La disputa del vot espanyolista i la immersió lingüística
A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el 21 de desembre del 2017 en les circumstàncies que tots sabem i coneixem, Ciutadans va obtenir trenta-sis escons, el PSC, disset i el PP, només quatre; per tant, quedava clar quina era la força hegemònica dins del bloc espanyolista,
com també, a la vista d’aquests resultats, semblava raonable preguntar-se si arribaria el dia que el PP quedaria fora de la cambra catalana; tanmateix, després dels comicis espanyols del passat 10 de novembre, sembla obvi que quan torni a haver-hi eleccions al Parlament de Catalunya, i al marge de quan es convoquin, el partit que corre el risc de quedar-se sense escons a la cambra és, precisament, Ciutadans; Albert Rivera reivindicava el llegat polític d’Adolfo Suárez, i ara el seu partit sembla abocat a acabar fent la mateixa fi que van fer, primer, la UCD i, després, el CDS.
Com tothom sap, Ciutadans va formar-se el 2006 com a reacció no pas a l’independentisme, aleshores encara minoritari, sinó al catalanisme; per això, un dels seus senyals d’identitat era la seva oposició radical a la política d’immersió lingüística a les escoles, que, des de bon principi, han intentat torpedinar per tots els mitjans possibles. El 2017, el vot a Ciutadans —el partit d’aquells a qui fa nosa la catalanitat i que, per això, voldrien que l’ús del català a Catalunya fos tan residual com el de l’occità a Occitània— va representar, més o menys, un 20% de l’electorat; per tant, ara que aquest partit està es procés de liquidació, és lògic que d’altres en vulguin ocupar l’espai, cosa que explica la nova orientació del PSC, abandonant el seu tradicional suport a la immersió lingüística escolar; al capdavall, Ciutadans va sorgir en el seu moment de certs sectors de l’esquerra espanyolista barcelonina descontents amb el tarannà massa catalanista que, aleshores, mostrava el PSC; una altra cosa és que aquests mateixos sectors s’hagin sentit decebuts amb Albert Rivera perquè, a Espanya, emprava un discurs dretà idèntic al del PP, que el va dur a esdevenir, juntament amb Vox, un dels components del “tripartit fatxa”.
Tenint en compte les circumstàncies que s’han viscut a Catalunya durant els darrers quaranta anys, a mi em sembla molt comprensible que el model d’immersió lingüística no s’hagi pogut aplicar com haurien volgut els seus impulsors, però, evidentment, les coses estarien molt pitjor sense la immersió, segons podem comprovar-ho al País Valencià, on funcionen dues xarxes escolars, l’una en català i l’altra en castellà. D’altra banda, el català no arribarà a ser mai una llengua normalitzada fins que arribi el moment que una persona castellanoparlant no pugui tenir la seguretat que el castellà és una llengua que a Catalunya —el Principat— tothom l’entén i la sap parlar; per això, considero una condició necessària i imprescindible per assolir, d’una vegada i per sempre, la normalització del català que a l’escola l’ensenyament i aprenentatge del castellà deixi de ser obligatori per passar a ser optatiu, i, com és obvi, comprenc que una mesura d’aquesta mena només pot prendre-la el govern de la República Catalana perquè la Generalitat de Catalunya no podrà fer-ho mai de cap manera. Tant de bo avui dia hi hagués determinades comarques de Catalunya on els joves sortissin de l’escola sense dominar el castellà a la perfecció, mentre que, en canvi, sí que em sap greu que nivell d’anglès que s’assoleix a les escoles catalanes deixa que molt que desitjar i per a aquells que encara no ho sàpiguen, avui dia la llengua internacional que es necessita per anar pel món no és pas el castellà sinó l’anglès; certament, a més del català i l’anglès convindria aprendre d’altres llengües, però això no significa haver d’estudiar, necessàriament, el castellà. Ben mirat, però, actualment sí que hi ha una part de Catalunya on la gent no sap castellà, però és la Catalunya Nord on gairebé tothom parla en francès.
A Madrid, Pedro Sánchez no ha dit res sobre autodeterminació i amnistia, mentre que a Barcelona, Miquel Iceta ha començat a atacar la immersió lingüística. En unes circumstàncies com aquestes, segur que té sentit que els partits independentistes iniciïn cap mena de diàleg amb el PSOE?
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)