cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Una altra Hispanitat més

Igual com cada any pel 12 d’octubre, a Madrid s’ha fet la gran desfilada militar en presència de les principals autoritats espanyoles que, coses de la vida, precisament aquest dia no poden ni fer festa ni anar-se’n de pont;

com és lògic, als qui l’organitzen, hi participen o, simplement, acudeixen a presenciar-la els deu semblar que té molt de sentit gastar-s’hi centenars de milers d’euros com si en pensions, sanitat, educació o prestacions socials, l’administració pública espanyola pogués anar de sobrada; enguany, l’única novetat ha estat la nota còmica del paracaigudista amb la bandera espanyola que ha ensopegat amb un fanal sense, afortunadament, prendre-hi mal. A Barcelona, hi ha hagut tant la manifestació de l’extrema dreta, on s’han bramat els habituals despropòsits i bestieses que es poden esperar d’aquesta mena de gent, com la manifestació dels que es declaren contraris a la celebració d’un genocidi imperialista perquè, evidentment, per als pobles americans hauria estat molt millor que Colón hagués naufragat al mig de l’Oceà; aquests són actes habituals en el 12 d’octubre barceloní des de fa dècades, però, d’ençà de l’inici del procés independentista, s’hi ha afegit la manifestació espanyolista a la Plaça de Catalunya, que pretén ser la resposta unionista a les mobilitzacions de la Diada de l’Onze de Setembre; segons diuen, aquesta vegada l’assistència hi ha estat força fluixa, però, de totes maneres, no crec pas que gaires dels que, en les darreres eleccions catalanes, van votar PP, Ciutadans o PSC s’hagin tornat independentistes.

Tot s’ha fet com sempre, només que ara s’està a l’espera de l’impacte que tindrà a Catalunya la sentència, parcialment filtrada, del Tribunal Suprem en el judici contra els dirigents polítics catalans acusats de rebel·lió, sedició, desobediència i malversació de fons per haver posat les urnes perquè la gent pogués decidir sobre el futur del seu país, i, naturalment, els més de dos milions de persones que van participar en el referèndum de l’1 d’octubre no poden mostrar-se indiferents a les condemnes dictades contra els qui el van organitzar i fer possible; ara bé, salta a la vista que, si més no en la Espanya oficial, això no importa gaire per no dir gens; segur que s’ha prioritzat establir la posició de la cabra de la Legión en la desfilada que no pas intentar trobar una solució al problema de Catalunya que, lògicament, no en pot ser d’altra que la celebració d’un referèndum oficial i l’amnistia —no l’indult— dels presos polítics; igual l’únic problema és que uns quants policies nacionals i guàrdies civils no han pogut desfilar a Madrid perquè els han enviats a Catalunya a enfrontar-se, a garrotades si cal, amb la gent que protesti contra la sentència; com hem vist, doncs, la cara de prunes agres que han fet el rei i alguns dirigents polítics espanyols ha estat només per la trompada del paracaigudista. El cas és que l’endemà mateix de la Hispanitat, a Catalunya, on d’altra banda, ha encès força els ànims les darreres detencions de membres dels CDR i el tracte que se’ls ha donat, ha sortit força gent al carrer però no pas a celebrar la gesta oceànica de Colón ni el record de l’imperi on no es ponia mai el sol, sinó a demanar la llibertat d’aquelles persones que la Junta Electoral Central no permet denominar presos polítics. Espanya, doncs, ha ofert un dels seus habituals recitals d’immobilisme; ara es tracta de veure si, en els dies d’aquesta crucial setmana, on molta gent té ganes de culminar la feina que, ara fa dos anys, no es va saber finalitzar, s’arribarà a crear una situació en que a Madrid hagin de canviar de discurs.

Els partits del govern de la Generalitat diuen que ells procuraran preservar les institucions autonòmiques, és a dir, intentar evitar que a Espanya decideixin suprimir-les per la via de l’article 155; segurament, la seva tasca és aquesta, perquè la independència només vindrà per la mobilització al carrer. D’altra banda, caldria veure quines conseqüències podria tenir per a Espanya suspendre indefinidament l’autonomia de Catalunya, més que res perquè un argument contra la independència és que l’autogovern concedit per l’Espanya de les autonomies proporciona un bastant ampli marge d’actuació política a Catalunya.

 Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal