I si hagués passat a Barcelona?
Divendres passat, la ministra espanyola de treball Yolanda Díaz va acudir a la sala capitular de l’ajuntament de Toledo a l’acte de presentació de la ciutat com a Capital Europea de l'Economia Social. Quan hi va arribar, es va trobar amb un grup de persones xiulant-la i escridassant-la, que va mantenir la seva actitud durant tot l’acte i,
quan va sortir de l’ajuntament, alguns dels manifestants no sols van increpar-la i insultar-la —“porca”, “barjaula”, “roja de merda”— sinó que, a més, van saltar damunt del seu cotxe —l’oficial, evidentment— colpejant-lo fins a trencar-ne un retrovisor; al final, fou gràcies a la intervenció de la policia que la ministra Díaz va poder eixir de Toledo sana i estàlvia. Els autors de tot aquest aldarull pertanyien a un col·lectiu denominat Unión Nacional de Picadores y Baderilleros Españoles (UNPBE) que si van intentar agredir Yolanda Díaz fou perquè el Ministeri de Treball no inclou els treballadors de les corrides de toros —picadors, banderilles i mossos d’espases— dins dels ajuts especials que, amb motiu de l’actual pandèmia de coronavirus, preveu un decret llei aprovat el passat 5 de maig per al conjunt d’artistes dels espectacles públics i, lògicament, aquests treballadors es veuen abocats a l’atur; a més, resulta força possible que si, malgrat tenir reconeguda la condició d’artistes d’espectacles públics des de 1985, no estan inclosos en el decret del 5 de maig és perquè Yolanda Díaz és contrària a les corrides de toros, tal com, avui dia, pot esperar-se de qualsevol militant de l’organització Unidas Podemos que forma part del govern espanyol de coalició encapçalat per Pedro Sánchez (PSOE).
Si comento aquesta notícia és perquè, com sabem, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez porten gairebé tres anys a la presó, acusats de sedició, rebel·lió i vés a saber què més, simplement perquè, el 20 de setembre del 2017, van enfilar-se damunt d’un cotxe de la Guàrdia Civil per desconvocar una manifestació mitjançant un megàfon. Per tant, és lícit preguntar-se què hauria passat i, sobretot, quina explicació se n’hauria donat, en el cas que l’aldarull de la ministra Díaz no hagués passat a Toledo sinó a Barcelona, i, sobretot, si, a sobre, els seus protagonistes no haguessin estat membres d’una entitat amb un tuf d’espanyolisme ranci i reaccionari com la UNPBE sinó independentistes amb estelades. Que jo sàpiga, els Jordis no van intentar fer malbé el vehicle de la Guàrdia Civil ni tampoc van insultar ni increpar ningú; d’altra banda, comprenc que, per més violents que es mostrin, uns defensors decidits de les corrides de toros com la UNPBE és impossible que siguin rebels o sediciosos; més aviat, me’ls imagino cridant “a por ellos” l’octubre del 2017 per atiar i celebrar la violència policial contra la gent que intentava votar o manifestar-se. La plataforma antitaurina "Galícia, Mellor Sen Touradas" ha demanat la il·legalització de l’UNPBE per haver aprovat la violència verbal contra la ministra, però ja podem comptar el cas que en faran; valgui com a referència la rebaixa de penes que, empescant-se tota mena d’excuses jurídiques, el Tribunal Suprem ha decretat per als culpables de l’assalt al Centre Cultural Blanquerna a Madrid, perpetrat durant la Diada del 2013, de tal manera que ara ja només ens queda esperar que els condecorin per la seva heroica acció en defensa d’Espanya. I és aquest mateix Tribunal Suprem el que, constituint-se en tribunal de vigilància penitenciària, qüestiona el tercer grau de Carme Forcadell al·legant que els permisos de què gaudeix no serveixen per a la seva reinserció. I com s’hauria de reinserir Carme Forcadell, abjurant de les seves idees independentistes i fent-se de Ciutadans o, millor encara, de Vox? Jo pensava que en un país democràtic tothom tenia dret a pensar com volgués i a defensar les idees que li sembli.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)