Alà Baylac Ferrer

El comitè centralitzat de crisi espanyol, instrument contra l’independentisme

L’avantatge és a Espanya; Catalunya va perdent punts

Feia dies que tenia ganes de posar sus del paper les reflexions que m’inspiren la gestió de la crisi per Espanya. I evidentment veient com el govern espanyol “tracta” Catalunya.

Què evita la recentralització de l’Estat espanyol amb el pretext de la crisi sanitària? Belleu certs governants espanyols se pensen sincerament que són més eficaços concentrant tots els comandaments de policia, sanitat i seguretat civil en les mateixes mans i en un sol comitè de seguiment de l’epidèmia (a Madrid, és clar). Mes és probable que les intencions siguin altres. Podem dubtar de l’eficàcia de les autoritats espanyoles en molts dominis, però no cal que tinguem la ingenuïtat de pensar que no són prou intel·ligents per saber prendre les mesures adequades útils per continuar la lluita contra l’independentisme català i el procés, encara actiu (en mode de baixa intensitat, és segur), cap a la construcció i el reconeixement d’una república catalana sobirana. Quins fets han hagut d’afrontar i de patir els darrers anys les autoritats espanyoles? I dic ‘patir’ perquè Espanya havia perdut davant de la iniciativa independentista. Les realitats que no han perdut mai de vista els governants espanyols són que al moment dels atemptats islamistes de l’agost 2017 a les Rambles i a Cambrils, el govern de Puigdemont i la policia catalana van actuar amb la mateixa eficàcia que la d’un Estat sobirà i van resoldre amb èxit davant del món sencer l’atac terrorista. Un mes després, al setembre, el Parlament de Catalunya, contra totes les amenaces dels tribunals espanyols, va aprovar les lleis necessàries per fer al pas a la plena sobirania després d’un període de transició. El mes següent, l'1 d’octubre, el fracàs espanyol va ser encara més gros: en directe a les teles i a les xarxes socials del món sencer tothom va constatar com la majoria de ciutadans catalans anaven a votar al referèndum d’autodeterminació sota els cops i les violències policials brutals de la guàrdia civil i de la policia espanyola. I encara un mes més tard, després que finalment se declarés la República, se n’anaven a l’exili, amb el president Puigdemont, una part del govern català per evitar la “decapitació” del moviment independentista i per denunciar amb èxit a Europa la repressió política. Això són els referents als quals pensen les autoritats espanyoles al moment que se produeix una crisi major que afecta de ple i frontalment tot Espanya. Les autoritats espanyoles saben l’eficàcia que té la Generalitat a la qual han hagut de retornar les seues competències després de la suspensió temporària de l’autonomia. Deixar actuar la Generalitat dins aqueixa situació de crisi extrema representava un gran perill, probablement el més important per la supervivència de l’actual règim espanyol de l’Estat de les autonomies i de la monarquia de la Constitució del 1978. I davant del perill de deixar les mans lliures a un govern català independentista – i que a més podia demostrar ser més eficaç que l’administració espanyola, però això no era pas el més important – el govern de Pedro Sanchez ha optat rapidíssimament i sense cap hesitació per una recentralització autoritària i sense cap avís ni consulta prèvia, i la concentració en les soles mans del govern central de la policia catalana, de la seguretat civil catalana, de la sanitat catalana... Els és secundari la qüestió de l’eficàcia de la lluita contra l’epidèmia. No ho dic com a denúncia (que cadascú ha fet el que ha pogut arreu del món); és una simple constatació. I s’entén. No serviria de res de ser més eficaç si era per perdre una part tan important del territori com representa Catalunya. I cal reconèixer que en aquesta lluita, els espanyols són els guanyadors. El govern de Catalunya és sotmès o silenciat o impotent. Mana Madrid i Espanya ha guanyat punts. Ha evitat sobretot que a l’ocasió d’aqueixa crisi major, Catalunya demostrés la seua capacitat de fer d’estat i encara més n’aprofités per declarar-se independent. Imagineu un “tancament” de Catalunya, un aïllament del seu territori sota les seues úniques ordres i gestió de la Generalitat?! Com va passar per exemple al Tirol austríac. Un estat federal com és Alemanya, no ha pas recentralitzat res, ni declarat cap estat d’excepció, ni “recuperat” competències dels Länder. I en canvi és un dels països més eficaços d’Europa contra l’epidèmia. És clar, Berlín, no té pas por que Baviera declari la independència...

Alà Baylac-Ferrer

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal