Xavier Deulonder i Camins

L’inspector Clouseau i els atemptats del 17-A

A tot arreu del món, la policia treballa amb confidents els quals, com és lògic, tant per les seves vinculacions amb el món del crim i de la delinqüència com per la seva disposició a trair la gent del seu entorn, no són persones gaire recomanables i,

a més, la contrapartida dels seus favors és que la policia faci l’orni amb les seves malifetes, però, és clar, proporcionen una informació que els agents de l’ordre consideren prou valuosa com per justificar-ne el cost. Naturalment, més d’una vegada ha passat que el confident hagi sortit carbassa; així per exemple, a Galícia, quan va desaparèixer Diana Quer i tots els indicis apuntaven a un assassinat, els agents encarregats de la investigació deurien creure’s —d’una manera, com va veure’s després, del tot injustificada— que un confident seu com ho era José Enrique Abuín àlies “el Chicle”, òbviament un individu amb un llarg historial delictiu, no hauria pogut fer pas una cosa com aquella però, al final, com que és molt tossuda, la realitat va acabar sortint-se amb la seva, tal com fa sempre. D’altra banda, durant la II Guerra Mundial, els serveis d’intel·ligència alemanys confiaven en el seu agent Joan Pujol àlies “Garbo”, el qual, però, en realitat, treballava per als aliats; per això, als alemanys els passava informació irrellevant o, pitjor encara, falsa, i, així, va fer creure als estrategues de la Wehrmacht que el desembarcament que els aliats tenien previst per al juny de 1944 no es faria pas per Normandia sinó per un altre lloc, un engany que, òbviament, va tenir conseqüències nefastes per al Reich. Entre els anys 2010 i 2017, el CNI es refiava que el seu confident Abdelbaki es Satty —el tristament cèlebre imam de Ripoll— els passés informació sobre àmbits que, per la seva experiència personal, coneixia força bé com ara el contraban de drogues, el tràfic de persones i el reclutament de combatents per a al-Qaeda; en realitat, però, es Satty era un terrorista i, segurament, la confiança que hi tenia el CNI va ajudar-lo molt en els seus plans, esguerrats, només, per un fet imprevist com va ser-ho l’explosió accidental de les bombones de butà que ell i els seus còmplices emmagatzemaven en una casa d’Alcanar. Abdelbaki es Satty va ser, doncs, el “Garbo” del terrorisme islamista; l’espionatge consisteix a aconseguir i transmetre informació de forma il·lícita; en conseqüència, no hi ha cap espia digne d’una total confiança; els alemanys van equivocar-se amb “Garbo” igual com al CNI li va passar amb es Satty.

Per principi, rebutjo sempre les teories de la conspiració, per molt raonables i sòlides que puguin semblar; per això, no crec pas de cap manera que les cúpules policials espanyoles consideressin seriosament la possibilitat de permetre que es perpetrés un atemptat terrorista a Barcelona. En canvi, sí que estic convençut, perquè em sembla que els fets ho demostren clarament, que les altes instàncies espanyoles estan fent mans i mànigues per evitar haver de reconèixer que els agents del CNI encarregats de controlar i vigilar l’imam de Ripoll van actuar d’una manera tan estúpida i inepta com l’inspector Clouseau, un personatge de ficció que només fa gràcia si podem estar del tot segurs que, en la vida real, és completament impossible que arribi a haver-hi mai cap policia —o agent dels serveis d’intel·ligència— així de talòs i de babau. Una altra cosa que sembla clara és que si la Guàrdia Civil i la policia espanyola no van voler compartir la seva informació amb els Mossos d’Esquadra és perquè la policia catalana els fa nosa; que allà a la porta del Palau de la Generalitat vulguin tenir quatre agents, vestits amb un uniforme d’allò més pintoresc i folklòric, encarregats, només, de saludar el president i els consellers sempre que entrin o surtin, no els deu representar cap problema, però que a Catalunya vulguin tenir un cos policial de debò, això sí que no, d’ací que, més d’una vegada, i no sols en el cas de l’imam de Ripoll, hagin pogut tractar els Mossos d’Esquadra com si fossin l’enemic; per tant, sembla raonable preguntar-se si l’acusació de rebel·lió contra el Major Trapero, presentada el 3 de novembre per la Fiscalia General de l’Estat, sorgeix com a conseqüència, només, dels fets de l’1 d’octubre.

Com hem vist, els mitjans de comunicació de Madrid —els que creen opinió entre els espanyols— no han dit ni mitja paraula sobre tot l’escàndol dels vincles del CNI amb l’imam de Ripoll; com és lògic, per més que vulguin ignorar-ho, els pactes de silenci espanyols no tenen validesa fora d’Espanya i, precisament, moltes de les víctimes dels atemptats del 17-A no eren ciutadans espanyols.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal