cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Mentides i enganys

El passat dia 22 de gener, va ser un dia de vergonya per a França ja que el President de la República, Emmanuel Macron, va signar amb la cancellera alemanya Angela Merkel un tractat,

amagat maliciosament al bon poble francès, que portarà a la submissió total de França a Alemanya perquè no sols li vendrà l’Alsàcia i la Lorena, sinó que, a més, passarà a compartir-hi el lloc permanent al Consell de Seguretat de l’ONU i, a més, el seu armament nuclear; vaja, que Emmanuel Macron mereixeria ser jutjat per alta traïció.

En realitat, certament, el 22 de gener, Macron i Merkel van firmar a Aquisgrà un acord de cooperació, però el seu contingut no establia pas res de tot això; tanmateix, tan hi fa perquè, com que Marine Le-Pen i Nicolas Dupont-Aignan van dir-ho, els militants i simpatitzants del Rassemblement national i de Debout la France s’ho creuen a ulls clucs, més que res perquè així disposaran d’un argument més per pretendre demostrar que França està governada per una colla de traïdors venuts a uns obscurs i inconfessables interessos estrangers contra els quals han de lluitar els francesos vertaderament patriotes, és a dir, els bons francesos; desfetes com la d’Aquisgrà, doncs, no passarien si, el 2017, Marine Le-Pen hagués pogut arribar a l’Elisi.

Com a diputada a l’Assemblea Nacional Francesa i consellera regional dels Hauts-de-France, Marine Le-Pen ha de tenir, necessàriament, unes fonts d’informació de primera mà que, en podem estar segurs, arriben força més enllà del que expliquen els mitjans de comunicació; per tant, no pot ser pas per ignorància que sigui capaç de confondre un acord de cooperació transfronterera entre França i Alemanya amb una cessió d’Alsàcia i Lorena a Alemanya, de no veure que la composició del Consell de Seguretat de l’ONU no pot canviar-se pas per un simple acord entre París i Berlín perquè això només ho pot fer l’ONU mateixa i de no entendre que l’admissió d’Alemanya com a membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU no hi afectaria gens la posició de França que ni n’hauria de marxar ni hi hauria de compartir el seu lloc amb ningú. D’altra banda, si fos de debò tan estúpida com per cometre, de bona fe, uns errors d’interpretació tan grossos com aquests —que no ho crec pas—, llavors hauria de plantejar-se si realment està capacitada per exercir la professió a què pretén dedicar-se, igual com ho hauria de fer un metge que no sabés distingir el ronyó del dit gros del peu o un arquitecte que no veiés cap diferència entre una porta i una finestra. No, Marine Le-Pen no és pas una bleda, sinó que, simplement, si li sembla que una idea li ha de servir per aconseguir vots no li importa gens si és veritat o és mentida, és a dir, si cal enganyar la gent, cap problema perquè a qui lluita per França —la causa justa que ho justifica tot— no hi ha res que li estigui prohibit ni ningú que li pugui demanar comptes, de la mateixa manera que, com que està al servei de Sa Majestat, l’agent 007 disposa de llicència per matar; això sí, hi podem pujar de peus que s’empiparà com una mona si li diuen demagoga, mentidera o estafadora.

Marine Le-Pen ha demostrat no tenir cap mena de sentit de la moral ni de l’ètica, i, a sobre, el Rassemblement national no ha considerat pas que això la incapaciti per dirigir el partit, és a dir, no creuen de cap manera que amb una persona com ella no es pot anar enlloc. Ignoro què hi deu haver dit, si és que hi ha dit res, Louis Alliot que, com sabem, pretén assolir l’alcaldia de Perpinyà, un objectiu gens forassenyat vistos els resultats del seu partit a la Catalunya Nord. No tinc en gaire bona estima els polítics dels partits “de sempre”: Emmanuel Macron, Nicolas Sarkozy, François Hollande, etc, però si d’una cosa crec que puc estar-ne segur és que els del Rassemblement national i els de Debout la France són encara pitjor. D’altra banda, si un acord transfronterer entre França i Alemanya és una renúncia a Alsàcia i Lorena, preparem-nos per les mentides que vomitaran Le-Pen i els seus seguidors el dia que França signi un acord de cooperació transfronterera amb la República Catalana.

Xavier Deulonder i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal