Català dialectal
Quin català cal parlar? El nostre!
Qui no ha mai sentit :
"Parli pas prou bé el català, continuaré en francès?"
L'excusa tradueix la vergonya i la ignorància per part de molts rossellonesos acomplexats per la seva manera de parlar, sobretot en públic o davant d'un altre català desconegut.
Cal rehabilitar el dialecte rossellonès o català septentrional – com diuen els lingüistes – i fer de per manera que els seus locutors l'acceptin com a tal i siguin orgullosos d'usar-lo en tota normalitat. Perquè tots els dialectes d'una llengua se valen i cap no és inferior a la llengua estàndard. Una llengua estàndard, sigui el català, el francès o qualsevol altra té la seva utilitat a l'escrit i per unificar tot un territori. Per tant no hi ha cap « català veritaple » ni cap català vergonyós.
És en tots cas el que ressall del llibret aparegut fa poc, escrit pel professor de la Universitat de Perpinyà, Joan Peytavi Deixona: « El català del nord de Catalunya a principi del segle XXI » J. Peytavi és per altra banda membre de l'Institut d'Estudis Catalans o sigui l'Acadèmia catalana. La seva contribució és de les més serioses i valuoses.
Els dialectes, i gairebé totes les grans llengües del món en tenen, marquen diferències en la fonètica (la manera de pronunciar), el lèxic (vocabulari), la morfologia i la sintaxi. En el cas del rossellonès aquests trets diferencials son ínfims en quantitat en relació al català estàndard, mes són prou forts per ser percebuts immediatament per qui no és català del nord. La desaparició del nostre dialecte seria una gran pèrdua i en empobriment per la llengua catalana en general. Abans d'en Joan Peytavi, altres nord catalans han publicat obres que van en el mateix sentit, el de donar a conèixer i d'explicar. El més prolixa fou en Pere Verdaguer amb centenars d'articles, llibres de vocabulari, expressions i diccionaris. Cal mencionar també en Carles Grandó amb el seu vocabulari rossellonès, també els diccionaris de Lluís Creixell, Renat Botet, Christian Camps, així com els 3 volums del "Petit dico d'aquí" de Gerard Jacquet.
Cal encoratjar, sense fer-ne un dogma ni despertar velles polèmiques de fa 40 anys entre català rossellonès i català normatiu, la nostra variant dialectal dins tots els seus usos socials: a l'oral, al carrer com en actes públics, a l'escrit tot respectant les normes ortogràfiques i fins i tot dins la prosa del nostres novel·listes.
Pere Manzanares
Comentaris (0)