Érem feliços i ho sabíem pas… (9)
Escrits i reflexions dels dies de confinament. Diumenge 18A – dia 32
Ahir, va fer un mes que estem confinats a l’espera de no sabem què. Un mes que tot es va parar: les escoles, les fàbriques, els restaurants, els cinemes, les espectacles, tot. Ahir va fer un mes que no podem anar on volem sense presentar el famós sèsam, per si de cas ens atura la policia. I clar que aquesta nova manera de portar-nos que hem hagut d’adoptar, comença a pesar i a ser una mica llarga per tothom, sobretot que ens movem enmig de la incertesa més absoluta... En temps habitual, l’abril hauria de ser sinònim d’alegria, de felicitat, de sol, de lleugeresa, de coses noves, ja que a tot Catalunya, el 23 d’abril, s’hi celebra la Festa del Llibre i de la Rosa. Ara bé, aquest any, aquesta festa, no la podrem celebrar com hi estem acostumats. Clar que farem cosetes, però d’una altra manera, fent servir les xarxes, penjant fotos, dibuixos, textos, composicions, fent vídeos dels uns i dels altres o exposicions virtuals de grups; millor que res me direu. Tanmateix, aquesta Sant Jordi 2020, tindrà un regust amarg per tots els catalans, encara que la voluntat de tots, sigui que aquest dia estigui marcat pel seu caràcter festiu i el fet de compartir paraules i imatges. Però no ens cal velar la cara. Una Sant Jordi sense parades ni escriptors, sense compres de llibres ni converses amb coneguts o desconeguts als carrers assolellats, una Sant Jordi sense distribució de roses, sense coques ni copes entre amics o àpats amb la parella o la familia, això no serà una Sant Jordi tal com ens agradaria que fos.
Però, al mateix temps, aquest any, farem com si,perquè no pot ser d’una altra manera. I ja que tots volem veure el final d’aquesta situació, aquest any, tots hem de portar-nos com Sant Jordi i tots hem de matar el maleït CoronaDrac!! Per això doncs, podem fer una crida a textos, podem penjar fotos de nosaltres amb el llibre que estem llegint o el llibre que, un dia, va canviar el curs de la nostra vida, ens podem oferir poemes, petits missatges i roses virtuals. Aquest any, més que mai, nosaltres els catalans, hem d’ajudar Sant Jordi a matar aquest enemic descarat i perillós, aquest enemic que no escup foc sinó milers de bactèries per tot arreu!! Per això quedem-nos a casa i endavant les xarxes!! I per matar el Coronadrac aquest, nosaltres catalans ens hem d’ajudar, hem de resistir, hem de lluitar i vencerem; perquè resistir, lluitar i vèncer, això és el tarranà del nostre poble al llarg de la història. Junts, somiem, imaginem, inventem el que farem demà, el que esdevindrem, el que canviarem a les nostres vides... el món d’ahir ja ha desaparegut, el món de demà s’està gestant, i d’aquestes paraules de confinats, han de sorgir esperances de confinats: pensem el futur i realitzarem la nostra revolució dels somriures.
Cristina MALET, estudiant de Llicenciatura de català de l’IFCT, Universitat de Perpinyà.
Comentaris (0)