Xavier Deulonder i Camins, Jean Castex
Volta ciclista a Catalunya: etapa Prada-Perpinyà
A tots els veïns de Prada que necessiten desplaçar-se cada dia a Perpinyà per treballar, ja que contemplar el Canigó o admirar el gran retaule de l’església és una experiència molt gratificant però no dóna pas viure, Jean Castex els ha promès que, d’ací deu anys, podran fer el trajecte en bicicleta; òbviament, aquesta promesa no afecta pas els majors de cinquanta anys perquè, d’ací un decenni, ja estaran jubilats i, doncs, no els caldrà arribar-se cada dia al centre del món.
Com que a més de regidor del consistori de Prada és primer ministre, Castex va emmarcar aquesta promesa dins d’un pla de construcció de carrils bicicleta a tot arreu de França amb el qual deu pretendre fer un país més ecològic reduint l’emissió de gasos contaminants d’efecte hivernacle així com el consum de combustibles fòssils i, per tant, no renovables que provoca l’ús del cotxe.
A primera vista, hom pot pensar que entre Prada i Perpinyà hi ha uns bons noranta-dos quilòmetres de distància així com un desnivell de tres-cents metres, que deu fer una pujada força respectable, i que en dies de pluja, fred o tramuntana no ve gaire de gust passejar en bicicleta, fins i tot si es tracta d’una bicicleta elèctrica on, com és obvi, no cal fer tant d’esforç per pedalar. I ara, a sobre, imaginem-nos que hem d’agafar la bicicleta no pas perquè tinguem ganes de fer exercici tot delectant-nos amb el paisatge que veiem al nostre voltant sinó per una necessitat tan ineludible com anar a la feina. Naturalment, si cal reduir la circulació de cotxes no és sols per raons ambientals sinó també de seguretat viària, una qüestió agreujada, en el cas que estem parlant, per l’irregular traçat de la RN-116, que igual es reproduiria en el disseny del carril bicicleta entre Prada i Perpinyà; ara bé, a mi em sembla que la millor solució no és pas canviar el cotxe per una bicicleta elèctrica, tal com sembla proposar-ho Jean Castex, més que res perquè no em sé fer la imatge de l’inquilí de Matignon —i, menys encara, la del de l’Elisi— fent els seus desplaçaments oficials en bicicleta per més que pugui ser-ne una d’elèctrica, sinó, més aviat, potenciar el transport públic, una qüestió d’actualitat candent a Prada perquè, des de fa ja més de mil dies, a l’estació de trens s’hi veu de tot, excepte, precisament, ferrocarrils en circulació; d’altra banda, hi ha cap línia d’autobús que uneixi la capital del Conflent amb la del Rosselló? I si n’hi ha alguna, quina és la seva freqüència? Està realment concebuda per resoldre les necessitats dels pradencs que treballen a Perpinyà? A part d’això, sempre podem preguntar-nos com s’ho haurien de fer els conflentins de fora de Prada per situar-se en el carril bicicleta de Jean Castex, o és que pretén construir-ne també un que arribi fins a Vallestàvia i Vallmanya i un altre fins a Codalet i Taurinyà? Ara que és primer ministre, no li demano a Jean Castex que defensi la continuïtat del Tren Groc sinó que engegui un pla general de millora dels serveis ferroviaris de la Catalunya Nord que, entre moltes altres coses, inclogui una negociació amb les autoritats espanyoles —o, potser, el dia de demà, amb les de la República Catalana— sobre la construcció d’una línia de ferrocarril de Perpinyà a Barcelona que passi per Vilafranca de Conflent, Prada, Puigcerdà, Ripoll i Vic així com que doti el consell departamental dels Pyrénées Orientales de competències i recursos per crear una xarxa de línies d’autobús que arribin fins al més petit i remot dels pobles de la Catalunya Nord, de tal manera que per desplaçar-se a Perpinyà ja no sigui necessari agafar el cotxe; llavors sí que aconseguirà reactivar l’economia, incrementar el benestar dels ciutadans i, sobretot, reduir notablement la xifra de morts i ferits a la carretera.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)