Un nou món
El món en què vivíem fins a principis del mes passat ha arribat a la seva fi i quan tot aquest tràngol s’hagi acabat, en començarà un altre de nou;
com és lògic, no podem saber com serà perquè els únics que s’atreveixen a predir el futur són els ximples del tarot i els babaus que s’hi deixen enredar. L’experiència de la pandèmia sempre quedarà i, doncs, serà absurd voler fer com si no hagués passat res, sobretot perquè caldrà prendre mesures per evitar una altra desgràcia com aquesta. Al capdavall, per entendre que, després de la mort d’un terç de la població europea en la Pesta Negra de 1348, ja res no va tornar a ser com abans no cal ser historiador sinó, simplement, tenir una mica sentit comú; el 1348, les coses haurien anat diferent sense la Pesta Negra, igual com el 2020 sense el coronavirus.
En aquestes setmanes hem vist a Barcelona senglars passejant tranquil·lament per la Diagonal i dofins nedant a prop de la platja; després ens tocarà a nosaltres decidir què ens estimem més tenir al mar si tota la brutícia que hi aboquem en la nostra activitat considerada normal o bé els dofins, però, òbviament, serà o l’una cosa o l’altra. La minva de la circulació de cotxes ha tingut com a conseqüència una davallada molt notable tant en el nivell de contaminació de l’aire de les grans ciutats com en el nombre de morts i ferits en accidents de trànsit; potser serà l’ocasió de replantejar-se la mobilitat basada en els vehicles particulars; l’ús generalitzat de l’automòbil presenta tres problemes insolubles: el consum de combustibles fòssils, la contaminació ambiental i, sobretot, el de les víctimes de la sinistralitat viària; el cotxe elèctric no és pas la panacea perquè l’increment del consum d’energia elèctrica també tindrà conseqüències ambientals i, d’altra banda, és obvi que si tothom surt a la carretera és pràcticament impossible que no acabi havent-hi accidents. El 14 de juliol a França i el 12 d’octubre a Espanya els aparells de l’Estat es dediquen a organitzar grans parades militars, amb interminables desfilades i exhibició de tota mena de material bèl·lic. Creixerà el nombre de gent que hi vegi una comèdia absurda? Evidentment, seria molt millor dedicar els pressupostos de defensa a sanitat, més que res perquè els virus i les bactèries no es poden combatre amb tancs, míssils i granades. Després del coronavirus, s’atrevirà cap polític a proposar retallades en sanitat? Què són més útils, els sanitaris o els soldats, les ambulàncies o els portaavions? Segurament, el turisme trigarà a recuperar-se; significarà això que a Barcelona baixin els preus del lloguer dels pisos perquè els amos dels pisos turístics no sàpiguen què fer-ne? Tornarà la tranquil·litat pertorbada pel turisme a la Barceloneta i a d’altres barris? Deixaran d’haver-ne de marxar els veïns de tota la vida? Seran capaços a Mallorca de trobar un model econòmic no basat en el turisme? S’aterraran tots els hotels i blocs d’apartaments que han desfigurat els paisatges de la costa? Naturalment, a banda de les qüestions relacionades amb el coronavirus, tots sabem que l’actual sistema de producció no és pas sostenible, tal com ho demostra la crisi climàtica i, segons diuen algunes males llengües, l’aturada d’activitats provocada per la pandèmia podria ajudar força a endarrerir el canvi climàtic.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)