cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Xavier Deulonder i Camins

El cotxe fantàstic

Ara que arran de la puja dels impostos i preus dels carburants, com també de les limitacions a 80 km/h en determinades carreteres, a França s’ha esverat l’aviram i que a Espanya es diu que,

d’ací vint anys, tots els cotxes que es fabriquen ara —dièsel, gasolina o híbrids— hauran d’estar fora de la circulació, potser seria el moment de plantejar-nos si no hauríem de mirar de posar fi a l’era de l’automòbil, els inicis de la qual no es perden pas en la nit dels temps, sinó que es remunten a només dues o tres generacions; en molts casos, les persones que ara ronden la cinquantena poden recordar que els seus pares tenien cotxe, però els seus avis no.

L’automòbil, és a dir, el cotxe mogut no pas per tracció animal sinó per la força del seu motor, va inventar-se a finals del segle xix, però no va ser fins pels volts de 1960 que se’n va popularitzar l’ús ja que, fins aleshores, tenir cotxe havia estat un luxe de rics; la generalització de l’ús del cotxe es va presentar com un senyal d’ascens de les classes treballadores i com un element d’igualació social, tot i que, en realitat, continuaven existint diferències entre qui podia comprar-se un Rolls-Royce i qui s’havia de conformar amb un Sis-Cents i encara havent de fer economies.

Evidentment, l’ús generalitzat del cotxe és la principal causa del consum massiu de combustibles fòssils —derivats del petroli— els quals, com sabem, no són pas renovables, i d’emissions de CO2 a l’atmosfera, amb les conseqüències de contaminació de l’aire que respirem i de canvi climàtic. Tanmateix, segons es fa creure, si d’ací unes dècades s’aconsegueix substituir el cotxe de petroli pel cotxe elèctric, els problemes ambientals de l’ús de l’automòbil quedaran resolts; tal com ens ho podem figurar, però, el dia que tots els cotxes siguin elèctrics, el consum d’electricitat serà molt més elevat que no pas ara i, per tant, se n’haurà de produir molta més; doncs, bé, per generar electricitat calen centrals elèctriques, les quals són tèrmiques, solars, nuclears, eòliques o hidroelèctriques; les centrals tèrmiques usen, en la majoria dels casos, combustibles fòssils —petroli, gas natural o carbó— i, per tant, som allà mateix; a més, l’ús d’aquests combustibles contamina l’atmosfera, un problema que també ens el trobem amb centrals tèrmiques alimentades amb biocarburants, residus sòlids urbans o metà generat en estacions depuradores d’aigües residuals; si algú proposés que els cotxes passessin a funcionar amb energia nuclear, segur que el prendrien per boig, però, és clar, l’electricitat que uséssim per carregar la bateria del nostre cotxe podria procedir d’una central nuclear; lògicament, per disposar de centrals hidroelèctriques, cal construir embassaments, les centrals eòliques també són qüestionades pels defensors del medi ambient i, quant a les centrals solars, el problema és que les seves instal·lacions ocupen grans espais que deixen de ser útils per altres usos (agrícoles, forestals, etc.).

De debò que el principal inconvenient de l’ús generalitzat del cotxe és el seu impacte mediambiental?

Cada diumenge al vespre, els mitjans de comunicació ens donen les xifres de persones mortes i ferides en els accidents de trànsit del cap de setmana; evidentment, es millora el traçat de les carreteres i el disseny dels automòbils per fer-los més segurs —sense anar més lluny, ara fa cinquanta anys, els cotxes sortien de fàbrica sense cinturó de seguretat—, s’endureixen les penes per als responsables d’infraccions greus, sobretot si han provocat un accident mortal, i l’administració fa contínuament campanyes per conscienciar els conductors perquè siguin prudents, però no hi ha res a fer; sempre ens trobem amb una xifra de víctimes de la carretera, que uns anys serà més alta i d’altres més baixa, però que a zero no hi arriba mai, precisament perquè la sinistralitat en el trànsit és una conseqüència lògica i inevitable de l’ús generalitzat de l’automòbil; la immensa majoria dels conductors són persones prudents i responsables, perquè, en cas contrari, a les carreteres s’hi esdevindrien diàriament autèntiques carnisseries, del tot comparables a les que es puguin produir en un camp de batalla; ara bé, entre turismes, motocicletes, camions, furgonetes, tractors industrials, autobusos i d’altres, a Catalunya circulen uns cinc milions de vehicles; llavors, si calculem que els conductors irresponsables i imprudents representin l’1% del total, ens trobem amb uns cinquanta mil ximples al volant i, per tant, és inevitable que hi hagi accidents ja que, com és lògic, els Mossos d’Esquadra no poden disposar dels mitjans necessaris per neutralitzar cinquanta mil desaprensius, més que res perquè no poden actuar contra un conductor fins que ja ha comès la infracció; segurament, si el parc mòbil de Catalunya fos només de mil vehicles, llavors sí que es podria tenir controlat l’1% de conductors brètols.

La solució, doncs, no n’és d’altra que la d’aconseguir que la manera habitual i normal de desplaçar-se sigui en transport públic; en conseqüència, cal ampliar la xarxa ferroviària fins que sigui inconcebible l’existència d’una sola capital de comarca sense estació de tren; lògicament, la freqüència de pas dels trens haurà de ser, a tot arreu de Catalunya, comparable a la que ara es dóna al metro de Barcelona, com també caldrà desdoblar totes les vies per accelerar la velocitat dels ferrocarrils; segurament, no serà possible construir una estació de tren a cada poble; en aquest cas, la companyia ferroviària de Catalunya hauria de disposar d’una flota d’autocars encarregada de transportar la gent des del seu poble fins a l’estació de tren més propera. Llavors, un cop es pugui arribar en transport públic —tren o autocar— fins a l’últim racó de Catalunya, cosa que, avui dia, no és pas possible, caldrà emprendre una política de desincentivació no sols de l’ús del cotxe sinó de tenir-ne i tot com ara decretar elevats impostos sobre consum de carburants, renovació del carnet de conduir i compra d’un cotxe, o, fins i tot, prohibir la publicitat d’automòbils, com també suprimir la circulació de cotxes al centre de Barcelona; al capdavall, si amb un cotxe tant puc matar algú com matar-m’hi jo, potser seria una bona idea deixar-ne la conducció en mans, exclusivament, de professionals. Que, malgrat tot, pot resultar molt més còmode i agradable desplaçar-se en cotxe que en transport públic? Molt bé, però el preu a pagar pel cotxe és consum d’energia, contaminació del medi ambient i víctimes a la carretera.

Xavier Deulonders i Camins

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal