La Pasqua Militar
Mentre va estar sota sobirania de la Gran Bretanya —des de 1708 fins 1756, des de 1763 fins 1782 i des de 1798 fins 1802— a Menorca no sols s’hi va donar un important desenvolupament econòmic sinó que, a més, s’hi va mantenir l’ús oficial del català en tots els àmbits, com també s’hi va conservar el sistema foral tradicional que garantia una certa participació dels estaments populars en el govern,
suprimida d’arrel en els règims de Nova Planta imposats per Felip V a Catalunya, València i Mallorca; doncs bé, el solemne acto castrense de la Pasqua Militar que, cada any, tiene lugar en el Palacio Real de Oriente de Madrid el 6 de enero, commemora l’aniversari de la presa de Menorca per les tropes de Carles III d’Espanya el 1782. D’altra banda, la pàgina web del ministeri de defensa considera aquesta gesta la culminació de la reforma de l’exèrcit que Carles III va emprendre amb les Ordenances Militars que va promulgar el 1768, gràcies a les quals les tropes espanyoles van sortir victorioses a tot arreu d’aquell gran imperi on el sol no es ponia mai fins que, per sort, es va pondre per sempre més; evidentment, no costa gaire comprendre com és que no expliquen pas que una conseqüència de les reformes militars de Carles III fou l’Avalot de les Quintes de 1773 a Barcelona, que va aconseguir fer trontollar el règim absolutista establert a Catalunya amb la Nova Planta, ni tampoc que els costos econòmics de la política bel·licista de Carles III va deixar la hisenda espanyola a la ruïna, amb la crisi social que se’n va seguir.
Vistos aquests antecedents, no ens hem de sorprendre pas que la Pasqua Militar sigui sempre l’ocasió de repetir, un any sí i l’altre també, els tòpics més rancis i tronats del discurs oficial espanyol. La ministra de Defensa Margarita Robles ens ha recordat que en la Constitución caben “todos” con respeto a la ley, cosa que, ben mirat, en el seu moment també es deuria poder dir sobre la Ley de Principios del Movimiento Nacional o Ley de Principios Fundamentales del Movimiento aprovada pel règim franquista el 1958; d’altra banda, només faltaria que en la constitució de 1978 no hi cabessin “tots” perquè això significaria que el règim es basaria en l’exclusió d’un determinat sector de la societat; el problema ve de la resposta que les autoritats espanyoles donen a aquells que, d’una manera pacífica i democràtica, volen canviar l’actual marc constitucional simplement perquè no els agrada. Felip VI ha reconegut la profunda identificació de les Forces Armades espanyoles amb la Constitució; esperem, doncs, que aquesta identificació sigui molt més profunda de com ho era el 1981 o el 1936, més que res per estalviar-nos ensurts; el rei també ha elogiat el compromís de l’Exèrcit amb els valors democràtics de la Constitució; llàstima, però, que això no vulgui dir pas que l’Exèrcit no estigui, de cap manera, disposat a actuar contra la voluntat democràtica dels ciutadans d’un determinat territori d’Espanya; naturalment si, tal com ho ha subratllat el rei, la bandera rojigualda representa la confianza en el futuro i el desig de continuar construint una sociedad libre y democràtica, això deurà ser ara perquè el 1939 la bandera rojigualda representava, més aviat, just el contrari de tots aquests objectius i ideals; es tracta, a més, d’una bandera de todos [fins i tot d’aquells que no s’hi senten identificats], cuyo escudo es reflejo de nuestra historia y diversidad, sobretot després que en traguessin el pollastre imperial i l’ensenya una, grande y libre, la qual ens recordava que Espanya era una perquè si n’hi hagués dues tothom se n’aniria cap a l’altra, grande perquè hi cabia el Valle de los Caídos i libre perquè s’hi podia parlar de futbol i de toros. La Pasqua Militar significa l’inici de l’any militar en què es fa balanç de l’anterior i s’intenta fer plans per al que comença; enguany, el govern espanyol preveu destinar 12.000 milions d’euros a compra d’armament; com podem veure, no és pas veritat que a tot arreu es facin retallades.
L’acte estrella de la Pasqua Militar és el de Madrid, però això no significa pas que, lògicament a escala reduïda, no se’n facin també a les diferents províncies espanyoles. En el de Barcelona, el tinent general Fernando Aznar Ladrón de Guevara, inspector general de l'Exèrcit de Terra i, doncs, representant institucional de les Forces Armades a Catalunya, Aragó, La Rioja i Navarra, ha assenyalat que el cos de Mossos d’Esquadra ha estat històricament vinculat a l’Exèrcit; té tota la raó del món perquè els Mossos d’Esquadra van crear-se el 1720 per perseguir les partides guerrilleres de Carrasclet, alçades contra el règim d’ocupació de Felip V; precisament per això, no m’agrada gens que la policia de Catalunya es digui Mossos d’Esquadra.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)