cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Alà Baylac Ferrer

Dos presoners se declaren en vaga de fam

en la darrera línia dreta abans del procés contra els catalans

El 1er dia del mes de desembre és marcat incontestablement per l’impacte de l’anunci de dos de les 9 preses i presos polítics catalans que s’han declarat en vaga de fam.

En français

Jordi Sànchez, president de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) i Jordi Turull, exministre de Presidència del govern de Puigdemont han encetat aqueixa acció per denunciar el bloqueig deliberat per la justícia espanyola dels seus recursos davant del Tribunal constitucional per evitar que accedeixin al Tribunal europeu de Drets humans.

El mateix dia, una pàgina web oberta per recollir signatures de suport www.vagadefam.cat havia recollit unes 150 000 signatures en una dotzena d’hores. El president de la Generalitat Quim Torra ha declarat, en sosteniment que

« la justícia espanyola comet una de les pitjors barbaritats que s’han vist a Europa els últims anys ».

Moltes altres iniciatives i declaracions en solidaritat amb els dos presos han mostrat l’impacte fort de la notícia. L’acció sacseja el món polític i mediàtic, i provoca una notable pujada de la tensió en la darrera línia recta abans de l’obertura dels processos. L’anunci ha tingut un ampli ressò a la premsa catalana, espanyola i internacional. El ministre belga de Defensa ja s’hi ha referit. Una mobilització ha estat convocada davant de la presó de Lledoners en forma d’acampada.

El rol polític i partidista del Tribunal constitucional

Els advocats dels presoners han demostrat com el Tribunal constitucional intervé directament dins el procés contra els catalans : 8 recursos hi han estat presentats des de fa més d’un any sense que cap hagi estat encara examinat (la llei preveu que disposa de 30 dies per fer-ho…). Habitualment el TC admet un 2 % de les demandes mentre que han acceptat tots els recursos dels catalans. La conseqüència és que a més de violar els drets a la protecció d’acusats presumptes innocents, perjudica la defensa dels independentistes que tant com el TC no ha tractat els recursos els és impossible de tenir garantit el seu dret a accedir al Tribunal europeu de Drets humans. La lògica d’una posició repressiva dura i partidista per part de les institucions judicials i polítiques espanyoles segueix doncs la seua línia. El president espanyol ha contestat immediatament a la decisió dels presos responent simplement que « tindran un judici just » i que la justícia és independent (és a dir que els socialistes no canviaran la repressió dels independentistes). Aquesta mateixa setmana la justícia espanyola ha tornat a refusar la recusació del jutge Marchena, el magistrat encarregat del procés dels independentistes, malgrat l’escàndol del « control del processos » pels partits polítics. Amnistia Internacional ha anunciat que serà observadora en els judicis per vetllar a les garanties i drets dels acusats.

Madrid refusa sempre el diàleg
El context polític, electoral, judicial tendeix a augmentar la tensió i a endurir les posicions entre els governs independentista dels catalans i socialista dels espanyols. El president Torra va refusar la invitació de Sanchez de participar als 40 anys de la Constitució espanyola ; el president de la Generalitat ho va justificar pel fet que « la Constitució havia esdevingut una presó ». El govern espanyol del seu costat refusa de reunir-se amb la Generalitat i diu que només acceptarà una reunió entre presidents. Torre hi ha respost que no hi ha cap interès per una tal reunió si només serveix per fer una foto. Pel que fa als pressupostos, Sanchez sembla haver assumit que no podrà aprovar nous comptes per 2019 sense el suport dels independentistes. Al mateix temps a Barcelona, el govern català està negociant amb els Comuns (Podemos a Catalunya) la possibilitat d’un acord per sostenir els pressupostos catalans.

I també en breu

  • L’expresident Jordi Pujol ha comentat aqueixa setmana que « Catalunya se troba millor ara que no pas fa 30 anys », reafirmant així indirectament el seu suport a la república i desmentint els relats inventats de conseqüències negatives del moviment independentista per al país.
  • Cauen en picat les vendes del dos primers diaris de Catalunya que no tenen posicions independentistes : la Vanguardia en perd 13 000 i El Periodico 100 000. Els diaris pro-independència i en català guanyen respectivament 6 000 i 3 000 lectors (Ara i El Punt Avui).
  • La Caixa de Solidaritat ha estat creada i és presidida per dos expresidents del Parlament de Catalunya, Ernest Benach i Núria de Gispert.
  • Escàndol pel ministre d’Exteriors espanyol José Borrell que declara que a Amèrica solament « s’han matat quatre indis ». El mateix ha presentat posteriorment excuses i continua de tenir el recolzament de Sanchez, malgrat també haver estat condemnat a 30 000 euros per haver aprofitat de la seua posició privilegiada per vendre accions de la societat Abengoa en 2015.
  • Divendres 30 de novembre surt publicada als mèdies catalans una foto dels 7 presoners catalans a la presó de Lledoners, junts i somrients, com a mostra de la unió, bona moral dels represaliats independentistes i missatge cap a la societat de la necessitat de fer pinya per encarar els reptes de les properes setmanes i mesos de lluita.

 

Deux prisonniers se déclarent grève de la faim dans la dernière ligne droite avant le procès contre les Catalans

Le 1er décembre est sans aucun doute marqué par l'impact de l'annonce de deux des neuf prisonniers politiques catalans de commencer une grève de la faim. Jordi Sanchez, président de l'ANC (association Assemblée nationale catalane) et Jordi Turull, ancien ministre de la Présidence du gouvernement de Puigdemont se sont lancés dans cette action pour dénoncer le blocage délibéré par la justice espagnole de leurs recours devant le Tribunal constitutionnel pour leur empêcher l’accès au Tribbunal européen des Droits de l'homme. Le même jour, une page internet ouverte pour recueillir des signatures de soutien www.vagadefam.cat avait recueilli plus de 150.000 signatures en une douzaine d'heures. Le président de la Generalitat Quim Torra a déclaré pour les soutenir que

« la justice espagnole commet l'une des pires monstruosités observées en Europe ces dernières années. »

De nombreuses autres initiatives et déclarations de solidarité avec les deux prisonniers ont montré le fort impact de la nouvelle. L’information secoue le monde politique et médiatique et provoque une augmentation de la tension significative alors que nous entrons dans la dernière ligne droite avant l'ouverture des procès. Cette annonce a eu un impact considérable sur la presse catalane, espagnole et internationale. Le ministre belge de la Défense y a même déjà fait référence. Une mobilisation a été organisée devant la prison de Lledoners sous forme de campement.

Le rôle politique et partisan du Tribunal constitutionnel
Les avocats des prisonniers ont montré comment le Tribunal constitutionnel (TC) intervient directement dans le procès contre les Catalans : 8 recours ont été présentées depuis plus d'un an sans qu’aucun n’ait été encore examiné (la loi prévoit qu'on dispose de 30 jours pour le faire...). En général, le TC accepte 2% des demandes alors qu’ici il a accepté tous les recours des Catalans. La conséquence est que, en plus de violer les droits d'accusés présumé innocents, cela porte directement préjudices à la défense des indépendantistes, tant que le TC n'a pas traité les recours il est impossible de garantir leur droit à accedir au Tribunal européen des droits de l’homme. La logique d'une position de répression dure et partisane de la part des institutions judiciaires et politiques espagnoles est donc toujours de mise. Le président du gouvernement espagnol a répondu immédiatement à la décision de grève de la faim en répondant simplement que les accusés « auront un procès équitable » et que la justice est indépendante (c’est à dire que les socialistes ne changeront pas la politique de répression de l'indépendantisme). Cette semaine, la justice espagnole a refusé à nouveau la récusation du juge Marchena, le juge en charge du procès contre les indépendantistes, malgré le scandale du « contrôle des procès » par les partis politiques. Amnesty International a annoncé qu’elle participerait aux procès afin d’assurer les droits et les garanties des accusés.

Madrid refuse toujours le dialogue
Le contexte politique, électoral, judiciaire tend à augmenter la tension et à durcir les positions entre les gouvernements indépendantiste des Catalans et socialiste des Espagnols. Le président Torra a refusé l'invitation de Sanchez de participer aux 40 ans de la Constitution espagnole. Le président de la Generalitat l'a justifié en disant que "la Constitution était devenue une prison". De son côté, le gouvernement espagnol refuse de rencontrer la Generalitat et déclare qu'il n'acceptera qu'une réunion entre les présidents, ce à quoi Torre répond qu’il n’y a aucun intérêt à une réunion qui ne servirait qu’à faire une photo. En ce qui concerne les budgets, Sanchez semble avoir assumé qu'il ne pourrait pas approuver de nouveaux comptes pour 2019 sans le soutien des indépendantistes. En même temps, à Barcelone, le gouvernement catalan négocie avec les Comuns (Podemos en Catalogne) la possibilité d'un accord pour soutenir le budget catalan.

Et aussi en bref
L'ancien président Jordi Pujol a dit une cette semaine que « la Catalogne est est dans une meilleure situation aujourd’hui qu'il ya 30 ans », réaffirmant ainsi indirectement son soutien à la république et démnt les récits inventés accusant le mouvement indépendantiste des conséquences négatives qui affectent le pays. Chute importante des ventes des deux premiers journaux de Catalogne qui ont pas de positions hostiles à l’indépendance: La Vanguardia et El Periodico perdent 13 000 et 100 000 lecteurs respectivement alors que dans le même temps la presse favorable à l'indépendance gagne respectivement 6000 et 3000 lecteurs (Ara et El Punt Avui). La Caisse de solidarité (Caixa de solidaritat) a été créée et est présidée par deux anciens présidents du Parlement de la Catalogne, Ernest Benach et Núria de Gispert. Scandale provoqué par le ministre espagnol des Affaires étrangères, José Borrell, qui a déclaré que « on n’a tué que’une poignée d’Indiens en Amérique ». Il a présenté plus tard des excuses et continue d'avoir le soutien de Sanchez, en dépit également d’avoir été condamné à 30 000 euros pour avoir profité de sa position privilégiée pour vendre des actions d’Abengoa en 2015. Vendredi 30 novembre a été publié par les médias catalans la photo des 7 prisonniers de la prison de Lledoners, ensemble et souriants, en signe d'unité, de combativité des victimes de la répression et pour diffuser à la société un message sur la nécessité d’être uni pour relever les défis des semaines et des mois de lutte à venir.

Alà Baylac Ferrer

A la fotografia

D’esquerra a dreta / De gauche à droite : Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Roger Rull, Raül Romeva.

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal