El Judes de Coripe
En molts pobles d’Espanya i d’alguns països d’Hispanoamèrica, per Diumenge de Pasqua es crema el Judes,
igual com, cada any, a principis de setembre, a Santa Fe (Nou Mèxic, EUA), fan una foguera amb en Zozobra, un ninot que representa totes les angúnies, maldecaps i tràngols dels veïns de la ciutat, alguns dels quals fiquen un paper on expliquen què els amoïna dins d’una capsa que se situa al costat del ninot perquè cremi també. Com pot veure’s, doncs, la celebració de festes on es duu a terme l’execució simbòlica d’un personatge negatiu o dolent és un fenomen força estès; sense anar més lluny, a Badalona, per Sant Anastasi (11 de maig), cremen el Dimoni, que, com sabem, és el Príncep de les Tenebres i, doncs, l’encarnació del Mal.
La peculiaritat de la festa del Judes és que, en molts dels pobles on se celebra, el ninot que es crema no representa pròpiament l’apòstol que va trair Jesucrist, sinó una persona que o bé és molt impopular o bé n’ha feta alguna de molt grossa, i així ens trobem que a Coripe (Sevilla) han posat el president Carles Puigdemont al mateix nivell que els altres judes cremats els darrers anys: l’assassina d’un nen petit a Níjar (Almeria), l’actriu i ex-amant de Joan Carles de Borbó Bárbara Rey, l’ex-ministre Rodrigo Rato, culpable del desastre de Bankia, l’assassí confés de Marta del Castillo, Iñaki Urdangarin, Eva Sannum —perquè li va donar carbassa a l’aleshores príncep d’Astúries, potser?— i el petit Nicolás, i compte que, segons diuen, l’any passat ja volien cremar el president a l’exili però la commoció causada pel crim de Níjar els va fer canviar de judes; queda clar, doncs, quina opinió tenen a Coripe de la convocatòria d’un referèndum perquè, d’una manera lliure i pacífica, Catalunya pugui decidir si vol continuar o no formant part d’Espanya. Ben mirat, però, vistes les escenes del “a por ellos” que van donar-se en molts pobles i ciutats espanyoles l’octubre del 2017, on la gent sortia a animar els policies enviats a Catalunya a actuar sense miraments ni contemplacions contra persones que pretenien votar en un referèndum o manifestar-se pacíficament, els resultats de les darreres eleccions andaluses i els discursos dels principals líders polítics espanyols, no tenim cap motiu per sorprendre’ns de la crema en efígie del president Puigdemont; en el to festiu de les celebracions populars, a Coripe ens han dit allò que, d’una manera formal i oficial, ens recorda cada dia Pedro Sánchez: de diàleg polític amb Catalunya res de res perquè qüestionar la unitat d’Espanya és una acció tan criminal com matar una criatura, i si això no ho volem entendre per les bones, s’aplica l’article 155 i ja està; evidentment, si parlo de Pedro Sánchez és perquè de tots els polítics espanyols és el que mostra una actitud menys agressiva en el tema català. Si els orígens de la festa del Judes de Coripe es perden en la nit dels temps, em queda la curiositat de saber si en temps de la Guerra de Cuba (1895-1898), el judes cremat va ser José Martí, més que res perquè la premsa espanyola de l’època proferia sobre els independentistes cubans les mateixes pestes i penjaments que ara llença sobre els sobiranistes catalans, i així li va anar a Espanya.
Segurament, l’acció de Coripe no hauria mogut tant d’enrenou si a Espanya no haguessin respost a l’independentisme català amb l’ús tan discrecional i abusiu del concepte de delicte d’odi o d’incitació a l’odi que han fet en els últims temps; pel sol fet d’haver-se posat un nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil, Jordi Pesarrodona, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, va haver d’anar a declarar als jutjats de Manresa; Tamara Carrasco està confinada a Viladecans per una acusació de terrorisme basada, només, en la troballa a casa seva d’una papereta de l’1 d’octubre i d’una careta de Jordi Cuixart o, també, uns trabucaires de Cardedeu van ser multats amb 25.000 € per haver disparat davant de la casa d’un regidor del PP. D’altra banda, sempre podem preguntar-nos què hauria passat si en la festa major d’algun poble de Catalunya, s’hagués cremat un ninot que representés Inés Arrimadas, Josep Bou, Cayetana Álvarez de Toledo, Albert Rivera, Pablo Casado o Santiago Abascal.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)