Fets l’un per a l’altre
Suposo que no costa gaire comprendre com és que, als discursos i actuacions del rei d’Espanya i del president del govern espanyol, a Portugal no hi paren la mateixa atenció ni hi donen la mateixa importància que a Catalunya.
Ací tindríem la possibilitat de posar-nos a especular sobre com podrien ser-ne de diferents les coses avui dia a Portugal i a Catalunya si certes revoltes i lluites del segle xvii haguessin anat d’una altra manera, però, com m’imagino que tothom deu entendre-ho, mentre duri l’actual crisi sanitària no ens podem permetre pas el luxe de perdre el temps discutint sobre el sexe dels àngels ni parlant per parlar.
Finalment, Sa Majestat Felip VI rei d’Espanya va arribar a la conclusió que havia d’adreçar un missatge als contribuents que, amb els seus impostos, li paguen les despeses del palau de la Zarzuela i, per això, dijous passat va emetre’s per la televisió un reial discurs. El problema, tanmateix, és que Felip VI havia de parlar però no pas del problema del coronavirus, que ja ho sabem que no li correspon pas a ell intentar solucionar-lo, sinó dels tripijocs financers del seu pare Joan Carles de Borbó amb comptes a Suïssa i en paradisos fiscals, i, precisament, sobre això no va dir ni piu. A ell li deu semblar que amb l’anunci que renunciava a l’herència de son pare i retirant-li l’assignació que cobrava dels fons de la Casa del Rei, ja havia complert, però no; en primer lloc, aquesta renúncia és nul·la perquè Joan Carles continua viu i, per tant, no li impediria pas quedar-se els diners el dia de demà; d’altra banda, el problema no és pas qui sigui l’hereu o beneficiari d’aquests diners, sinó que Joan Carles de Borbó disposa d’uns quants milions d’euros defraudats a la Hisenda espanyola, que ara potser anirien molt bé per lluitar contra el coronavirus; a més, s’ha sabut que feia un any que Felip VI estava al corrent de la seva condició d’hereu d’aquests diners. La conseqüència de tot plegat fou la sonora cassolada que va sentir-se en el moment que Sa Majestat sortia a la televisió; va ser significatiu que les cassoles sonessin no sols a Catalunya i a Euskadi, on els Borbó i la monarquia no han gaudit mai de gaire acceptació, sinó a tot arreu d’Espanya, començant per Madrid mateix; ara bé, passi el que passi, mentre els partits monàrquics —Vox, PP, Cs i PSOE— sumin, i de llarg, majoria absoluta a les corts espanyoles, Felip VI pot estar tranquil que no li tocarà pas fer com va haver de fer el seu besavi Alfons XIII el 14 d’abril de 1931.
Dos dies després, qui va sortir a la televisió no va ser el rei sinó el president del govern Pedro Sánchez, a qui sí que li pertoca decidir quines mesures cal prendre per lluitar contra la pandèmia. I en realitat, tot va ser molt de soroll per no-res, perquè respecte del que va dir la setmana abans quan va decretar l’estat d’alarma no va aportar cap novetat; cal felicitar-lo, doncs, per la seva mestria en l’art de parlar sense dir res; per tant, es continuarà sense tancar un focus important d’infecció com ho és Madrid; de confinar Catalunya, tal com ho demana contínuament el president Quim Torra, ni parlar-ne, i això sí, tots units i militaritzats perquè per lluitar contra l’epidèmia es necessiten soldats i no pas metges i infermeres; en fi, si a les carreters secundàries de la província d’Orense hi ha uns blocs de pedra que hi impedeixen passar la frontera cap a Portugal, qui els hi ha col·locats ha estat el govern portuguès. La veritat, si Pedro Sánchez pot ser president del govern espanyol, no entenc pas per què no hauria de poder ser rei d’Espanya Felip VI; no costa gaire veure que estan fets l’un per a l’altre.
Santiago Abascal, el màxim dirigent de Vox, no tenia pas cap obligació de fer declaracions públiques, però, tot i així, ha decidit obrir la boca per demanar que els esportistes d’elit siguin eximits de seguir les mesures de confinament perquè així puguin entrenar-se per als propers jocs olímpics; certament, no ho veu que, amb les mesures que Pedro Sánchez està adoptant de cara a l’epidèmia, si a Tòquio aquests esforçats esportistes aconseguissin guanyar totes les medalles d’or, ja no quedaran espanyols per poder-los aplaudir perquè s’hauran mort tots del coronavirus.
Pot mantenir-se la monarquia a Espanya després de l’escàndol financer de Joan Carles de Borbó? Si al PP, els seus múltiples afers de corrupció no l’han fet desaparèixer de la vida política espanyola, per què no? I si, a més, hi ha gent disposada a votar Vox malgrat les bestieses que profereixen els seus dirigents un dia sí i l’altre també, segur que sí.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)