Enquesta monarquia
Per raons que no ens ha de costar gaire d’entendre, si un ciutadà francès normal i corrent rebés una trucada telefònica a casa seva i li diguessin que estan fent una enquesta sobre la monarquia,
la seva reacció automàtica seria creure’s que es tracta d’una broma; òbviament, les coses canviarien si els enquestadors li demanessin si està satisfet amb el tipus de república que té França o quina valoració li mereix el president Emmanuel Macron. En canvi, les tres mil persones que, en diversos llocs d’Espanya, van ser objecte de l’enquesta telefònica sobre la monarquia, organitzada per la Plataforma de Medios Independientes, tenien motius, també molt comprensibles, per estar segures que la pregunta era seriosa.
Segon els resultats de l’enquesta, donats a conèixer aquesta setmana, en el cas de convocatòria d’un referèndum sobre la forma d’estat a Espanya, el 40’9% dels consultats van manifestar que votaria a favor de la República mentre que només un 34’9% es pronunciaria a favor de la Monarquia i el 25% restant són del grup de no sap o no contesta. Lògicament, que al Palau de la Zarzuela una notícia com aquesta no va fer gens de gràcia, ja hi podem comptar. Ara bé, com s’entenen aquests resultats si a les corts espanyoles, elegides encara no fa un any, els partits que donen suport a l’actual sistema monàrquic (PP, Ciutadans i PSOE) hi disposen d’una clara majoria absoluta i, a més, hi ocupa un bon nombre d’escons Vox, una força política que fa de la defensa de la monarquia i del rei Felip VI un dels seus senyals d’identitat? Naturalment, si els resultats de les eleccions municipals d’abril de 1931 haguessin estat com els de les generals de novembre del 2019, Alfons XIII hauria pogut continuar regnant a Espanya fins a la fi dels seus dies. Potser, com passa sovint, la clau per treure’n l’entrellat ens la dóna Catalunya, on els que van declarar-se a favor de la República van ser el 66’5% dels enquestats mentre que la Monarquia només va rebre el suport del 14’6%; com podem veure, doncs, al Principat, l’avantatge de la República sobre la Monarquia és de cinquanta punts mentre que, al conjunt d’Espanya, és, només, de sis punts; d’altra banda, com que els resultats de l’enquesta es podien desglossar per territoris, és possible intentar veure quins haurien estat els resultats de l’enquesta si se n’hagués deixat fora Catalunya i, en aquest cas, ens trobem que els monàrquics són el 38’9% i els republicans només el 35’8%; vaja, que amb la independència de Catalunya, Felip VI encara hi sortiria guanyant perquè deixaria de pertànyer a Espanya aquella regió on no el poden veure ni en pintura, tal com va poder comprovar-ho ell mateix ara fa uns dies en la visita que va fer a Barcelona. Lògicament, el problema és que el País Valencià és una de les regions on el rebuig a la monarquia no és pas majoritari, com també deu passar a les Illes. Així doncs, el missatge per al conjunt dels ciutadans de Catalunya desitjosos de treure’s els Borbó de sobre és ben clar: a hores d’ara, una república espanyola és una cosa molt més irreal i utòpica encara que una república catalana, tal com sembla indicar-ho el fet que en les darreres eleccions generals espanyoles, Vox va treure molts més vots que no pas Unidas Podemos; ja ho comprenc que estar-ne tip dels Borbó no és pas incompatible amb sentir-se espanyol i amb acceptar i defensar el predomini lingüístic del castellà a Catalunya, però, tal com estan les coses, estar dins d’Espanya té un preu que és el d’haver d’acceptar la monarquia, i per més que repassem la història, no trobarem mai un moment en què Barcelona hagi marcat la pauta política del conjunt d’Espanya. El 1593, Enric IV de França va convertir-se al catolicisme, abjurant així de la seva fe protestant, perquè, tal com va dir-ho ell, París bé val una missa, sobretot, hi podem afegir nosaltres, si servia per assegurar-se el tron d’un país on no volien, de cap manera, un rei protestant; doncs bé, segurament, els republicans espanyols de Barcelona hauran d’arribar a la conclusió que la República bé val la independència de Catalunya i la plena normalització del català.
Què hauria respost jo si hagués estat un dels tres mil enquestats? Doncs la veritat, no ho sé perquè per a mi la qüestió no és pas triar entre monarquia o república espanyola sinó entre Espanya i Catalunya, sobretot perquè em sembla molt raonable témer que l’adveniment d’una possible III República Espanyola fos, igual com va ser-ho la transició democràtica de la fi del franquisme, una presa de pèl, és a dir, una revolució lampedusiana on tot canvia perquè res no canviï. Un cop s’hagi fet efectiva la República Catalana, si a Espanya volen conservar la monarquia dels Borbó fins a la fi dels temps, problema seu, ja s’ho trobaran; no crec pas que, després del 1898, a Cuba es preocupés ningú per la forma de govern que pogués instaurar-se a Espanya, ells n’havien deixat de formar part i prou.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)