins a Stalingrad, al III Reich semblava que totes li ponguessin. Un cop ha sorgit la polèmica, els responsables de la Guàrdia Civil han intentat arreglar-ho dient que, en realitat, l’operació s’havia denominat no pas Volhov sinó Voloh, el nom d’un antic déu eslau; tot s’havia tractat, doncs, d’un malentès o d’un error d’escriptura. Òbviament, si hi ha una cosa que sembla no es pot arreglar de cap manera aquesta és la imatge extravagant, grotesca i estúpida que ha donat la Guàrdia Civil en pretendre justificar les detencions escrivint en l’informe adreçat al jutge la bajanada que Vladimir Putin havia ofert a Carles Puigdemont enviar-li deu mil soldats per lluitar contra Espanya; com que és a un polític català —Josep Tarradellas— a qui s’acostuma a atribuir, és comprensible que no hagin volgut tenir en compte la màxima que en política es pot fer de tot menys el ridícul; evidentment, si Putin volgués de debò una Catalunya independent, que poca cosa hi podrien fer a Madrid, a part d’organitzar l’enèsim homenatge a la División Azul.

En realitat, però, tant si es diu Volhov com Voloh, les darreres detencions de dirigents independentistes ens mostren una altra prova més de la nul·la disposició d’Espanya a resoldre el conflicte polític català per vies pacífiques i democràtiques, és a dir, seguint l’exemple del Canadà al Quebec i del Regne Unit a Escòcia. Els màxims dirigents dels partits independentistes porten tres anys intentar fer bondat i comportar-se com uns bons minyons, votant fins i tot els pressupostos del govern espanyol, però no hi ha res a fer perquè a Espanya, es poden perdonar els crims de la dictadura franquista, l’intent de cop d’estat del 23-F, les accions violentes de la ultradreta, la corrupció generalitzada, els robatoris de Joan Carles de Borbó, etc, etc però, sota cap concepte, la convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, ni de La Rioja, suposo; per això, podem estar del tot segurs que l’Operació Volhov —o Voloh— no serà pas el darrer cop repressiu contra l’independentisme.

Naturalment, tot això ens ha de portar a demanar-nos què se n’ha fet de la decisió presa, a finals d’octubre del 2017, d’aturar el procés d’independència, a part de repressió i més repressió i d’haver de conformar-se amb una autonomia de joguina en què, davant de la crisi sanitària de la Covid-19, la Generalitat no pot decretar el confinament domiciliari sense haver demanat permís al govern espanyol. En tot aquest panorama, el pitjor que pot passar és que ERC i Junts per Catalunya vegin en les eleccions del proper 14 de febrer una nova ocasió de barallar-se a mort per les poltrones de la Generalitat.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal