cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Per mi, s’ho haurien pogut ben estalviar

Evidentment, en treure’n les restes del Valle de los Caídos, a Franco no se li han retut honors d’estat perquè llavors sí que ja n’hi hauria hagut per llogar-hi cadires, però s’ha permès que familiars i admiradors se n’aprofitessin per fer una apologia descarada del franquisme,

una cosa inconcebible a França amb el mariscal Pétain, a Itàlia amb Mussolini i, sobretot, a Alemanya amb Hitler. Les imatges dels néts i besnéts carregant el taüt amb les restes del Caudillo de España por la Gracia de Dios sobre les seves espatlles i les del prior de la comunitat benedictina del Valle de los Caídos beneint-les en el moment de ser introduïdes al cotxe fúnebre són impagables, igual com les de la presència d’Antonio Tejero a l’acte; potser l’ex-tinent coronel de la Guàrdia Civil sent complex d’inferioritat respecte d’algú que va aconseguir triomfar en un cop d’estat, i això per no parlar de l’homilia que, en la missa en honor a Franco, va pronunciar mossèn Ramón Tejero, fill del colpista del 23-F; per cert, quan, en la litúrgia de la missa, el sacerdot ha d’indicar als fidels que poden seure, el pare Ramón ho fa dient “que se sienten coño”, potser? A més, segons es veu, d’entre els monjos benedictins, els catalanistes se’n van a Montserrat mentre que els franquistes empedreïts se’n van al Valle de los Caídos. D’altra banda, com s’entén que la família Franco hagi pogut pledejar per tenir enterrat un dels seus membres en un sepulcre que no és pas propietat seva sinó del Patrimonio Nacional, és a dir, de l’Estat? Bé, a mi em sembla que hi ha força famílies espanyoles que si estarien disposades a acudir als tribunals seria perquè se’ls restituïssin les restes mortals d’aquells dels seus membres que, sense el seu consentiment, van ser enterrades al Valle de los Caídos per ordre de Franco. Naturalment, la ministra de justícia Dolores Delgado, vestida de dol rigorós, va aguantar impertèrrita tots els visques a Franco que es van proferir durant l’acte d’exhumació, mentre que al camp d’Auschwitz, en un acte d’homenatge a les víctimes del nazisme, va marxar al primer crit que va sentit en favor dels presos polítics catalans; ja es comprèn, doncs, que es tracta de coses del tot diferents.

A la fi de la II Guerra Mundial, els soviètics ocuparen Berlín i, per això, quedaren en poder seu les restes mortals de Hitler, suïcidat al búnquer de la cancelleria del Reich el 30 d’abril de 1945; evidentment, les autoritats de Moscou haurien pogut decidir lliurar aquestes despulles als seus familiars perquè les sepultessin allà on els semblés; si, en comptes d’això, les conservaren durant uns quants anys fins que les van destruir i llençar en un lloc desconegut, no fou pas per cap desig de venjança post mortem sinó per evitar l’aparició d’un santuari on els neonazis poguessin peregrinar-hi per homenatjar la memòria del Führer. Ara, però, tenim les restes de Franco enterrades al cementiri de Mingorrubio, situat al barri que el dictador va fer construir al voltant del palau del Pardo —com molts recordem, la seva residència oficial— per allotjar-hi la seva guàrdia personal; així doncs, el proper 20-N, els fatxes es podran estalviar el viatge al Valle de los Caídos i, a més, a Mingorrubio, que segur que els queda molt més a prop, també podran retre homenatge a Doña Carmen Polo de Franco, la dona del dictador, i a d’altres jerarques del règim que hi estan enterrats: Carlos Arias Navarro, els almiralls Luis Carrero Blanco i Pedro Nieto Antúnez, Francisco Franco Salgado-Araujo, cosí i secretari del dictador, els tinents generals Carlos Iniesta Cano i Félix Álvarez-Arenas Pacheco com també els ministres Nemesio Fernández-Cuesta i Demetrio Carceller, i encara Pedro Sánchez pretendrà que hàgim d’agrair-li que Franco no hagi acabat sebollit a la catedral de l’Almudena, on, aviat en farà dos anys, l’enterro de la filla del dictador fou un vergonyós acte social. Si a Espanya s’hagués condemnat el franquisme, ja faria dècades que les restes de Franco haurien rebut sepultura al costat de les de Hitler, que el Valle de los Caídos s’hauria demolit i que s’hauria indemnitzat els presos polítics que van ser obligats a treballar en la seva construcció, però és clar, si Francis Franco, nét del dictador, no ha rebut cap sanció penal per haver atropellat dos agents de la Guàrdia Civil quan intentava donar-se a la fuga després que l’haguessin sorprès conduint de manera temerària, és obvi que resulta impossible fer justícia pels crims del règim franquista.

De l’exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos organitzada pel govern de Pedro Sánchez no n’esperava pas res de bo i l’espectacle que hem hagut de veure durant aquests dies m’ha confirmat els meus pitjors presagis; per això, s’ho haurien pogut ben estalviar.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal