La rua de la vergonya
"...la repugnant rua de carnestoltes de Campo de Criptana s’explica perquè Espanya és aquell país d’Europa on la II Guerra Mundial la guanyaren les potències feixistes de l’Eix,..."
En els documents que van presentar a l’ajuntament de Campo de Criptana (Ciudad Real) demanant permís per fer desfilar la seva comparsa a la rua de carnestoltes, l’associació cultural “El Chaparral” va definir el muntatge sobre l’Holocaust que hi pretenia exhibir com la memòria d’un dels fets més deshonrosos del segle xx i un homenatge als milions de víctimes de l’extermini nazi. Si això s’ho creien honestament i de bona fe, llavors, encara es pot considerar un judici excessivament benèvol qualificar de ximples els membres —tots sense excepció, des del primer fins a l’últim— d’aquesta associació cultural de Las Mesas (Cuenca); sembla mentida que, ni tan sols quan en feien els assajos, no se n’adonessin que, en una comparsa de carnestoltes on hi havien de sortir ballant pel carrer persones disfressades de soldats nazis i de presos jueus dels camps d’extermini, era molt senzill veure-hi la vil i repugnant banalització de l’Holocaust i la burla als sis milions de jueus assassinats pels nazis que ha denunciat l’ambaixada d’Israel a Espanya per mitjà del seu portantveu Yoav Katz. D’altra banda, a l’hora de decidir si s’autoritzava la comparsa proposada per “El Chaparral”, a l’Ajuntament de Campo de Criptana no ho va saber veure ningú que en una festa de disbauxa, gresca i transgressió com ho és el Carnestoltes, qualsevol referència a l’Holocaust hi està fora de lloc; quan es tracta de recordar un fet tan dolorós com l’extermini nazi i homenatjar-ne les víctimes, la gent normal fa mostres de dol com ara guardar un minut de silenci, però, de cap manera, organitzar rues de carnestoltes o festes amb música i ball.
Una aberració com la repugnant rua de carnestoltes de Campo de Criptana s’explica perquè Espanya és aquell país d’Europa on la II Guerra Mundial la guanyaren les potències feixistes de l’Eix, a les quals no s’hi ha demanat mai comptes pels seus crims, ni tan sols després de la “modèlica i exemplar” transició democràtica que posà fi al franquisme; lògicament, a recordar-nos-ho, per si ens n’havíem oblidat, també hi contribueix la normalitat amb què a Espanya, en camps de futbol i en d’altra mena de llocs, s’exhibeixen esvàstiques i es fan salutacions nazis, cosa que a Alemanya i a la resta d’Europa seria delicte; per això, uns aficionats espanyols que van anar a Bèlgica per veure-hi un partit de futbol es van quedar d’allò més sorpresos quan la policia belga els va requisar tots els símbols nazis i feixistes que duien. El consistori de Campo de Criptana ha respost a les crítiques pel deplorable espectacle que va autoritzar emetent una nota de premsa excusant-se en les bones intencions que mostrava “El Chaparral” en els seus documents de sol·licitud, però hem de témer que no sols no hi haurà dimissions sinó, sobretot, que cap instància judicial espanyola investigarà l’alcalde i els regidors d’aquest ajuntament —igual com també els membres de l’associació “El Chaparral”— per veure si han incorregut en un delicte d’odi o d’apologia del nazisme; per cert, de cara al Carnestoltes de l’any que ve, què estan començant a preparar a “El Chaparral”, una versió còmica de La llista de Schindler o, potser millor encara, una comparsa on els ballarins desfilin pel carrer disfressats de falangistes i de presoners republicans espanyols? Com el representarien ells el camp de concentració d’Argelers? Lògicament, si, ara fa un mes, els reis d’Espanya acudiren als actes de la commemoració del setanta-cinquè aniversari de l’alliberament del camp d’Auschwitz pels Aliats fou, només, perquè, malgrat tot, els responsables polítics espanyols consideren necessari mantenir les formes davant dels socis de la Unió Europea; al capdavall, ara fa quaranta anys, va ser la necessitat d’integrar-se a la Comunitat Econòmica Europea que va acabar decidint antics jerarques del franquisme com Adolfo Suárez o Manuel Fraga Iribarne a acceptar liquidar el règim i instaurar una democràcia. No sols, malgrat les demandes d’extradició presentades per Bèlgica, el criminal nazi belga Léon Degrelle va poder viure tranquil i feliç a Espanya fins que, el 1994, es va morir a la venerable edat de vuitanta-vuit anys, sinó que el 1979 l’exhibició a TVE de la sèrie Holocaust va retardar-se perquè Eduardo Autrán Arias-Salgado, subdirector per a la producció aliena, tenia seriosos dubtes sobre la veracitat de l’Holocaust i, segurament, li deuria crear un problema de consciència embrutar la memòria del Führer, igual com el 1978, TVE va emetre el documental britànic sobre la II Guerra Mundial titulat The World at War només que suprimint-ne el capítol dedicat als camps d’extermini nazis.
Xavier Deuloner i Camins
Comentaris (0)