Jo i el Patrimoni (1/4)
Exercici d'un català ordinari d'una de les comarques del nord. (11 de setembre de 2018)
Cada petita resistència personal participa a l'emancipació del poble (Miquel Arnaudies)
La paraula « Patrimoni», dita aixís, ràpidament sense cap altra precisió, fa referència a història, a temps passat, a edificis siguin monumentals o no. Una paret vella i el poc que ne queda és patrimoni. Un monument que porta empremta d'un temps passat és patrimoni. També són patrimoni immaterial una cançó, una dita que tenen origen en un temps històric. D'altres, més saberuts, deuen saber millor que no pas jo, parlar d'aquests temes.
Només unes idees en apartat:
Fem cada dia avui, el que serà patrimoni demà. D'ençà qui hi ha vida sus la nostra terra, hi ha rastres que fan patrimoni. De l'època moderna (5000 anys) notarem que l'home guarda del passat el que va lligat a la història al moment on ell viu. A cada mena de pensament hi haurà interès per tal cosa o tal altra. Abans l'Edat Mitjana, aquell que té el poder – Rei, comte, classe dominant...) guardarà del passat tot el que pot il·lustrar la victòria de les seves conquestes. Patrimoni serà trofeu, botí, joies, or... deixant per a d'altres el patrimoni immaterial.
Altre exemple més recent: l'Exposició Universal de París del 1905, donarà prioritat al que convé per confirmar la voluntat de conquestes colonitzadores. Aquella exposició donarà a veure tots els aspectes de l'Art Africà sota dominació europea.
A l'hora d'ara, el mode de pensament generalitzat en les nostres societats occidentals, s'acompleix a l'entorn del liberalisme. La llei del mercat és cosa comuna. Agències de viatge proposen patrimonis per replegar tal client, descuidant altres patrimonis no inscrits dins les propostes comercials. Igualment, els objectes del passat seran triats segons llur destinació. Igualment, a pertot arreu floreixen cases i museus del patrimoni. Qualsevol, objecte de la pagesia, qualsevol producte de consum: vi, formatge, pasta... té per objectiu desplaçar turistes que porten animació a un cert ruralisme.
Quin seran els conceptes de patrimoni que guardaré per mor de justificar la meua ponència i el seu títol?
El nostra interès, legítim, per al patrimoni material o immaterial prové del fet que aprenem dels viscuts dels nostres avantpassats; és humà i doncs cosa nostra. Sem una baula de la cadena de la història de la Humanitat. Sem una part de tot el viscut dels nostres predecessors. Sense ells, llur cultura, llur manera d'ésser serien pas com sem. Parlar de patrimoni és expressar un deure de memòria. Però, s'han de dir els límits d'aquest deure. Hem de recordar i fer homenatges, però sense nostàlgia i més enllà de la tradició i del folklorisme, patrimoni serà un exemple, una referència. El patrimoni és viu, l'hem de fer viure i li donar força viva.
El meu viscut d'aquests darrers anys me fa entendre que la meua manera d'ésser i de fer del dia d'avui, troba la seua essència dins l'anomenat «Patrimoni».
Nascut a Ceret al Vallespir en 1942, al si d'una família de pagès sense cap lligam familiar amb Catalunya del sud. Ceret és terra catalana.
La toponímia dels cadastres redactats fa temps esdevé vocabulari oficial, porta testimoniatge : còrrec de les Conilleres, solà de Galderan, camí de sant Pluget, coll de Bussells, puig Redon, riera de la Fontcalda... Alguns municipis estructuren comissions amb elegits, professors d'universitats, gent del poble que coneix llur terme per modificar cadastres, noms de carrers, retolacions de llocs, en conformitat amb vocabulari antic que es pot trobar dins arxius del segle XI o XII : deliberacions, actes de propietat, mapes. Aquesta iniciativa té el mèrit de revelar la nostra catalanitat presenta durant segles i farà la consciència de la realitat d'aquesta identitat. La toponímia participa a la sobreguarda i la promoció del nostra patrimoni. Amb els pares, amb els avis i la resta de la família, la comunicació se fa exclusivament en català. Català és llengua dominant. Català oral, és clar. Català de pagès, del carrer, amb poques ocasions del poder llegir i cap de provar de l'escriure. Va caldre entrar a l'escola pública francesa per tenir confirmació, mig estranyat, que eri francès. Els nostres mestres sortits de «L'Ecole Normale» són fills de famílies modestes de Ceret mateix o de pobles de la comarca. Se coneixen tots i quan se troben dins el pati a l'hora de l'esbarjo, fent llaques per passar temps, entre ells, comuniquen en català. Serà un d'aquests mestres, tornant a classe, apropant-se de jo, que m'enganxarà l'orella i estirant-la cap amunt, sense modos*, cridarà davant de tothom, convençut de lo que diu:
«cap de burro, poc que seràs res dins la vida si continues a parlar català».
Ben entès l'afirmació és dita en català. De reprensions com aquestes, verbals o físiques n'hi haurà d'altres i de tota mena: humiliacions públiques quan s'ha de llegir textos literaris en veu alta amb l'accent que fa riure a tothom, deures de «composition française» on a cada frase i haurà una «catalanada». Aquestes repressions deixaran un malt esta i poc acostumat a casa a ésser castigat – ja que els pares són brava gent que mai han tingut idea de fotre* plantofada pel qual motiu que sigui - me farà mandra d'anar a escola . Poc que hi volii anar a escola ja que hi anava espantat. Aquesta situació ha fet una pobresa intel·lectual tant en el parlar com en l'escriure francès i encara mes català. No teníem cap accés a l'estudi d'aquesta llengua que era la nostra.Aprendre el francès a l'escola canviava poc els costums de la vida.
Sallint* d'escola, a casa i pel carrer, la comunicació continua en català. A casa - i no és pas el cas per altres companys – poc que ningú m'ha obligat a parlar francès. El francès és la llengua d'una possibilitat d'ascens social. « Soyez propre, parlez français» imposa Jules Ferry. A casa, la feina de pagès és permanent, amb un sou irregular però suficients. La paraula dita - pla i be per la mare que té el paper de mestressa de casa - és senzilla : « Si estudies pas a escola, de totes maneres a casa hi ha feina i sempre te l'acamparàs».
Miquel Arnaudies
*modos = maneres
*fotre = ficar, posar.
*Sàller = sortir
Comentaris (0)