cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Joan Villanove

CARTA 1 - Armilles grogues, el referèndum i Suïssa

17 de novembre - 17 de gener: dues espelmes! Mereix un discurs!

En français

Senyores i senyors les armilles grogues, esteu a tot arreu molt present; les vostres idees i les vostres propostes es van en totes direccions. Voleu establir el RIC (Referèndum d'Iniciativa Popular), agafant Suïssa com a exemple.

Suïssa és un bon model? La seva superfície és de 41.300 km² per una població de vuit milions i mig d'habitants. Occitanie, més gran, és de 72,700 km² per 5,9 milions d'habitants. Vist per els francesos, Suïssa presenta greus deficiències. Evidentment, Suïssa és una república, però es basa en un sistema federalista, és a dir, molt descentralitzat; està organitzat en 26 cantons autònoms l'àrea de la qual varia entre 37 km² i 7105 km² (només tres cantons són més grans que els Pirineus Orientals); hi ha tres idiomes oficials: alemany, francès i italià; una quarta llengua, "Romanx", està protegida, encara que sigui parlada per només 50.000 persones.

  • De 17 dels 26 cantons, tot és en alemany, i a l'escola s'utilitza fàcilment la forma dialectal de l'alemany.
  • Dins 4 cantons, és el francès que hi és utilitzat, 3 dels 4 cantons són bilingües.
  • Pels 5 cantons més, la llengua oficial és l'italià
  • Dins el Canton dels Grisons es parla romanx.

Primer exemple significatiu, l'educació primària canvia d'un cantó a l'altre. Un altre exemple. Quin és el nom del Dia Nacional de Suïssa? En alemany, Bundesfeiertag; en italià, Giorno della festa nazionale svizzera; en Romanx, Fiasta naziunala Svizra. Des de 1994, l'1 d'agost és una festa oficial a tota Suïssa; cada comuna organitza, a la seva manera, una foguera al capvespre o una processó amb llanternes o balls folklòrics o discursos; eventualment, hi pot haver focs artificials; les festes són únicament responsabilitat de les municipalitats, no hi ha festa nacional federal uniforme; el president de la Confederació lliura un discurs emès per ràdio i televisió. Òbviament no hi ha desfilada militar.

Probablement us feu una pregunta: "Aquesta fragmentació territorial i aquesta anarquia lingüística dificulten la vida social, econòmica i cultural? "

Vegem l'ensenyament.

  • A França, l'Estat ha decidit que tothom tingui les mateixes possibilitats; el 90% dels joves obtenen el bac.
  • A Suïssa, des del nivell secundari, dos de cada tres estudiants segueixen una filera tècnica: per a ells, és inútil passar el batxillerat; no hi ha Ministeri d'Educació Nacional, sinó un Ministeri d'Economia, Formació i Innovació; i el seu ministre va proclamar: "Com més estudiants amb el batxillerat, més aturats".

És aquest un signe de pobresa intel·lectual?

Aquí teniu una altra pregunta: "Pot prosperar Suïssa? "

 

A França, el despertar és dolorós: més del 50% dels que tenen el batxillerat no se podran adaptar als estudis universitaris i deixaran l'educació superior el primer any; després de cinc anys, menys del 30% dels estudiants surten de la universitat amb una llicència i el 20% sense diplomes.

Ja que se tracta d'un desastre planificat, hem de mantenir el batxillerat sota la seva forma actual? Sí, malgrat tot! A França, el bac, "és sagrat"! Comprovem.

Vegem algunes comparacions.

  • L'atur a Suïssa: el 3%,
  • França és a prop de 10.

Alguns rànquings a nivell mundial.

  • Índex d'innovació: Suïssa primer, França 16è.
  • Índex de corrupció: Suïssa 3er, França en el lloc 26.
  • Índex de felicitat establert per l'ONU: Suïssa en cinquè lloc, França 23a.
  • Índex de competitivitat: quart a Suïssa, França és el lloc 17.
  • Índex de desenvolupament humà: Suïssa 3er, França 22è.
  • El PIB per càpita (és a dir, la riquesa per càpita), Suïssa és el segon lloc amb 80.200 dòlars, França és el 21, amb 38.500.
  • Classificació d'universitats: l'Escola Politècnica de Zuric es troba al 19è lloc (darrere d'EUA i Gran Bretanya); la primera francesa, la Sorbona és al lloc 36.
  • Classificació (record mundial) d'escoles d'hotels: la primera innegable és l'escola de Lausana; en els deu primers, hi ha cinc escoles suïsses.
  • Classificació d'escoles de negocis: l'HEC de París es troba en segon lloc, Gallen a Suïssa és quart.

