Xavier Deulonder i Camins

Il·legalitzar partits

A Espanya, tots els partits polítics van ser legals des de la fi del franquisme fins a l’aprovació de la Llei de Partits

Ley Orgánica 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos—, en aplicació de la qual, el 2002, va il·legalitzar-se Batasuna —refundació de l’antiga Herri Batasuna— no pas perquè defensés la independència d’Euskadi sinó perquè no condemnava l’acció terrorista d’ETA. Ja des de bon principi, però, va plantejar-se com era que, per exemple, no es va il·legalitzar també el partit ultradretà i neonazi Alianza Nacional que, en les eleccions municipals del 2007, no va tenir cap problema per poder presentar una candidatura a Xiva (Foia de Bunyol) de la qual formava part Pedro Cuevas, assassí de l’independentista Guillem Agulló i, a més, amb un llarg historial de violència, com també de contactes amb grups neonazis; d’altra banda, els màxims dirigents d’Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña Muñoz i Iñigo Pérez de Herrasti Urquijo, estaven aleshores a la presó acusats de tinença d’armes i de material inflamable per fabricar explosius, amb què pretenien, presumiblement, atemptar contra familiars de presos d’ETA, mentre que, en canvi, persones anteriorment vinculades a Batasuna no podien presentar-se a les eleccions encara que no tinguessin cap mena d’antecedent penal; resultava, doncs, lícit preguntar-se si la Llei de Partits també estava vigent al País Valencià, on sempre ha resultat proverbial la tolerància de les autoritats amb la violència de l’extrema dreta espanyolista.

Basant-se, com és obvi, en el precedent de Batasuna, ara Vox ha presentat al Congrés dels Diputats una proposta de reforma de la Llei de Partits per il·legalitzar els partits independentistes —ERC, JxCat i Bildu— com també, segons com, el PNB i el BNG; en opinió de Vox, no pot ser legal cap partit que, en la seva actuació, vulneri els principis democràtics, particularment si pretén deteriorar o destruir el règim de llibertats o eliminar el sistema democràtic, així com si es proposa deteriorar o destruir la sobirania nacional o la indissoluble unitat de la nació espanyola. El problema, però, és que, com ja s’ha assenyalat en diferents ocasions, no resulta gaire comprensible l’existència legal de Vox ja que, tal com ho estableix la Llei de Partits del 2002, per garantir el funcionament del sistema democràtic i les llibertats dels ciutadans, cal impedir que un partit polític pugui justificar el racisme, la xenofòbia o la violència; òbviament, tots estem al corrent de les opinions i actituds de Vox envers els menors no acompanyats, els immigrants magrebins i el col·lectiu LGTBi; d’altra banda, també ens fem càrrec de per quines raons no es persegueix a Espanya l’apologia del franquisme i d’ací ve que sigui la cosa més normal del món que Vox hagi proposat també la derogació de la Llei de Memòria Històrica, no fos cas que algú esbombés els crims del general franquista Eugenio Espinosa de los Monteros (1880-1954), germà del besavi del dirigent de Vox Iván Espinosa de los Monteros, marit, d’altra banda, de l’arquitecta sense títol. Donada la correlació de forces al Congrés dels Diputats, és gairebé impossible que prosperi la proposta de Vox; tanmateix, no ha de costar gaire adonar-se’n, amb iniciatives com aquesta, el partit de la ultradreta neofranquista no vol res més que fer-se veure per així aconseguir més vots i escons en les properes eleccions generals espanyoles que, en principi, si es manté l’acord entre el PSOE i ERC, no haurien de convocar-se fins al 2023; vistes com estan les coses a Espanya, on l’única cosa que sembla preocupar és la seva unitat nacional, és de témer que proposant il·legalitzar els partits independentistes, Vox arribi a eixamplar el seu nombre de vots i, sobretot, a provocar una radicalització de les postures del PP, com ja va veure’s dissabte passat, quan, a Oriola, el partit que pretén presentar-se com una dreta democràtica europea, del tot comparable a Les Républicains de Sarkozy, va donar suport a la bròfega campanya de Vox contra l’ensenyament del català a les escoles, que va acabar sent una exhibició del nacionalisme espanyol més ranci, xaró i reaccionari; tanmateix, Vox protestava contra una llei de plurilingüisme molt semblant a una altra que, en el seu moment, havia proposat Alejandro Font de Mora (PP) en la seva època de conseller d’educació de la Generalitat Valenciana (2007-2011); ben mirat, però, què pot esperar-se si, tal com es veu en una de les fotografies d’Isabel Bonig a Oriola, no és cap problema que un CEIP —Centre d’Educació Infantil i Primària— dugui el nom de Primo de Rivera.

Xavier Deulonder i Camins 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal