Objectius de cara al 28 d’abril
Les eleccions generals del proper 28 d’abril són unes eleccions espanyoles
igual com van ser-ho les eleccions autonòmiques catalanes del 21 de desembre del 2017 i ho seran les eleccions municipals i autonòmiques que se celebraran el proper mes de maig; evidentment, fins que no es faci efectiva la República, totes les eleccions que es convoquin a Catalunya seran espanyoles menys les de la Catalunya Nord que seran franceses. Fet aquest breu aclariment, passem a parlar dels objectius per al proper 28-A.
Al Principat, primer que tot, necessitem demostrar que l’independentisme continua sent majoritari i que no s’hi ha donat pas un refredament com, per exemple, ha passat al Quebec, on la qüestió de la independència sembla haver-se deixat de banda. A més, com tots recordem, les corts generals espanyoles elegides el 20 de desembre del 2015 van haver de dissoldre’s al cap de tres mesos davant de la impossibilitat de nomenar un nou president del govern i va estar a punt de passar igual després de les eleccions generals del 26 de juny del 2016, que van donar origen a la present legislatura, finalitzada perquè a Catalunya ha quedat clar que el suposat tarannà dialogant de Pedro Sánchez era foc d’encenalls, igual com en el seu moment va ser-ho el de José Luis Rodríguez Zapatero; òbviament, la causa de la inestabilitat política espanyola és el procés independentista català perquè, abans, Felipe González i José María Aznar podien pactar amb Jordi Pujol sense que, a Espanya, se n’escandalitzés ningú, mentre que ara no és pas possible tenir cap mena de tracte amb los separatistas sota pena de ser acusat de traïdor; per tant, ja ens podem imaginar la gràcia que faria als polítics espanyols veure que la majoria dels quaranta-set diputats que s’elegeixen a les corts espanyoles per les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona pertanyin a formacions independentistes: PDECAT, ERC i, si decidís presentar-s’hi, la CUP. Així doncs, en el cas, força probable, que la CUP opti per no concórrer a aquests comicis, demano als seus votants i simpatitzants que, ni que sigui com a mal menor, facin el gran esforç de votar al PDECAT o ERC.
Al País Valencià i a les Illes, cal aconseguir una victòria de Compromís i de les candidatures MÉS que serveixi d’avançada per a les eleccions autonòmiques i municipals del maig. Tal com va veure’s el passat desembre, en una regió espanyola com Andalusia, les úniques opcions eren el continuisme del PSOE, l’espanyolisme radical i desenfrenat del PP i C’s o bé l’extrema dreta de Vox; la manera de demostrar que el País Valencià i les Illes no són regions espanyoles és deixar clar que la política s’hi mou segons uns altres esquemes, de tal manera que, per exemple, si dos socialistes com Ximo Puig i Francina Armengol poden governar el País Valencià i les Illes és, només, perquè la seva actitud és l’antítesi de la de d’altres barons socialistes com Javier Lambán (Aragó), Guillermo Fernández Vara (Extremadura) i Emiliano García-Page (Castella-la Manxa), que, la veritat sigui dita, dins de les files de C’s o, fins i tot, del PP, no s’hi veurien gens estranys.
En resum, entre tots ens hem de proposar que, l’endemà del 28 d’abril, es pugui definir els Països Catalans com aquells territoris de l’Estat espanyol on, a part del PSOE i de la coalició dretana de PP, C’s i Vox, hi ha d’altres opcions; en el ben entès, naturalment, que l’objectiu final és la independència del Principat com a exemple i estímul per al País Valencià i les Illes.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)