cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Resum de la setmana

Naturalment, els magistrats del Tribunal Suprem comprenien que si, en el judici contra els polítics catalans acusats d’haver organitzat el referèndum de l’1 d’octubre, dictaven una sentència absolutòria,

llavors desautoritzaven tota l’actuació que, durant els darrers dos anys, havia menat Espanya a Catalunya, començant pel desafortunat reial discurs del 3 d’octubre i acabant per l’aplicació mateixa del 155; ara bé, els jutges de l’alt tribunal s’han trobat que, en contra de com s’ho esperaven, les dures condemnes que han dictat contra els presos polítics no sols no han significat la fi del procés independentista català sinó que encara l’han revifat perquè la iniciativa ha passat dels dirigents del PDECAT i ERC, molt més interessats a conservar l’actual règim autonòmic que no pas a avançar vers la República, a la gent que es mobilitza al carrer en rebuig no ja contra la sentència sinó també contra un estat autoritari i repressiu.

Ara per ara, el govern de la Generalitat deu creure’s que la millor manera d’evitar una nova aplicació de l’article 155, que Albert Rivera està demanant a crits, és enviar els Mossos d’Esquadra a reprimir els manifestants sense contemplacions; bé, el 1981, el general Wojciech Jaruzelski, primer ministre des del febrer, va impedir una invasió soviètica de Polònia, similar a les que s’havien patit a Hongria el 1956 i a Txecoslovàquia el 1968, implantant el 13 de desembre la llei marcial, cosa que li va permetre emprendre una persecució implacable de Solidarność, el sindicat obrer anticomunista dirigit per Lech Wałęsa; naturalment, falta veure si als opositors al règim comunista polonès els va significar cap consol veure’s atonyinats i detinguts per policies polonesos en comptes de per soldats soviètics. Ben mirat, quina diferència hi ha que els que carreguin contra els manifestants siguin mossos d’esquadra, policies espanyols o guàrdies civils o que els Mossos estiguin sota la direcció del conseller d’interior de la Generalitat o del ministre de l’interior del govern central?

Lògicament, la part negativa d’aquesta setmana de mobilitzacions ha estat la violència; si som gent civilitzada, no ens interessa pas que algú perdi un ull per l’impacte d’una bala de goma, ni tampoc que ningú acabi a l’hospital ferit greu tal com li ha passat a una noia ingressada a la Vall d’Hebron i a un policia tractat a Sant Pau, i tant en un cas com en l’altre, cal depurar responsabilitats identificant i condemnant els culpables. D’altra banda, que l’enfrontament entre un grup de manifestants i un escamot de la policia s’acabi amb els agents de l’ordre fugint espaordits és una cosa del tot impossible perquè els policies disposen de material de sobres per defensar-se i atacar, com també si arriben a veure’s desbordats, sempre poden cridar reforços; a més, cal suposar-ho, uns policies que retrocedissin davant d’uns manifestants violents haurien d’acabar donant explicacions als seus superiors, igual com hauria de fer-ho un bomber que en comptes d’enfrontar-se al foc per apagar l’incendi hagués arrencat córrer cames ajudeu-me. Naturalment, el problema no és pas el cost econòmic d’un contenidor o de qualsevol altre element del mobiliari urbà, sinó que de cremar-los o destruir-los no se’n treu res. Així doncs, per a la gent que es mobilitza, el rebuig a la violència no és pas una qüestió ètica o moral sinó, simplement, de sentit comú.

Segons diuen, aquest diumenge la Plaça de Sant Jaume estava tota plena de militants i simpatitzants de Ciutadans que, a més de demanar una nova aplicació de l’article 155, han aplaudit amb ganes la promesa que els ha fet Albert Rivera d’empresonar tots els que vulguin trencar Espanya si mai arriba a presidir el govern espanyol, amb la qual cosa ha demostrat el concepte que té de les llibertats de pensament i d’expressió. Omplir la Plaça de Sant Jaume no està pas malament, però és clar, divendres dia 18, els independentistes que protestaven contra la sentència van ocupar tot el Passeig de Gràcia ja que van congregar, tenint en compte les xifres de la Guàrdia Urbana, un mig milió de persones, una quantitat de gent que a la Plaça de Sant Jaume segur que no hi cap pas.

Ada Colau demana que s’obri un diàleg entre els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez; el problema, però, és que a la Moncloa al president Torra no li agafen el telèfon donant-li l’excusa que el president Sánchez està reunit; si l’actual responsable del govern espanyol considera que té coses més importants i més urgents a fer que intentar resoldre el problema de Catalunya, ell sabrà quin és el seu ordre de prioritats. D’altra banda, que, comparat amb Pablo Casado, Albert Riviera i Santiago Abascal, Pedro Sánchez encara pugui donar imatge de moderat ens indica quina mena de país és Espanya; fet i fet, què se’n deu poder esperar d’una societat on és possible prendre’s seriosament un partit com Vox?

Xavier Deulonder i camins

 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal