Mor Joana Biarnés,
la pionera del fotoperiodisme als Països Catalans (tant se me’n dóna l’Estat)
En donar la notícia de la mort de Joana Biarnés, el diari digital Crónica global s’hi va referir definint-la com “la primera fotoperiodista española”; no hi tinc pas res a dir ni a criticar; aquest mitjà barceloní, portantveu, com sabem, de l’unionisme català, pren com a marc de referència nacional Espanya i, a més, considera que Catalunya, amb l’òbvia excepció de les comarques del Rosselló, Conflent, Cerdanya, Vallespir i Capcir, en forma —i n’ha de formar— part d’una manera inevitable i necessària; per tant, si Joana Biarnés era natural de Terrassa, llavors, era espanyola.
El problema ve quan segons Nació digital, El Punt Avui, El món, El Nacional i l’Ara, Joana Biarnés era “la primera dona fotoperiodista professional de l'Estat”; com podem veure, l’única diferència que hi ha entre Crónica global i aquests altres mitjans no és tant el territori del seu marc nacional de referència sinó, només, que els unionistes diuen “Espanya” mentre que els catalanistes usen l’expressió “l’Estat” que, en aquest context, no és pas res més que un eufemisme per evitar dir “Espanya”. Si, tal com se suposa que ho fan Nació digital, El Punt Avui, El món, El Nacional i l’Ara, admetem l’existència d’una nació catalana, aleshores, el marc de referència lògic i natural és el dels Països Catalans; quina importància pot tenir, doncs, que en algun territori espanyol situat fora de l’àmbit català, hi hagués pogut haver una altra dona fotoperiodista abans de Joana Biarnés? Si d’una cosa podem estar segurs, és que ni els espanyolistes de Crónica global ni els catalanistes dels altres mitjans a què ací ens hem referit s’han dedicat a investigar la història del periodisme a Portugal per així mirar d’esbrinar si Joana Biarnés va ser la primera fotoperiodista de “la Península”, com evidentment ho hauria fet un hipotètic defensor del projecte iberista, consistent a aspirar a refondre Espanya i Portugal en un sol estat d’abast peninsular. D’altra banda, en el món normal, dir que Joana Biarnés va ser una fotoperiodista de “l’Estat” significa que la seva feina va desenvolupar-la com a funcionària de l’administració pública, cosa que, òbviament, no va ser de cap manera el cas.
El concepte de “l’Estat” és una rèmora del discurs autonomista, majoritari dins del catalanisme durant tot el segle xx, quan semblava del tot lògic i coherent afirmar que Catalunya és una nació però descartar, gairebé per principi, l’opció de la independència. Naturalment, el nom “Espanya” tenia un significat nacional que el catalanisme no podia acceptar perquè entrava en contradicció amb el concepte de Catalunya nació, mentre que, en canvi, “l’Estat” funcionava com una mena de sinònim de “Espanya” nacionalment neutre. Com és lògic, si, a la pràctica, aquest esquema no funcionava era perquè, no sols a Espanya sinó a tot arreu del món mundial, els estats es fonamenten en un discurs nacional que en legitima l’existència de tal manera que si aquest discurs es perd, llavors l’estat desapareix perquè es queda sense la seva raó de ser, tal com ens ho demostren casos recents com ara Iugoslàvia, Txecoslovàquia o la Unió Soviètica; així per exemple, a quin estat es referien els autonomistes catalans quan deien “l’Estat”? Doncs, naturalment, a l’Estat espanyol i, es miri com es miri, “espanyol” és una paraula amb significat nacional. Aprofito, a més, per recordar que, en la realitat, els estats plurinacionals no existeixen perquè encabir nacions diferents dins d’un mateix estat no té cap mena de sentit, igual com no en tindria pretendre fer viure dins d’una mateixa casa persones que no es reconeguin cap vincle familiar.
Evidentment, si l’any passat les coses s’haguessin fet d’una altra manera i ja tinguéssim, de debò, la República, no s’hauria dit pas que Joana Biarnés fou la pionera del fotoperiodisme a l’Estat, perquè, llavors, l’Estat seria Catalunya. D’altra banda, si mai es diu que el biatleta Martin Fourcade és un dels millors esportistes de “l’Estat”, com que Fourcade és originari de Ceret (Vallespir), aleshores, “l’Estat” deurà significar França. I per acabar, la línia de ferrocarril entre Barcelona i Mataró, inaugurada el 1848, és la primera de Catalunya i dels Països Catalans però no pas la primera de “l’Estat” perquè el 1837 va entrar en servei la línia de tren entre L’Havana i Güines i, aleshores, Cuba també formava part de “l’Estat”.
Xavier Deulonder i Camins
Comentaris (0)