Xavier Deulonder i Camins

Eleccions i independència

Ara que sabem que aviat el president Quim Torra ens cridarà a les urnes, el primer objectiu a assolir ha de ser el de renovar la majoria absoluta independentista a la cambra,

existent des de les eleccions del 27 de setembre del 2015; cal, doncs, que, en el nou parlament, Junts per Catalunya, ERC i la CUP hi ocupin en total un mínim de seixanta-vuit escons perquè, en cas contrari, l’independentisme patiria a Catalunya una derrota a les urnes comparable a la que va sofrir al Quebec després d’haver perdut els referèndums d’autodeterminació de 1980 i 1995 o a Escòcia amb el referèndum del 2014. D’altra banda, si aconseguíssim, a més, que la suma de vots als tres partits independentistes superés el 50% del total de sufragis emesos, llavors deslegitimaríem aquells sectors de l’independentisme que consideren necessari començar per eixamplar la base social del moviment sobiranista; lògicament, també quedaria en evidència l’espanyolisme, però, com ja sabem, per a ells, fins i tot si es donés el cas que de tots els habitants de Catalunya no n’hi hagués cap que se sentís espanyol, la unitat d’Espanya continuaria sent una cosa sagrada i inqüestionable que cal imposar per la força si cal; al capdavall, Espanya reivindica Gibraltar malgrat que és una cosa del tot demostrada la inexistència de cap mena de sentiment espanyolista entre els habitants del Penyal.

Durant aquests darrers dos anys hem après que hi ha dues coses igual d’impossibles: l’una és dirigir el procés independentista des de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, unes institucions que, per la via de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, l’Estat espanyol pot suspendre i intervenir quan li sembli, i l’altra és administrar la Generalitat des de la presó o des de l’exili; per tant, la Generalitat i el Consell per a la República han de seguir dues vies paral·leles sense interferir mai els uns en l’àmbit dels altres. Després de quaranta anys autonomia, avui dia la Generalitat s’encarrega de coses tan importants com l’escola i TV3; per això, no ens podem pas permetre deixar-la en mans de les forces espanyolistes; al capdavall, va ser per aquesta raó que, malgrat les circumstàncies de la seva convocatòria, els partits independentistes van acceptar participar en les eleccions del 21 de desembre del 2017; d’altra banda, com que, d’ençà de l’aplicació de l’article 155 pel govern de Mariano Rajoy, ERC ha estat la força que ha mostrat una actitud més possibilista d’ajornar indefinidament la lluita directa amb l’Estat, proposo que se li permeti formar un executiu monocolor de la Generalitat encara que ni tan sols sigui la candidatura independentista més votada; si la màxima ambició de Pere Aragonès i els seus col·laboradors és governar la Generalitat, deixem-los fer que ja s’ho trobaran, i si els vingués de gust oferir algunes conselleries a En Comú Podem, no vindria d’ací tampoc; evidentment, en el cas que pretenguessin incloure el PSC a l’acord, llavors sí que caldria posar el crit al cel; mentrestant, al Parlament, Junts per Catalunya i la CUP s’haurien de dedicar a fer oposició independentista al govern d’ERC, és a dir, deixar-lo en evidència cada vegada que semblés decantar-se per una actuació plenament autonomista. D’aquesta manera, aconseguiríem una legislatura relativament estable, durant la qual el Consell per la República, l’ANC, Òmnium, el tsunami democràtic i d’altres plataformes socials s’haurien de dedicar a mirar de trobar la manera de preparar l’enfrontament directe amb l’estat perquè quan “ho tornem a fer”, les coses surtin no pas millor que el 2017 sinó, simplement, bé. Si a algú li interessa la referència, en el cas que la legislatura que comenci amb les noves eleccions arribi al final del seu mandat, serem a l’any 2024, quan s’escaurà el bicentenari de la batalla d’Ayacucho que va significar per als espanyols la pèrdua definitiva del domini de l’Amèrica del Sud; va culminar així un procés independentista iniciat, precisament, el 1810.
Passant a l’àmbit de les curiositats personals, vista la caiguda lliure que està experimentant Ciutadans, que ha dut a la retirada d’Albert Rivera, m’agradaria saber què votaran ara els que, el 21 de desembre del 2017, van donar el seu vot a la candidatura encapçalada aleshores per Inés Arrimadas; segurament serà aquest sector de l’electorat el que es disputaran el PSC i el PP.

 Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal