Xavier Deulonder i Camins

Ada Colau o Ernest Maragall

Tal com s’ha vist en aquestes darreres eleccions municipals, seria molt millor si, en aquells municipis on la llista guanyadora no hagi superat el 50% dels vots —i, per tant, no disposi de majoria absoluta—, es pogués celebrar una segona volta

amb les dues candidatures que haguessin tret més vots a la primera; així, en la segona volta de les municipals barcelonines, s’haurien d’enfrontar Ada Colau i Ernest Maragall, els quals podrien sumar a la seva llista gent d’altres partits que hi donessin suport; tal com ja ens ho podem imaginar, per a molts dels que en la primera volta haguessin votat Barcelona en Comú, no seria igual votar Ada Colau si els seus suports fossin el PSC i Manuel Valls que si fossin, per exemple, la CUP o d’altres forces d’esquerra, com també els vots a Ernest Maragall en la segona volta variarien molt si en la seva candidatura hi figuressin —o no— Junts per Catalunya i la CUP; com és lògic, els pactes, els decideixen les cúpules dels partits segons les seves conveniències; es tracta, només, que, en la segona volta, la gent aprovi o rebutgi aquests pactes. Naturalment, permetre que Xavier Garcia Albiol sigui alcalde de Badalona seria igual com deixar el municipi de Perpinyà en mans de Louis Aliot; llavors, en la segona volta, es tractaria que la gent decidís entre Albiol i la candidatura alternativa formada per totes les altres forces polítiques badalonines, igual com, en la segona volta de les darreres municipals de Perpinyà, votar Jean-Marc Pujol era la manera d’evitar que Louis Aliot fos alcalde.

Certament, el suport del PSC i de Manuel Valls a Ada Colau ha estat una aposta dels defensors del règim del 78 per evitar l’accés a l’alcaldia de Barcelona del moviment polític que el qüestiona d’arrel; fet i fet, sempre serà millor una revolucionària que no farà mai la revolució; ara bé, és obvi que aquesta operació hauria estat del tot impossible si, al ple de l’Ajuntament de Barcelona, el conjunt de les forces independentistes (ERC, Junts per Catalunya i la CUP) hagués aconseguit la majoria absoluta, és a dir, si sumessin vint-i-un regidors en comptes dels només quinze que van assolir en total, mentre que, per exemple, a Berga, s’hi posin com s’hi posin, amb vuit regidors de la CUP, sis de Junts per Berga, dos d’ERC i un del PSC, és inevitable que l’ajuntament el governin els independentistes. D’altra banda, què hauria passat si s’hagués investit alcalde Ernest Maragall? Doncs com que ERC i Junts per Catalunya només disposen de quinze regidors, per poder governar, Maragall hauria necessitat el suport d’una força no independentista com hauria hagut de ser Barcelona en Comú i, llavors, en qüestions de suport al procés independentista, l’alcalde Maragall s’hauria trobat sempre amb els Comuns tirant aigua al vi. Per tant, està molt bé retreure-li a Ada Colau haver passat de ser una antisistema a ser la darrera aposta del sistema per mantenir el règim vigent, però si calia sortir a la plaça de Sant Jaume a escridassar i xiular algú era, en tot cas, als dirigents dels partits independentistes pel seu fracàs polític a Barcelona on, en l’anterior ajuntament, la suma d’ERC, CiU i la CUP donava un total de divuit regidors; aquest retrocés és, doncs, un clar indicador que no s’està pas en el camí d’assolir el que hauria de ser el veritable i únic objectiu dels independentistes barcelonins: convertir Barcelona en una segona Berga.

El trencament de Manuel Valls amb Ciutadans era una cosa inevitable perquè, lògicament, un polític francès no pot acceptar de cap manera que forces que es diuen democràtiques facin pactes amb un partit de l’extrema dreta xenòfoba i, tal com ens ho podem figurar, a Valls li deuria resultar inconcebible veure a França Les Républicains establint acords de govern amb el Rassemblement national i, sobretot, tractant-lo com si fos un partit normal com els altres, tal com, a Espanya, el PP i C’s ho fan amb Vox; com podem veure, doncs, tenir el cap hexagonal no sempre és dolent perquè és molt pitjor ser un carpetovetònic.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 votes
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal