Reinventar-se o només adaptar-se?
Segons alguns creadors d’opinió, després de l’actual crisi sanitària, l’independentisme haurà de reinventar-se.
Ja ho sé que Catalunya i el món en general han canviat molt durant els noranta-quatre anys transcorreguts des dels temps de Francesc Macià a Prats de Molló, però, de totes formes, l’independentisme no pot ser res més que el propòsit d’aconseguir un estat català independent. D’altra banda, després que hagi passat l’actual crisi sanitària, ens trobarem igualment amb l’espoli fiscal espanyol, el centralisme econòmic madrileny, la manca d’inversions en infraestructures, la imposició del castellà i, sobretot, amb el fracàs de l’Estatut de Miravet com a fórmula per trobar un encaix a Espanya, que, com és de domini públic, fou el detonant de l’inici del procés independentista ara fa prop d’una dècada. I això per no parlar dels presos i exiliats polítics, víctimes de l’onada repressiva del 2017.
Sí que és indiscutible, en canvi, que el 2021 viurem en una situació del tot diferent de la que s’hauria donat sense l’actual pandèmia del coronavirus. Llavors, els ja clàssics arguments de l’independentisme continuaran vigents però, tot i així, caldrà afegir-n’hi de nous. Fins a mitjans de març, l’actuació de la Generalitat fou tan negligent com la del govern espanyol; aleshores, tant a Barcelona com a Madrid es continuava amb el romanço que no calia patir ni amoïnar-se perquè, tot plegat, el coronavirus aquell no seria pas més greu que una passa de grip i, per això, dels avisos que, el 15 de febrer, va donar l’epidemiòleg Oriol Mitjà al programa de TV3 FAQS no va fer-ne cas ningú; el 7 de febrer, la gran preocupació era que, per raons sanitàries, s’havia suspès el Mobile World Congress (MWC) de Barcelona; òbviament, si s’hi hagués vist un senyal d’alarma, potser les coses no haurien acabat anant tan malament. Tanmateix, a partir de la formació del brot de contagi a Igualada, els responsables de la Generalitat van ser capaços d’adonar-se’n del problema i van decidir aïllar la Conca d’Òdena, mentre que, per més que s’hagués convertit en un focus de contagi a nivell europeu, en les instàncies polítiques espanyoles no hi havia ningú disposat a tancar Madrid; d’ençà d’aleshores, el govern de Quim Torra va començar a moure’s en sintonia amb els consells i indicacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mentre que Pedro Sánchez continuava anant a la seva fent sortir els militars i llençant unes arengues patrioteres ben dignes de Vox; afegim-hi, a més, el seu darrer acudit de pretendre aixecar el confinament a partir del 13 d’abril per més que els experts en salut ho desaconsellin del tot. D’altra banda, la recentralització per decret donada arran de la declaració de l’estat d’alarma per Pedro Sánchez demostra que l’autonomia de Catalunya —i les de les altres regions— només està vigent quan a Madrid els sembla que ha d’estar-ho i prou; una cosa és que el govern central vulgui coordinar l’acció de les diferents comunitats autònomes i una altra de diferent és que es constitueixi en únic centre de decisió anul·lant la capacitat de les autonomies, i, a sobre, fer-ho malgrat que, en l’àmbit sanitari, totes les competències estiguessin ja traspassades als diferents governs autonòmics; segur que a Alemanya hauria estat inconcebible que la cancellera Angela Merkel hagués pretès desposseir els governs dels diferents lands de la seva potestat d’actuació i de decisió; al capdavall, Baviera no va necessitar demanar permís a ningú per decretar el confinament dins del seu territori.
Quan ja hagi passat tot aquest tràngol en què ara ens trobem, l’independentisme, doncs, no necessitarà pas reinventar-se sinó, només, adaptar-se a la nova situació, un dels ingredients de la qual serà l’absolut descrèdit de la monarquia espanyola arran dels afers de corrupció de Joan Carles de Borbó i de l’actuació del seu fill el rei Felip VI. O és que algú s’ho creu que, després del coronavirus, Espanya es reinventarà tal com va intentar-ho el 1931 i ho va fer veure el 1977.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)