I és per això que més de 160.000 francesos van a treballar cada dia a Suïssa, i en igualtat de condicions, un salari multiplicat per dos o tres. Per tant, per moltes raons el sistema de la Confederació Suïssa és exemplar ... Com podeu veure, no només hi ha el referèndum que podeu imitar.

  • El 2002, un referèndum federal (és a dir, a tot Suïssa) va proposar reduir el temps de treball de 42 hores a 36 hores per setmana. Negativa dels suïssos.
  • El 2012, un nou referèndum federal: "Voleu passar de quatre setmanes de vacances anuals a sis? "Rebuig de la proposta al 67%.

Aquests resultats eren incomprensibles per als observadors francesos, però normals per als suïssos.

Els exemples pocs atreïents dels països veïns agafats per l'atur els ha servit d'espantaocells. Efectivament, els suïssos són treballadors lúcids i n'obtenen els beneficis. I tu, què hauries votat?

Estimades armilles grogues, tenint en compte les estadístiques, heu triat un bon model: la Confederació Helvètica. Sou valents, perseverants, entusiasmats, voluntaris, impulsats per noves idees: ha arribat el moment. Heu de treballar. No serà fàcil canviar les coses quan sabem que la regió d'Ile-de-France, amb només el 2% de la superfície de França, representa més del 30% del PIB total, és a dir, el 30% de la riquesa de l'hexàgon? Poc importa, estranyeu-vos!

Joan Villanove

Armilles grogues RIC

CARTA 1 - Les Gilets Jaunes, le référendum et la Suisse

17 novembre – 17 janvier : deux bougies ! Cela mérite un discours !

Mesdames et messieurs les Gilets Jaunes, vous êtes partout très présents ; vos idées et vos propositions fusent dans tous les sens. Vous avez souhaité mettre en place le RIC (Référendum d’Initiative Citoyenne) en prenant exemple sur la Suisse. La Suisse est-elle un bon modèle ? Sa superficie est de 41.300 km² pour une population, de huit millions et demie d’habitants. L’Occitanie, plus vaste, est à 72.700 km² pour 5,9 millions d’habitants. Vue par des Français, la Suisse présente de sérieux handicaps. Certes, la Suisse est une République, mais elle s’appuie sur un système fédéraliste, c'est-à-dire fortement décentralisé ; elle est organisée en 26 cantons autonomes dont la superficie varie entre 37 km² et 7105 km² (seuls trois cantons sont plus grands que les Pyrénées-Orientales) ; elle compte trois langues officielles : allemand, français et italien ; une quatrième langue, le « romanche », est protégée, bien qu’elle ne soit parlée que par 50.000 personnes. Dans 17 cantons sur 26, tout se passe en allemand, et de plus à l’école, un dialecte est utilisé couramment ; dans 4 cantons, c’est le français qui est pratiqué (dont 3 sont bilingues) ; dans 5 cantons, c’est en italien ; dans le canton des Grisons, c’est le romanche qui est parlé. Premier exemple significatif, l’enseignement primaire n’est pas le même d’un canton à l’autre. Autre exemple. Comment nomme-t-on la Fête Nationale Suisse ? En allemand, Bundesfeiertag ; en italien, Giorno della festa nazionale svizzera ; en romanche, Fiasta naziunala Svizra. Depuis 1994, le 1er août est un jour férié officiel dans toute la Suisse ; chaque commune organise, à sa façon, un feu de joie à la tombée de la nuit ou un cortège aux lampions ou des danses folkloriques ou des allocutions ; éventuellement, il peut y avoir un feu d'artifice ; les festivités sont uniquement du ressort des communes, il n'y a pas de fête nationale fédérale uniforme ; le président de la Confédération prononce un discours diffusé à la radio et à la télévision. Evidemment pas de défilé militaire.

Vous vous posez probablement une question : « Ce morcellement territorial et cette anarchie linguistique entravent-ils la vie sociale, économique et culturelle ? »

Voyons l’enseignement. En France, l’Etat a décidé que chacun devait avoir sa chance ; il s’ensuit que 90% des jeunes obtiennent le bac. En Suisse, dès le secondaire, deux élèves sur trois adoptent la filière technique : pour eux, inutile de passer le bac ; il n’y a pas de ministère de l’éducation nationale, mais un ministère de l’Economie, de la Formation et de l’Innovation ; et son ministre a proclamé : « plus il y a de bacheliers, et plus il y a de chômeurs ». Est-ce un signe de pauvreté intellectuelle ? Voici une autre question que vous vous posez : « La Suisse peut-elle prospérer ? »

En France, le réveil est douloureux : plus de 50% des bacheliers ne pourront s’adapter aux études universitaires et quitteront les études supérieures dès la première année ; au bout de cinq ans, moins de 30% des étudiants sortent de l’université avec une licence et 20% sortent sans diplômes. Alors, puisqu’il s’agit d’un gâchis programmé, faut-il conserver le bac dans sa forme actuelle ? Oui, malgré tout ! En France, le bac, « c’est sacré » ! A nous de vérifier.

Voyons quelques comparaisons. Chômage en Suisse : 3%, la France frôle les 10. Quelques classements sur le plan mondial. Indice de l’innovation : Suisse première, France 16ième. Indice de corruption : Suisse 3ième, France à la place 26. Indice du bonheur établi par l’ONU : Suisse à la cinquième place, France 23ième. Indice de compétitivité : quatrième la Suisse, la France est la place 17. Indice de développement humain : Suisse 3ième, France 22ième. PIB par habitant (c'est-à-dire richesse par habitant), la Suisse est classée au deuxième rang avec 80.200 dollars, France est à la place 21, avec 38.500. Classement des universités : l’Ecole Polytechnique de Zurich est à la dix-neuvième place (derrière Etats-Unis et Grande-Bretagne) ; la première française, la Sorbonne, pointe à la 36ième place. Classement (mondial rappelons-le) des écoles hôtelières : la première indétrônable est l’école de Lausanne ; dans les dix premières, il y a cinq écoles suisses. Classement des écoles de commerces : HEC de Paris est à la deuxième place, Gallen en Suisse est quatrième.

Et voilà pourquoi plus de 160.000 Français vont quotidiennement travailler en Suisse avec en plus, à emploi égal, un salaire multiplié par deux ou trois (c'est-à-dire ils font l’aller retour chaque jour). Ainsi, le système de la Confédération Suisse est exemplaire à de nombreux points de vue… Vous le constatez, il n’y a donc pas que le référendum que vous pouvez imiter.
En 2002, un référendum fédéral (c'est-à-dire sur l’ensemble du territoire suisse) proposait de réduire le travail de 42 heures à 36 heures par semaine. Refus des Suisses. En 2012, nouveau référendum fédéral : « voulez-vous passer de quatre semaines de congés annuels à six ? » Rejet de la proposition à 67%. Ces résultats furent incompréhensibles par les observateurs français, mais tout à fait normaux pour les Suisses. Les exemples peu reluisants des pays voisins en proie au chômage leur avaient servi d’épouvantail. Effectivement, les Suisses sont des bosseurs lucides et ils récoltent les bénéfices. Et vous, qu’auriez-vous voté ?

Chers Gilets Jaunes, au vu des statistiques, vous avez choisi un bon modèle : la Confédération Helvétique. Vous êtes courageux, persévérants, enthousiastes, volontaires, dopés par de nouvelles idées : votre moment est venu. Vous avez du pain sur la planche. Ce ne sera pas facile de changer les choses quand on sait que la région Ile-de-France, avec seulement 2 % de la superficie de la France, représente plus de 30% du PIB total, c'est-à-dire 30% de la richesse de l’hexagone ? Peu importe, étonnez-nous !

Joan Villanove.

 

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal