Prada, 31 d’agost
El 31 d’agost del 2020 representarà una fita en la història de Prada, no pas perquè, tot d’un plegat, hi hagi desaparegut el coronavirus o, sobtadament, tothom s’hi hagi posat a parlar en català ni, tampoc, perquè Jean Castex l’hagin elegit President de la República o, directament, l’hagin coronat emperador dels francesos a la catedral de Notre Dame de París, sinó perquè, després de mil disset dies justos, hi va tornar el tren.
L’estació de Prada va entrar en funcionament el 3 de gener del 1877, quan la línia Narbona-Portbou, concedida a la Compagnie du Midi el 1852, arribà a Puigcerdà, va deixar de prestar servei el 14 de desembre del 2017 i s’hi va reprendre el trànsit ferroviari el 31 d’agost del 2020; així doncs, es posà fi a un període intermedi —el gairebé trienni desembre 2017-agost 2020— en què per desplaçar-se de Prada a Perpinyà, pràcticament no quedava més remei que agafar el cotxe, els qui en tenien, s’entén. Evidentment, no costa gaire de comprendre que, arran d’un fet tan tràgic com l’accident de Millars, el servei de trens de la línia Perpinyà-Vilafranca de Conflent estigués interromput durant no ja uns quants dies sinó bastantes setmanes i tot, però, és clar, que al Conflent s’hagin hagut d’estar pràcticament tres anys sense tren no pot tenir cap altra explicació que la tradicional descurança de l’estat francès envers un territori tan allunyat de París com ho és la Catalunya Nord; per això, en veure la imatge de la celebració d’aquesta feta tan cabdal en la història ferroviària de Prada, em va fer bastant de mal d’ulls la dona —m’imagino que una elegida— que va sortir a l’andana lluint una banda amb els colors de la bandera francesa; a part d’això, me’n faig càrrec que si Jean Castex no va poder presenciar el magne esdeveniment deuria ser perquè tenia feina ja fos a Matignon o al consistori de Prada.
Com és natural, aquesta celebració, que igual resulta comparable a la que es va fer el 1877, no ens ha de fer perdre de vista que la represa de la línia ferroviària fins a Vilafranca no està prevista fins a mitjans del proper novembre, i això si no hi ha cap contratemps que en aquestes coses no se sap mai. Dono ple suport a les reivindicacions de Train en Têt —i encara els en donaria més si passessin a dir-se Tren a la Tet— d’incrementar la freqüència del pas de trens perquè així l’horari resulti més flexible i d’emprendre una modernització de la línia que, evidentment, hauria de passar per fer-la de doble via, de tal manera que, vés quines coses, hi poguessin circular més ferrocarrils i més ràpid encara; d’altra banda, ja ho sé que el Tren Groc —el canari— és un element molt pintoresc del paisatge i que, a l’estiu, pot servir per atraure turistes, però, per més que a Tolosa i, sobretot, a París no ho vegin així, a mi em sembla que la gent que viu entre Vilafranca de Conflent i Puigcerdà té dret a disposar d’un tren normal i corrent com el que va de Vilafranca a Perpinyà o de Puigcerdà a Vic. Lògicament, si es tracta de resoldre els problemes d’esclafament global, de consum de combustibles fòssils i, també, de seguretat viària que provoca l’ús del vehicle privat, altrament dit cotxe, la solució és unir Prada i Perpinyà no pas amb un llarg carril per a bicicletes elèctriques que, a l’hora de la veritat, segur que faria més nosa que servei, sinó assegurar un eficaç funcionament del servei ferroviari, complementat, sempre que calgui, amb una xarxa de línies d’autobús mentre que les bicicletes, ja siguin elèctriques o de pedals, serveixen només per sortir a passejar o per als qui els produeix plaer i satisfacció passar-se una bona estona suant la cansalada.
I ara que estem parlant de trens, el pla de reactivació econòmica que Jean Castex ha presentat —no pas al ple del consistori de Prada sinó al consell de ministres francès— preveu la reactivació de la línia de mercaderies Perpinyà-Rungis; a mi m’agradaria més que es construís una línia de tren perquè la fruita i la verdura de la Catalunya Nord es pogués vendre a Mercabarna, però, de totes maneres, reactivar Rungis no està pas malament.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)