Xavier Deulonder i Camins

L’Espanya de Marc Bertomeu

Segons s’afirma en una piulada a twitter, en aquestes setmanes d’estat d’alarma s’ha demostrat que l’estat de les autonomies, definit com una estructura concebuda per respondre a criteris polítics però, de cap manera, a necessitats administratives, no és pas imprescindible però, tot i així —encara sort, podem dir— no és inútil; per tant, deduïm que per a alguna cosa deu poder servir.

Malgrat les aparences, l’autor d’aquesta piulada no és cap representant de Ciutadans ni del PP sinó que es tracta de Marc Bertomeu, ex-líder de Podem a Barcelona, reconegut crític amb l'independentisme. Que la piulada no procedeix de Vox es veu de seguida perquè, tal com ens podem imaginar, en opinió de la formació ultradretana, xenòfoba, reaccionària i desaforadament espanyolista, l’estat de les autonomies és, amb tota probabilitat, no sols inútil sinó, a més, perjudicial per a Espanya i la seva grandesa imperial, que ells potser deuen saber exactament en què consisteix i quina mena de resposta pot donar als reptes de la societat d’avui dia.

A Catalunya, en són molts aquells per als quals prescindir de l’estat de les autonomies significa bastir una República Catalana independent, però, com és lògic, Marc Bertomeu deu pensar en una Espanya única on no hi hagi cap altre govern que el de Madrid i, potser en tot cas, per damunt de les diputacions provincials, una mena de governs regionals amb competències exclusivament administratives i, compte, podríem afegir-hi, que aquestes regions no serien pas les històriques sinó unes de noves que es crearien des de Madrid per decret; així, igual podríem imaginar-nos Barcelona com a capital d’una regió del Gran Nordeste formada per les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Osca, Saragossa, Terol i Cuenca, i qui parlés de Catalunya, Aragó o Castella seria potser no pas un perillós separatista, com ho baladrejarien a Vox, sinó una espècie de sentimental romàntic, carrincló, folklòric, provincià i arcaic del tot incapaç d’adaptar-se al progrés i a la modernitat que representa l’Espanya unida. No estic pas acusant Bertomeu de voler implantar a Espanya el model territorial de França, perquè, tot i que constitueix un bon referent, per imaginar una Espanya ultracentralista no crec que calgui estar al corrent de la moda de París. En la seva piulada, Bertomeu no va dir res sobre la monarquia; en conseqüència, no m’atreveixo pas a donar per fet que la seva Espanya única i indivisible hagués de ser, necessàriament, republicana.

No dubto pas de la sinceritat dels dirigents o representants dels Comuns que parlen de federalisme o d’estat plurinacional, però, com podem veure, dins dels Comuns també hi ha lloc per a Marc Bertomeu o, també, per a l’ex-senador Òscar Guardingo, el qual ha secundat, també a twitter, la broma de Francesc Trillas, secretari d'economia i hisenda del PSC, que caldria constituir una mena de guetos o de reserves per als independentistes seguint el model dels territoris amish o del barri àcrata de Copenhaguen, i per a Laura López, candidata per Girona a les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019, que, en una entrevista al Diari de Girona, va titllar de vividor el president Carles Puigdemont i va justificar la presó dels dirigents independentistes, tot i que, això sí, va demanar-ne l’indult. Sobre la facècia de Guardingo i Trillas, dir que, per començar, el gueto que ells proposen hauria de ser prou ampli i espaiós perquè hi cabessin, sense estar-hi estretes, totes les persones que voten a partits independentistes; d’altra banda, si en aquesta reserva, es pogués viure sense espoli fiscal espanyol, centralisme econòmic madrileny, imposició del castellà ni tampoc monarquia corrupta i submissió a un estat repressor i autoritari, vés que no acabés passant que tothom demanaria poder-hi entrar fins que, al final, els únics que se’n quedessin fora fossin, precisament, ells dos. Després de quaranta anys d’estat de les autonomies, creure en un federalisme espanyol penso que no té cap mena de sentit i, d’altra banda, el concepte d’estat plurinacional el considero absurd perquè si de debò resulta que no existeix una nació espanyola sinó, només, un conjunt de nacions —catalana, basca, gallega, castellana, etc— llavors l’estat espanyol ha de desaparèixer, simplement, perquè no té raó de ser. L’estat no és res més que l’aparell polític de què es dota la nació per poder administrar-se i governar-se; per tant, per quina raó haurien d’estar els castellans, catalans, bascos, gallecs, etc encabits dins d’un mateix estat si no formen part d’una mateixa nació? I si resultés que els catalans són una nació diferent de l’espanyola, aleshores els espanyols estarien en el seu legítim dret de preguntar-se per què han de compartir estat amb una gent que no són de la seva nació.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal