Érem feliços i ho sabíem pas… (13)
Escrits i reflexions dels dies de confinament. Diumenge 3 de maig – dia 46
Conseqüències socials i repercussions econòmiques de la crisi sanitària
Hola a tots, confinats i no confinats de la Catalunya Nord!!
Esperi que aprofiteu al màxim d’aquests últims dies, els que, per sort, han pogut quedar-se a casa, durant aquests dos mesos de confinament.
Avui, tractarem d’un aspect lligat a la crisi sanitària del Covid-19, i hem escollit parlar de les conseqüències socials del confinament, així com de les seves repercussions econòmiques a la nostra terra.
La primera cosa que podem dir, és que la situació inèdita creada pel confinament generalitzat a la Catalunya Nord, com a la resta del país, no és la mateixa segons que la gent visqui al Massís de l’Albera, al Vallespir, al Conflent o tancada a l’apartament d’un immoble del Vernet.
Tot i que, en termes mèdics i de distanciació, tots hauríem de ser iguals davant del virus, a nivell social i econòmic, de fet, no ho som.
El que és cert, és que aquest confinament haurà reassignat tothom al seu lloc social, i quan les coses tornaran a la normalitat, caldrà ajudar els més desafavorits que pateixen més les conseqüències d’aquesta pandèmia.
Per a la inmensa majoria dels que són confinats, que facin teletreball o pateixin un atur parcial, la diferència es fa sobretot a nivell de les condicions d’allotjament i en menor mesura, de la situació familial.
Ara bé, aquesta crisi, a la Catalunya Nord com a la resta del país, té també moltes virtuts: mobilitza energies, permet iniciatives i fa néixer solidaritats. Al costat de persones ansioses i d’altres en estat de sideració, n’hi ha que actuen perquè s’han vist obligats de plantar cara a les restriccions i emergències que se’ls imposa.
És el cas dels metges, de les infermeres, dels policies o encara de les caixeres de supermercats, dels lliuradors de paquets o dels recol·lectors d’escombraries. Paradoxalment, estem redescobrint el paper esencial d’aquestes professions, que sovint són menyspreades, però que en dia d’avui, són elevades al rang d’herois.
Però què passarà demà? De fet, aquestes persones que posen la seva vida en perill, per tirar endavant, necessiten i necessitaran el suport i el reconexeiment, especialment de part dels que els dirigeixen i que rarament veuen en temps ordinaris.
Tots aquests actors, tindran menester de signes concrets que els retornin la imatge de la seva excepcionalitat, fins i tot, del seu heroisme, més enllà dels deures imposats per la seva feina.
Arribarà el moment en què, un cop acabada la crisi, altres lògiques reprendran els seus drets. Però què pensaran llavors els que hauran estat sobre-invertits i exposats al Covid-19?
Segons que s’hagin sentit protegits o no, durant aquesta crisi, recolzats o no, la seva reacció serà diametralment diferent. Els sentiments de pertinença i d’orgull prevaldran pels primers, la ràbia i la desconnexió pels segons.
I què direm als que perdran la seva feina, sobretot si ells mateixos es van sacrificar? A nivell del departament, les solucions econòmiques que seran preses, tindran conseqüències sobre tots els actors, i això sense que tots els esforços realitzats durant la crisi, els ofereixin cap garantia de ser protegits.
En realitat, aquesta crisi del Covid-19, és un amplificador, una lupa de les desigualtats que ja existien a la nostra societat catalana com també a la resta del territori. Ara bé, aquesta crisi sanitària, també pot ser un motiu per avançar en pràctiques, modes de govern, i fins i tot, somiem una mica, a nivell de la solidaritat. I potser un dia “escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper, i marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser“...
Cristina MALET, estudiant de Llicenciatura de català de l’IFCT, Universitat de Perpinyà.
Comentaris (0)