cartell toponimia

Cançoner per la Llibertat

portada agenda

Alà Baylac Ferrer

Un any després de la proclamació de la República

« Espanya mai se retirarà de Catalunya pacíficament »

En français

Un any després de la proclamació de la República catalana al Parlament de Catalunya (27 d’octubre de 2017), la crisi institucional queda en oberta i sense resoldre ni sense proposta espanyola més enllà de la repressió judicial i les amenaces d’intervencions militars. L’exministre d’Afers estrangers del govern del PP, José Manuel García-Margallo declarava aqueixa setmana a Catalunya Ràdio que « Espanya mai se retirarà de Catalunya pacíficament ». Confirmava així les informacions que surten darrerament al comptagotes segons les quals les decisions del govern de Puigdemont ara fa un any havien estat motivades per la perspectiva d’una intervenció violent, armada, de l’Estat espanyol. La proclamació ha estat commemorada per la Generalitat amb un vídeo i un discurs institucional del president. Quim Torra hi ha indicat que « no hi haurà pas cap marxa enrere i que no se ne negociarà res a canvi de la democràcia, de les llibertats i dels drets civils dels catalans ». Dies abans havia declarat que qualsevol sentència judicial que no sigui absolució i arxivament no serà acceptada i que la societat i les institucions catalanes hi respondran amb la mateixa determinació i força que els 1er i 3 d’octubre passat. Els independentistes han tornat a qualificar de ‘farsa i d’infàmia’ els processos contra els polítics catalans.

Obertura dels processos
Les declaracions han seguit l’anunci pel Tribunal Suprem divendres 26 d’octubre de l’obertura dels processos contra 18 polítics independentistes amb les màximes inculpacions i refusant els més de 300 recursos, demandes i documents de la defensa (al mateix temps que els jutges accepten les acusacions del partit d’extrema dreta Vox). La premsa britànica (el Sunday Times) ha explicat aquesta mateixa setmana la « injustícia » de l’empresonament de Jordi Cuixart, el president de l’Òmnium Cultural, detingut el 16 d’octubre 2017 acusat de « rebel·lió » per organitzar manifestacions pacifistes. També el diari de Perpinyà L’Indépendant l’ha anat a entrevistar a la presó (i ha publicat per primer cop articles en català, en línia a https://www.lindependant.fr/2018/10/19/lindependant-publica-una-entrevista-exclusiva-a-jordi-cuixart-a-lledoners,4739146.php). En l’àmbit judicial també el tribunal de Barcelona ha inculpat aquest divendres 26 d’octubre els 5 síndics de la comissió electoral del referèndum i els tradueix al tribunal per « desobediència i usurpació de funcions », demanant 2 anys i mig de presó. Els presidents Torra i Puigdemont demanaven en un article de Newsweek una mediació interncional per solucionar la crisi.

Preparació de noves ofensives polítiques
Al pla polític, diverses iniciatives s’estan preparant a mesura que ens apropem dels processos i per reprendre la iniciativa cap a obtenir el reconeixement de la república proclamada fa un any. L’exministre català de Sanitat, Toni Comín, exiliat a Bèlgica, ha fet una crida perquè s’organitzin vagues generals llargues. Aquest dissabte 27, s’ha llençat la fundació de la Crida Nacional per la República, nou moviment promogut per Puigdemont que vol aplegar totes les sensibilitats independentistes (malgrat les reticències del seu partit PDeCat i el refús d’ERC i de la CUP de participar-hi). Dimarts 23 d’octubre, s’ha presentat el Consell assessor per al fòrum del procés constituent presidit per Lluís Llach i encarregat d’impulsar el debat de la societat que desembocarà en la redacció de la constitució de la república catalana. A Bèlgica, Carles Puigdemont i els ministres exiliats han presentat el Consell de la República i inviten els partits i associacions independentistes a Brussel·les per coordinar l’acció política de les properes setmanes i per encarar les properes eleccions (municipals i europees de 2019 i les eventuals espanyoles si cau el govern socialista de Sanchez). En cas que les Corts espanyoles no puguin aprovar pressupost 2019 –els independentistes continuen ferms en la negació de donar suport si els socialistes no obren el diàleg sobre l’autodeterminació i no renuncien a la línia repressiva contra els presos polítics– podria produir-se una acceleració i un canvi en el paisatge polític espanyol amb la convocació d’eleccions generals, en un context de major inestabilitat. A Catalunya, diversos sectors polítics més « catalanistes » dins dels PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) i dels Comuns (branca catalana de Podemos) s’han començat de distanciar dels seus partits manifestant així la seua impaciència i incomoditat davant d’una posició espanyolista repressiva i tancada al diàleg amb Catalunya.

I mentrestant…

  • Altres mostres de l’hostilitat dels espanyolistes envers el moviment independentista aqueixa setmana, són la decisió del govern socialista de presentar un recurs contra la reprovació del rei i de la monarquia pel Parlament de Catalunya malgrat l’avís contrari del Consell d’Estat.
  • Al Parlament europeu és el partit Ciudadanos que va fer expulsar el partit de Puigdemont –el PDeCat – de l’ALDE, el grup liberal.
  • La pressió de les entitats cíviques independentistes també se fa més intensa : l’ANC crida el govern català a publicar al diari oficial la proclamació de la república.
  • Des de les presons i de l’exili, surten testimonis cada cop més precisos i punyents de la situació : Carles Puigdemont n’està a la 2a edició (en català) del seu llibre La crise catalane. Une opportunité pour l’Europe, conversant amb el periodista belga Olivier Mouton (éditions Racine),
  • i l’exministre d’Interior Joaquim Forn publica en un emotiu Escrits de presó el dia a dia de la seua incarceració de novembre a juliol.

 

Un an après la déclaration d’indépendance : « l’Espagne ne se retirera jamais de Catalogne pacifiquement »

Un an après la proclamation de la République catalane au Parlement de Catalogne (27 octobre 2017), la crise institutionnelle reste ouverte et non résolue et sans aucune autre proposition espagnole que la répression judiciaire et les menaces d'intervention militaire. L'ancien ministre des Affaires étrangères du gouvernement PP, José Manuel García-Margallo, a déclaré cette semaine à Catalunya Ràdio que "l'Espagne ne se retirera jamais paisiblement en Catalogne". Il a confirmé les informations apparues récemment dans les médias selon lesquelles les décisions du gouvernement de Puigdemont il y a un an avaient été motivées par la perspective d'une intervention armée violente de l'État espagnol. La proclamation de la république a été commémorée par la Generalitat avec une vidéo et un discours institutionnel du président. Quim Torra a déclaré "qu’il n'y aura pas de retour en arrière et que rien ne sera négocié en échange de la démocratie, des libertés et des droits civils des Catalans". Quelques jours auparavant, il avait déclaré qu'aucune décision judiciaire autre qu'un acquittement ni une classement ne serait acceptée et que la société et les institutions catalanes répondraient avec la même détermination et la même force que les 1er et 3 octobre derniers. Les indépendantistes ont à nouveau qualifié de «farce et d'infamie» les procès contre les politiques catalans.

Ouverture des procès
Les déclarations ont fait suite à l’annonce par le Tribunal Suprême, vendredi 26 octobre, de l’ouverture des procès contre 18 politiques indépendantistes avec les chefs d’accusation maximum et avec le rejet par le tribunal des plus de 300 recours, demandes et documents sollicités par la défense (en même temps que les juges acceptent les accusations du parti d'extrême droite Vox, partie prenante des procès). La presse britannique (Sunday Times) a expliqué cette semaine "l'injustice" de l'emprisonnement de Jordi Cuixart, président de l'association Òmnium Cultural, arrêté le 16 octobre 2017, accusé de "rébellion" pour avoir organisé des manifestations pacifistes. Le journal de Perpignan L'Indépendant l’a également interviewé en prison (et a publié des articles pour la première fois en catalan, en ligne à l'adresse https://www.lindependant.fr/20/20/10/19/lindependant-publica -una-interview-exclusiva-a-jordi-cuixart-a-lledoners, 4739146.php). Dans le domaine judiciaire, le tribunal de Barcelone a inculpé vendredi le 26 octobre les 5 membres de la commission électorale du référendum et les a traduits devant le tribunal pour "désobéissance et usurpation de fonctions", demandant une peine de deux ans et demi de prison. Les présidents Torra et Puigdemont ont demandé dans un article de Newsweek une médiation internationale pour résoudre la crise.

Préparation de nouvelles offensives politiques
Sur le plan politique, plusieurs initiatives sont en préparation à mesure qu’on se rapproche des procès et que le monde politique indépendantiste s’organise pour reprendre l’initiative visant à obtenir la reconnaissance de la république proclamée il y a un an. L'ex-ministre catalan de la Santé, Toni Comín, exilé en Belgique, a appelé à l'organisation de longues grèves générales. Ce samedi, la fondation de la Crida Nacional per a la República (Appel national pour la République) a été lancée, un nouveau mouvement promu par Puigdemont qui souhaite réunir toutes les sensibilités indépendantistes (malgré les réticences de son parti PDeCat et le refus d'ERC et de la CUP d’y participer). Le mardi 23 octobre, le Conseil consultatif du forum pour le processus constituant présidé par Lluís Llach a été présenté et chargé de promouvoir le débat de la société qui mènera à la rédaction de la constitution de la République catalane. En Belgique, Carles Puigdemont et des ministres exilés ont présenté le Conseil de la République et ont invité partis et associations indépendantistes à Bruxelles pour coordonner l'action politique des prochaines semaines et préparer les prochaines élections (municipales et européennes 2019 et peut-être espagnoles si le gouvernement socialiste de Sanchez tombe). Au cas où les Cortes espagnoles ne pourraient pas approuver le budget 2019 (les indépendantistes persistent dans le refus de vote tant que les socialistes ne s’ouvrent pas au dialogue sur l'autodétermination et ne renoncent pas à la ligne répressive contre les prisonniers politiques) une accélération et un changement de paysage politique espagnol pourrait se produire avec la convocation d'élections générales, dans un contexte d'instabilité accrue. En Catalogne, plusieurs secteurs politiques "catalanistes" au sein du PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) et des Comuns (branche catalane de Podemos) ont commencé à se démarquer de leurs partis, exprimant ainsi leur impatience et leur malaise face à une position espagnoliste répressive et fermée au dialogue avec la Catalogne.

Et en attendant ...
La décision du gouvernement socialiste de présenter un recours davant le Tribunal Constitutionnel contre la réprobation du roi et de la monarchie votée par le Parlement de Catalogne, malgré l’avis contraire du Conseil d'État, constitue un autre exemple de l'hostilité des espagnolistes à l'égard du mouvement indépendantiste cette semaine. Au Parlement européen, c’est le parti Ciudadanos qui a faut expulser le parti de Puigdemont -le PDeCat- de l’ALDE, le groupe libéral. La pression exercée par les organisations civiques indépendantistes devient également plus intense : l'ANC (Assemblea Nacional Catalana) appelle le gouvernement catalan à publier au journal officiel la proclamation de la république. Depuis les prisons et l’exil, les témoignages deviennent de plus en plus précis et poignants : Carles Puigdemont a sorti la deuxième édition (en catalan) de son livre La crise catalane. Une opportunité pour l’Europe, résultat de conversations avec le journaliste belge Olivier Mouton (éditions Racine) et l’ancien ministre de l’Intérieur catalan, Joaquim Forn, publie Escrits de presó (Écrits depuis la prison), l’émouvant quotidien carcéral depuis son incarcération en novembre jusqu’en juillet.

Alà Baylac Ferrer

Comentaris (0)

Rated 0 out of 5 based on 0 voters
There are no comments posted here yet

Deixa els teus comentaris

Posting comment as a guest.
Arxius adjunts (0 / 3)
Share Your Location

El Portal - Catalunya Nord Digital neix a iniciativa del Col·lectiu 2 d'abril.

Neix de la necessecitat de crear un lloc de trobada a Catalunya Nord per a tots els actors de la llengua catalana.
Reagrupa persones i entitats al voltant d'un projecte, el de fer viure la llengua catalana, la llengua pròpia, la llengua del país.

Cada un pot portar la seua pedra a l'edifici 

  • participant amb la redacció d'articles, d'entrevistes
  • fent propostes, fent passar informacions
  • adherint al Col·lectiu 2 d'abril
  • fent conèixer el Portal