cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

A tall de comparació

No crec pas que ningú consideri el 4 d’octubre una data assenyalada per cap mena d’efemèride històrica, ni a Mallorca ni enlloc dels Països Catalans;

ara bé, tal dia com aquest de l’any 2012, va donar-se la notícia que, la vigília, les forces de seguretat havien detingut un jove de vint-i-un anys que, mogut per les seves cabòries i les seves obsessions, planejava sembrar d’explosius la Universitat de Palma per provocar-hi una matança. Cinc mesos abans, la policia s’havia fixat en algú que feia comentaris a internet celebrant la massacre que, el 20 d’abril de 1999, havien perpetrat un parell de desequilibrats en un institut de Columbine (Colorado, EUA), amb una bomba i trets d’armes de foc, que deixà un balanç de tretze morts; seguint-ne la pista, els agents van arribar a identificar el ximple aquest, a qui penso fer el favor de no mencionar pel seu nom, i a vigilar-ne el domicili, situat al casc antic de Palma. La detenció va produir-se quan aquest sonat acabava de recollir els 140 kg de material explosiu —125 kg d’amoni nitrat amb nitrogen, una substància que constitueix un explosiu de fragmentació semblant a l’amonal i l’amosal, 12 kg de potassi nitrat cristall, 500 grams de sodi sulfur o hidrat, 1 litre d’àcid nítric i un altre litre d’àcid sulfúric— que havia comprat per internet; com és obvi, encara suposant que l’adquisició i possessió d’aquest tipus de productes pogués no constituir delicte, és evident que, difícilment, podrà justificar-ne la compra en una quantitat tan elevada una persona sense relació amb cap empresa industrial on es treballi amb aquestes substàncies; d’altra banda, durant els cinc mesos que va estar fent-ne el seguiment, la policia va esbrinar que l’imbècil en qüestió havia intentat comprar armes al mercat negre, que havia demanat —sense aconseguir-lo— un permís d’armes a la Guàrdia Civil i, sobretot, que al seu bloc, a més d’expressar-hi la seva admiració pels assassins de Columbine i el seu desig d’emular-los, explicava que sabia construir bombes, una cosa lògica perquè vés què n’hauria pogut fer dels explosius si no.

Si he evocat aquests fets d’ara fa set anys i, òbviament, sense cap mena de punt de contacte amb l’independentisme, ni tan sols amb la política, és perquè l’actuació dels darrers dies de la Guàrdia Civil contra membres dels CDR en constitueix l’antítesi. Amb tots els antecedents i informacions que se’n van donar, entre les quals hi havia, naturalment, les imatges dels explosius trobats en poder del poca-solta, és lògic que, l’octubre del 2012, no posés ningú en dubte les declaracions del President del Govern Balear i del Ministre de l’Interior que, gràcies a l’eficaç actuació dels efectius policials, s’havia evitat una gran desgràcia i, doncs, s’havien salvat vides; per tant, es comprèn que no sortís ningú a defensar el jove detingut, ni tan sols al·legant-ne el dret a la presumpció d’innocència.

Aquests darrers dies, en canvi, ens hem trobat amb guàrdies civils armats fins a les dents tirant a terra la porta d’un pis on hi havia nens petits i, com és lògic, a mi se’m fa molt difícil d’imaginar la presència de criatures en un pis on hi estigués amagat un escamot d’ETA; a més, els arsenals d’armes i explosius intervinguts als “perillosos terroristes” dels CDR són notoris, més aviat, per la seva absència, mentre que cada vegada que s’aconseguia desarticular un escamot d’ETA no hi faltava mai una exposició de tot el material que s’hi havia confiscat; d’altra banda, si es pot detenir algú per posseir substàncies “precursores d’explosius”, llavors també deurà ser possible fer-ho amb algú que a casa seva tingui objectes susceptibles de ser usats com a armes blanques com ara ganivets de cuina; segons diuen, entre el material intervingut als CDR per la Guàrdia Civil hi ha una urna de l’1 d’octubre; encara sort, doncs, que Xavier Garcia Albiol va dir que semblaven les galledes d’escombraries que feia servir la seva dona. A part que l’actuació dels cossos policials i de les instàncies judicials han constituït un exemple d’allò que no s’ha de fer de cap manera, amb les reaccions de la premsa de Madrid i de les forces polítiques espanyoles n’hi ha hagut per llogar-hi cadires. Per començar, sóc incapaç d’imaginar-me què hauria pogut passar a Euskadi si algú hagués insinuat cap mena no ja de connivència sinó de relació directa amb ETA del lehendakari —Carlos Garaikoetxea, José Antonio Ardanza, Juan José Ibarretxe o Patxi López— o del president del PNB Xabier Arzalluz; d’altra banda, em sembla evident que el nivell de barbaritats proferides contra el president Quim Torra supera, i de llarg, el que es va engegar contra Josep Lluís Carod-Rovira quan, a principis del 2004, sent conseller en cap de la Generalitat, se li va acudir anar a Perpinyà a entrevistar-se amb membres d’ETA. Naturalment, si a Lorena Roldán (C’s) li ha semblat lògic exhibir al Parlament de Catalunya una fotografia de l’atemptat d’ETA contra la caserna de Vic, perpetrat el 29 de maig de 1991, ací hi ha la prova que no té cap mena de sentit del ridícul.

I després de tot això, no vull estar-me pas d’insistir de nou en una idea que considero de vital importància que tot independentista català se la fiqui ben ficada al cap: si ara fa trenta anys, a l’Europa de l’Est no s’hagués donat una molt important mobilització popular —evidentment cívica, pacífica i democràtica— a hores d’ara, el Mur de Berlín continuaria dempeus i Europa encara estaria dividida pel Teló d’Acer.

 Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal