cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

Una constitució catalana en una Espanya federal i republicana

Evidentment, bastir una república catalana però dins del marc d’una república federal espanyola,

tal com dissabte passat va proposar-ho el consell nacional de Catalunya en Comú, no és pas l’objectiu de l’independentisme; suposo que, el 14 d’abril de 1931, quan, des del balcó del Palau de la Generalitat, seu aleshores de la Diputació Provincial de Barcelona, Francesc Macià va proclamar “la República Catalana com a Estat integrant de la Federació ibèrica” i, acte seguit, va afirmar que actuava “d’acord amb el President de la República Federal Espanyola, el senyor Niceto Alcalá-Zamora”, tothom ho deuria entendre que no es pretenia pas aconseguir que Catalunya deixés de formar part d’Espanya, exactament igual com el 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola.

Tanmateix, si no veig gaire clara la viabilitat del projecte dels comuns no és pas perquè en els actes de la Diada hom s’hi manifesti, majoritàriament, no pas amb banderes republicanes espanyoles sinó amb estelades, el símbol de l’independentisme, del tot absent, d’altra banda en la manifestació de la Diada de 1977 perquè, aleshores, la reivindicació era Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia, sinó per d’altres raons.

M’imagino que si Catalunya hauria de ser una república dins de la República Federal Espanyola, també ho hauria de ser Andalusia, només que els resultats de les darreres eleccions que s’hi han celebrat no semblen indicar pas que l’opció republicana i federal hi sigui majoritària; ara fa unes setmanes, uns militants andalusistes van visitar els presos polítics catalans a Lledoners, per emular així l’acció de Blas Infante —el fundador del regionalisme andalús, afusellat pels franquistes poc després de l’esclat de la Guerra Civil— de visitar el president Lluís Companys mentre estava empresonat arran dels fets del 6 d’octubre de 1934; celebro totalment aquesta iniciativa, però, és obvi que entre els membres d’aquesta comitiva andalusa no hi havia pas Juanma Moreno (PP), acabat d’elegir president de la Junta d’Andalusia, Marta Bosquet (C’s), la nova presidenta del parlament andalús, ni Francisco Serrano, el portantveu a la cambra legislativa d’Andalusia de Vox, la força política que ha fet possible l’acord de govern a Andalusia.

A Extremadura, una altra de les futures repúbliques de l’estat federal espanyol que proposen els comuns, com que l’actual parlament és el que es va elegir el 2015, Vox no hi té pas representació, però, de totes formes, amb els vots del PSOE, el PP i C’s s’hi va aprovar una moció demanant l’aplicació de l’article 155 a Catalunya; queda clar, doncs, que la futura entrada de Vox a la cambra extremenya no serà pas un fet tan terrible com es pogués pensar.

A l’Aragó, no sols s’hi podria proposar ser una de les repúbliques de l’Espanya federal sinó, també, reconstituir l’antiga confederació catalano-aragonesa; tanmateix, falta saber què hi diria el president aragonès Javier Lambán qui, malgrat les aparences, no és pas del PP ni de C’s sinó del PSOE.

Dins dels Països Catalans, el PP està disposat a promoure l’aprovació pels ajuntaments valencians de mocions demanant el 155 a Catalunya i Toni Cantó, el possible candidat de C’s a presidir la Generalitat valenciana com a alternativa, diu ell, tant a la corrupció desenfrenada del PP com al “pancatalanisme” de Compromís, ha afirmat que el català i el valencià no són pas la mateixa llengua, cosa que no entenc pas per què li deu importar perquè sempre parla en castellà, i que À punt és una mena de TV3 en miniatura, cosa que, venint d’algú disposat a pactar amb Vox, no és cap elogi, mentre que a les Illes, l’espanyolisme local alerta del perill que hi acabi passant igual com a Catalunya. I si a nivell territorial, les coses estan així, Catalunya en Comú també hauria pogut plantejar-se fer una presentació del seu projecte federal espanyol a la Convenció Nacional que, precisament aquest darrer cap de setmana, el PP va celebrar a Madrid, on Pablo Casado va rebre l’aval i el ple suport de José María Aznar, o també convidar Albert Rivera i Santiago Abascal a discutir sobre l’articulació d’una Espanya republicana i federal; bé, igual per convèncer el líder de Vox, caldria assegurar-li que Gibraltar sempre tindria oberta la possibilitat d’esdevenir una república dins de la república federal espanyola si aquesta era la voluntat dels seus ciutadans, expressada a les urnes d’una manera lliure i democràtica.

El 1873, les corts espanyoles van aprovar un avantprojecte de constitució que definia Espanya com una república federal formada per tota una sèrie d’estats; se’n va seguir la revolta cantonal en què, per posar un exemple entre molts, es va arribar a proclamar el cantó independent de Cartagena; molt em temo que les conseqüències del projecte de Catalunya en Comú no seran pas aquestes sinó unes altres perquè d’ençà de l’època de Francesc Pi i Margall, a Espanya els temps han canviat i força.

Xavier Deulonder i Camins

 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal