Espanya podrà valer molt però...
Ja fa molt de temps, evidentment massa, que Jordi Bilbeny s’ha fet tristament cèlebre per les seves poca-soltades
sense cap ni peus sobre Colom i la descoberta d’Amèrica així com sobre el suposat origen català de Marco Polo, Miguel de Cervantes, Hernán Cortés, Bartolomé de las Casas, Santa Teresa de Jesús, etc, etc, etc; per això, tant la web de l’Institut Nova Història (INH), l’entitat —o potser més aviat secta— on s’apleguen Bilbeny i els seus acòlits, com el programa d’actes de la pretesa universitat d’estiu que l’INH organitza anualment a Montblanc són una mena d’antologia del disbarat o de museu dels horrors, com es prefereixi, que pot ferir la sensibilitat de qualsevol persona amb uns mínims coneixements d’història. Vés per on, però, qui ho havia de dir, l’immerescut i vergonyós reconeixement mediàtic que, a Catalunya, han assolit els despropòsits de Bilbeny i l’INH ens pot servir d’exemple de la deshonestedat i de la mala fe amb què Espanya ha respost al procés independentista català, traient, doncs, el pitjor que duia a dins fins a fer bona la frase que Ramón María del Valle-Inclán (1866-1936), precisament un dels escriptors espanyols més importants del segle xx, va posar en boca d’un dels protagonistes de la seva novel·la Tirano Banderas (1926): “España podrá valer mucho, pero las muestras que acá nos remite son bien chingadas”, és a dir, “Espanya podrà valer molt però les mostres que ací ens en remet són ben merdoses”.
Segons diuen les males llengües, en congressos internacionals, hi ha hagut historiadors catalans —dels de veritat, no pas dels de l’INH— que han vist qüestionada la seva solvència i professionalitat perquè, des d’alguns mitjans espanyols, s’ha difós la brama que, a Catalunya, les bajanades de Bilbeny comptaven amb la total aprovació dels medis acadèmics oficials, és a dir, de les diferents universitats. Que això no és pas veritat, ho demostren els escrits mateixos de Bilbeny, plens d’àcides i ressentides invectives contra els historiadors acadèmics que, òbviament, no tindrien cap mena de sentit ni de raó de ser si aquests en compartissin les teories i el reconeguessin com el gran renovador de l’estudi de la història a Catalunya, lloant-lo, doncs, com l’Antoni de Capmany, el Ferran Soldevila o el Jaume Vicens Vives del segle xxi; d’altra banda, si tots els historiadors catalans fossin un bilbenyistes convictes i confessos, llavors no s’entendria pas de cap manera com és que Jordi Bilbeny no és degà d’una facultat d’història o, fins i tot, rector d’una universitat, tal com seria lògic si de debò es considerés que la historiografia catalana estava sumida en les tenebres de l’error fins que gràcies als genis de l’INH va veure la llum, la veritat i la vida, i compte que aquesta pretensió, Bilbeny no s’està pas d’expressar-la en els seus textos. Per tant, sobre qui acusi la historiografia catalana actual d’avalar les ximpleries de l’INH, la cosa més suau i benèvola que es pot dir és que està desinformat, un fet mot greu, d’altra banda, en algú que treballi en mitjans d’informació.
Afirmar, honestament, de bona fe i amb sinceritat, que els historiadors i arqueòlegs suïssos són tan incompetents que es creuen a ulls clucs les bestieses del seu compatriota Erich von Däniken, només pot fer-ho algú més tal·lós encara que els ingenus disposats a empassar-se els romanços que els monuments precolombins de l’Amèrica del Sud els van construir els extraterrestres; per això, podem estar segurs que les acusacions de bilbenyisme llançades contra els historiadors catalans acabaran fent efecte bumerang contra els qui les han proferides, exactament igual com ara s’esdevé amb els càrrecs de sedició, rebel·lió i ús de la violència que el Tribunal Suprem presenta en la seva farsa judicial contra els dirigents independentistes catalans. D’altra banda, si arran de les mentides de certs mitjans espanyols els historiadors catalans passen d’ignorar les aberracions de l’INH a combatre-les activament fins al punt que a Montblanc es replantegin si fan ben fet d’acollir-ne la suposada universitat d’estiu, tot això que hi haurem guanyat.
Comentaris (0)